A aquesta legislatura no han sovintejat les meves intervencions a les sessions plenàries del Parlament. Al ser membre de la Mesa no és freqüent que prengui la paraula. Ben diferent era la legislatura passada quan, setmana rere setmana, pujava a la tribuna d’oradors. Per això em va cridar més l’atenció que a un debat, el passat vint-i-set d’abril, la meva intervenció proboqués un aldarull a la sala, crits dels diputats populars,interrucions i fins i tot la necessitat que la Presidenta posès ordre. Encara no sé el motiu cert. Una de dues o els diputats populars estan molt nerviosos o, de sobte, resulta que tenen la pell molt fina. Sigui com sigui i, per il·lustració de tots els que segueixen aquest bloc, crec oportú- i fins i tot divertit- penjar aquí l’acta de la meva intervenció.

LA SRA. PRESIDENTA:
Gràcies, Sra. Diputada. Passam ara al torn de fixació de
posicions. Primerament per part del Grup Parlamentari Mixt…,
no hi ha intervenció. Per tant passam al Grup Parlamentari
BLOC per Mallorca i PSM-Verds. Té la paraula el Sr.
Riudavets.
EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
Gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. En el
debat de la interpel·lació, ara fa 15 dies, ja vaig preveure i així
ho vaig explicar, la situació que ens trobaríem avui. Vaig dir i
disculpin que me citi personalment, deia: “per al nostre grup un
factor sí és nou respecte l’anterior legislatura i aquest factor és
la utilització partidista que n’ha volgut fer avui el Partit
Popular”. Continuava dient: “malament anam si diputats
menorquins intenten emprar el tema de la salut per a usos
partidistes”. I acabava afirmant que “no tot val”.
Però és evident per a qualsevol que hagi llegit aquesta
moció, que per al Partit Popular sí val tot, no té cap escrúpol ni
un a l’hora d’emprar un tema tan sensible, com és l’atenció
sanitària, per purs i durs interessos de partit. No ens enganem,
senyores i senyors diputats, no ens enganyem, l’objectiu
d’aquesta moció tal i com està redactada no és per a res la
millora del servei de salut a l’illa de Menorca, aquest no és
l’objectiu, és com a molt una justificació, una mena d’excusa.
Ens podem demanar, llavors, quina és la intencionalitat real de
presentar en aquesta cambra 12 punts que manipulen
absolutament la realitat, 12 punts que es basen en falsedats
clamoroses o, pitjor encara, mitges veritats, que distorsionen
intencionadament l’actuació de la Conselleria de Salut. Jo crec
que i tots ho sabem, la intencionalitat és real, és òbvia i ben
simple. L’única cosa que pretenen, tots ho sabem, és aconseguir
un cert ressò mediàtic, uns titulars de premsa i res més,
absolutament res més. I açò a costa de posar en dubte la
professionalitat del personal sanitari, de botar-se decisions
municipals i de tenir l’arrogància d’establir terminis arbitraris.
Senyores i senyors diputats, jo no m’estendré analitzant en
detall cadascuna de les propostes efectistes, oportunistes i
políticament interessades que ha presentat amb aquesta moció
el Partit Popular, jo crec que no hem d’entrar en aquest joc.
Simplement permetin-me que deixi ben clares algunes de les
idees, maldament només sigui perquè consti en acta, que crec
que és important exposar des d’aquesta tribuna.
Primera, l’avió-ambulància garanteix major seguretat i
atenció als pacients perquè és un avió medicalitzat. Ha suposat
un importantíssim avanç respecte de la situació anterior i
funciona amb correcció. Qui digui el contrari falta a la veritat.
Segona. Ben aviat estarà enllestida l’ampliació del servei de
diàlisi, amb més capacitat d’atenció, amb instal·lacions
reformades i amb equipament nou. Tot el procés s’ha fet seguit
els terminis administratius amb absoluta escrupolositat, clar,
cosa que el Partit Popular ja sabem que aquesta escrupolositat
no era el seu sant i senya. Ho feien d’una altra manera i després
els passa el que els passa. Però si encara no està en
funcionament és perquè s’han seguit els terminis
escrupolosament que és el que li pertoca fer a una administració.
Tercera. La Conselleria de Salut complirà, millor dit,
compleix tots i cadascun dels seus compromisos, els que
s’enumeren a la moció i d’altres, tots. Allò que no farà és cercar
dreceres, vulnerant la legalitat per complir-los. Això no ho
farem, no ho farà aquest govern perquè no ens trobaran ni en
embolics, ni presses irresponsables.
Quarta. La situació del servei de salut a Menorca és ara molt
millor que fa uns anys, tot i les mancances existents, que no neg,
però crec que és una irresponsabilitat magnificar-ho. Tant en
oncologia com a pediatria, que s’anomenen a la moció, la tasca
i els esforços són incessants, no s’ha renunciat a res ni s’ha
paralitzat res. I és cert que hi ha dificultats per contractar alguns
especialistes, dificultats que existeixen aquí i a molts indrets de
l’Estat, però dificultats que són les mateixes que es va trobar
l’anterior consellera de Salut i que el nostre grup mai no va
utilitzar políticament d’una forma tan barroera.
Cinquena. Hi ha decisions que no es poden prendre
unilateralment des del Govern de les Illes Balears, hi ha altres
administracions afectades. És el cas per exemple de la ubicació
del centre de salut Es Banyer, que respon a una sobirana de
l’ajuntament de la població. Demanar el contrari, decisions
unilaterals, demostra ignorància, mala fe o, el que és pitjor, un
clar menyspreu per la justa col·laboració i l’àmbit competencial
entre institucions.
Sisena. Totes i cada una de les instal·lacions sanitàries es
realitzen tenint molt en compte les mesures de seguretat i
buscant el consens social i també entre els professionals.
Respecte de la cambra hiperbàrica, que el PP va deixar sense
fer, sense projectar, i açò no ho hem d’oblidar, també s’han
seguit escrupolosament aquests criteris de seguretat. A aquest
respecte basta llegir unes declaracions, i no de portaveus del
Govern, sinó del representant del sindicat mèdic lliure i que jo
sàpiga no és un portaveu del Govern, que refusa clarament,
rebat i ridiculitza l’alarmisme sense fonament i absolutament
irresponsable que sobre el tema ha volgut difondre per premsa,
sense escrúpols ni coneixement, precisament la diputada que
avui aquí ha parlat. Els ho llegiré: “segon el representante del
sindicato médico libre, las quejas del PP no tienen sentido. Es
imposible que haga ruido porque el generador -es refereix a la
cambra hiperbàrica- está instalado fuera del edificio. Además,
es prácticamente imposible que haya un accidente porque son
sistemas controlados al cien por cien por el Ministerio de
Salud y de hecho similares a los utilizados por otras máquinas
que hay en el interior del centro”. És a dir, alarmisme sense
fonaments i sense escrúpols.
Jo crec que no importa afegir-hi gairebé res més,
presumiblement aquesta moció en part o tota, no ho sé, serà
aprovada, però sens dubte no serà amb el vot del nostre grup
parlamentari. A no ser que, per una vegada i de forma insòlita,
el Grup Popular tengués una mica de seny i modifiqués en
positiu les seves propostes…
(Remor de veus i petit aldarull a la sala)
Senyors diputats, aquí venim a pegar, però també venim a
rebre, així que deixin-me continuar! Però com que mai no he
cregut en miracles, don gairebé per fet que passarem a votació
aquestes 12 mesures, tal i com estan redactades…
(Continua la remor de veus)
LA SRA. PRESIDENTA:
Senyors diputats!
EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
…que per resumir podem qualificar…
(Continua la remor de veus)
LA SRA. PRESIDENTA:
Senyores i senyors diputats! Tenguin una mica de contenció.
EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
Jo he demanat i em reafirm amb el dret a la meva paraula,
que…
(Continua la remor de veus)
LA SRA. PRESIDENTA:
Sr. Pastor! Sr. Pastor!
EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
Jo he demanat més seny a l’hora de redactar i consider que
aquest redactat demostra manca de seny, perdoni que li ho
digui, però és el que consider i tenc dret a dir-ho des d’aquesta
tribuna. Faltaria més!
(Continua la remor de veus)
LA SRA. PRESIDENTA:
Sr. Pastor! Sr. Pastor! No té l’ús de la paraula. Per tant, per
favor! Contengui’s una mica i escoltin qui té l’ús de la paraula.
Per favor! Sr. Diputat! Sr. Riudavets, continuï.
EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
Sí, com deia, jo mai no he cregut en miracles i demanar seny
al Partit Popular seria un miracle.
Per tant, don gairebé per fet que passarem a votació aquestes
12 mesures, tal i com estan redactats i que per resumir jo
qualificaria que estan basades en falsedats irresponsables, la
majoria, algunes són de dubtosa legalitat i totes absolutament
redactades amb intencions partidistes, fins i tot ni tan sols
aquelles que ja estan en marxa, aquelles que ja realitza el
Govern rebran el nostre suport, perquè això suposaria
convalidar la seva intencionalitat que nosaltres consideram
totalment espúria i a això no hi estam disposats.
Com he dit abans, s’ha demostrat que per al Partit Popular
sí val tot. Jo crec que aquesta moció demostra que són capaços
d’emprar la salut i el patiment dels ciutadans de l’illa de
Menorca per als seus interessos. I per sort i per molt que els
sàpiga greu i interrompin quan no tenen dret a fer-ho, el nostre
grup parlamentari diu el que pensa des d’aquesta tribuna, ho
deia abans, ho diu ara i ho continuarà dient malgrat els sàpiga
greu.
Gràcies.

• Actualitat
• Sense comentaris

Estic una mica retgirat. Pot ser som un ingenu. Però és que en surten de sota les pedres. On eren fins ara?.
M’explicaré. Arran de la denúncia contra el jutge Garzón hem tornat a sentir a parlar, i a llocs de privilegi, de Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista.  Per si qualque jove que llegeixi això no sap del que parl és bo recordar que aquest partit de nom quilomètric fou l’expressió del feixisme a l’Estat Espanyol, esdevingué l’empar ideològic de l’assassí genocida Francisco Franco i durant quaranta anys donà justificació i recolzament a la repressió ferotge de qualsevol expressió democràtica.
Avui per avui la Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista és un partit perfectament legal que es presenta a les eleccions, que té un punyadet de regidors i que, pel que assembla, té prou força per fer processar un jutge que havia gosat investigar els crims del franquisme.  Tindria molt a dir al respecte, molt. Però avui no hi entraré. Tinc l’estomac una mica delicat per abocar-m’hi. És a una altra cosa a la que vull referir-me.
Aquests dies, degut als fets que he esmentat, s’han produït força debats sobre el tema de la memòria democràtica. Sincerament m’he quedat esborronat.  Ni una sola veu s’ha aixecat des de la dreta per qüestionar el paper d’un partit feixista dins una societat democràtica. Tot el contrari. Només excuses i justificacions. Que si el comunisme fou pitjor, que si els nacionalistes no accepten la constitució, que si la justícia és imparcial…
Indignat. Fastiguejat. Mort d’oi.  He de conviure amb una colla de personatges que són incapaços de condemnar el feixisme. He de relacionar-me amb una dreta que cerca tots els subterfugis per excusar els crims del feixisme. He de viure, dia a dia, al costat de forces polítiques dretanes que no tenen la dignitat que sí tenen els seus homònims anglesos o alemanys…
Això és el que hi ha. A l’Estat Espanyol  la dreta encara manté la seva herència de la dictadura, encara beu de les fonts del feixisme, encara cerca tels i vels per no condemnar els crims del franquisme…
Això és el que hi ha. És dur però més val assumir-ho. Com vaig sentir l’altre dia al periodista Enric Sopena, l’extrema-dreta treu resultats electorals tan migrats perquè és a un altre lloc, sota un altre nom, a Genova 13, seu del Partit Popular.

Malgrat hi hagi de tot, ja sé on eren.

• Actualitat
• Sense comentaris

S’avança passa a passa i cada passa és necessària.  Això és textualment la meva resposta a una pregunta sobre la Proposició de Llei de Consultes Populars que ha elaborat el PSM-Entesa Nacionalista. Una passa més.
Conec el meu poble i per això som ben conscient que encara estem lluny d’haver bastit un sentiment nacional prou fort i arrelat com per a considerar que el “dret a decidir” anés en la línia que defensem els nacionalistes. No som un il•lús. Si més no també estic convençut que des del PSM hem obert encletxes que, al seu moment semblaven utòpiques, i que ara són realitats ben consolidades.
Cal tenir memòria. Cal recordar els adjectius que ens dedicà la dreta –i part de l’esquerra més centralista- quan a l’inici de la democràcia parlàvem d’autogovern, oficialitat de la llengua catalana, competències sobre educació, etc.
Il•luminats, radicals, somniadors, perillosos, eixelebrats…són les floretes més suaus que ens llençaren. Ara les reivindicacions del PSM, llavors brutalment desqualificades, són assumides per tot l’arc parlamentari. Fins i tot aquells –el Partit Popular- que s’oposaren al sistema autonòmic han vestit amb pell d’ovella els seu udols de llop. Això és història, i documentada.
 L’article 31.10 de l’Estatut estableix que correspon a les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i l’execució per a l’establiment del sistema de   a l’àmbit de les Illes Balears.  La nostra pretensió és, aleshores, força senzilla. Desenvolupar l’Estatut a  fi d’establir un marc de participació ciutadana –a tots els àmbits: autonòmic, insular i local- que possibiliti que es tengui en compte l’opinió de la ciutadania. El dret a decidir, dret inalienable de qualsevol poble, s’ha de començar a exercir. Sé que hi ha legislació superior, sé també que no és objecte de consulta l’acompliment o no de la legislació. Però som ben conscient, a la vegada, que l’exercici d’un dret estableix sempre un full de ruta, que els espais de llibertat i participació generen més llibertat i participació, que eixamplar les portes de la democràcia mai és balder…En definitiva, una passa més.

• Actualitat
• Sense comentaris