Per dues vegades en poc dies, en Biel Barceló, secretari general del PSM-Mallorca i portaveu del Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds, ha fet menció del desagraït paper que pertoca a les Illes Balears dins l’Estat Espanyol.
Al discurs sobre les eufemísticament anomenades “mesures per accelerar la reducció del dèficit”, que ens ha imposat Rodríguez Zapatero, textualment ens deia:

Aquesta és a gran trets la posició política del Grup
Parlamentari BLOC i PSM-Verds sobre les mesures del Sr.
Zapatero. Però si ens preocupa la direcció que ha pres el Govern
del senyor ZP també ens preocupa la posició del Partit Popular.
El principal partit de l’oposició en el Congrés dels Diputats i en
aquesta cambra ha demostrat una actuació erràtica. Les úniques
alternatives que presenta el PP aquí i a Madrid són menys
ingressos i més despeses -avui n’hem tengut un exemple-, la
fórmula, per cert, que ens ha duit a l’actual dèficit. Si el Govern
espanyol del PSOE ens ha decebut profundament, l’alternativa
del PP ens espanta. En definitiva, que sigui qui sigui qui governi l’Estat, mal
negoci és per a les Illes Balears això que anomenam Espanya.

Uns dies després al discurs de cloenda del Congrés on fou reelegit com a secretari general afirmava contundentment:

Per acabar, cal adreçar un missatge a l’Estat espanyol i als partits centralistes: les
coses i les estructures més rígides, són les que es trenquen. Si les demandes que
feim des de les Illes Balears no són escoltades per Madrid, si no volen que tinguem un
reconeixement real de la nostra insularitat, si ens neguen sistemàticament un
finançament just després d’anys de patir un constant espoli, o si la nostra capacitat
d’influència sobre l’aeroport de Son Sant Joan és la mateixa que sobre l’aeroport de
Tokyo o Sao Paulo… Ens hem de plantejar quin valor afegit representa per nosaltres
pagar impostos i formar part d’Espanya. I hem de passar comptes amb els partits
centralistes d’aquesta terra.

He de dir, per la meva part, que compartesc fil per randa les paraules de Biel Barceló. Què hem de dir d’un estat que ens espolia econòmicament, ens ofega culturalment, ens menysprea socialment i ens imposa –sense altre dret que la protesta- un manat de mesures arbitràries i clarament decantades cap a models neoliberals?. Sempre he defensat el dret d’autodeterminació dels pobles –inclòs el nostre naturalment -, però pot ser ja ha arribat l’hora de postular clarament solucions independentistes. Ara per ara Espanya és, per als ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, un mal negoci. Molt mal negoci.

• Actualitat
• 2 comentaris

He parlat molt, al bloc, de la campanya que la dreta espanyolista està fent en contra de la llengua catalana. He denunciat per activa i per passiva tots els retorçuts arguments que empren per justificar la seva incessant tasca en contra de la normalització de la nostra llengua. He intentat advertir que això no és transitori, que anirà a més. Ho he escrit aquí i ho he dit des de la tribuna del Parlament de les Illes Balears. No és debades. Cada paraula compta. Cada passa és important per frenar aquesta ofensiva. El naixement d’Acció Cultural de Menorca, la celebració de l’Acampallengua, per primera vegada a Menorca, em fa mantenir l’esperança de que som capaços de mantenir viva la llengua en front d’aquells que voldrien veure-la reduïda a una peça de museu, a una mena de bé etnològic sense ús social…

Si més no, és bo no oblidar que el nacionalisme espanyol té armes…i que no dubta en usar-les. Llegia fa poc un poemari de Vicent Andrés Estellés,  hi vaig trobar aquest poema que fa referència als atacs que patiren –i que malauradament segueixen patint- els ciutadans del País Valencià que treballen pel redreçament lingüístic i cultural:

aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
—diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i

circula un tenebrós prestigi—;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.

No ens podem permetre menystenir la força i la ràbia de l’enemic. Són capaços de molt. Recordem el País Valencià i recordem Vicent Andrés Estellés.

• Actualitat
• Sense comentaris

En el transcurs d’un debat parlamentari, el President del Govern de les Illes Balears va pronunciar una frase que, sincerament, crec que cal destacar. En poques paraules va descriure perfectament un dels principals problemes que dificulten , i fins i tot ofeguen, l’arquitectura institucional de les Illes Balears.

La frase en concret diu així:

“Efectivament, es transfereix una competència als consells insulars i al cap de poc temps es deixa un granet així al Govern i en poc temps és un arbre de set pisos,
de set pisos!”

Al meu parer va encertar de ple. Ho hem vist al llarg dels anys. Hem pogut observar que, malgrat les transferències fetes als consells, el Govern de les Illes Balears en lloc d’aprimar-se ha seguit creixent de forma desmesurada.

Ara immergits en una dura crisi econòmica potser de la desgràcia en podem treure, al manco, una oportunitat. Les retallades econòmiques que ha de patir el Govern han fet més evident –tal i com fa anys el PSM denuncia- que no és sostenible aquesta duplicitat de funcions. Una duplicitat que suposa, a la pràctica, un ofegament econòmic progressiu dels Consells Insulars i una creixent obesitat política del Govern.

Cal establir, d’una vegada per totes, l’arquitectura institucional de les Illes Balears i per això només hi ha un camí possible: l’acompliment del nostre Estatut d’Autonomia. I això senzillament suposa que els Consells Insulars assumeixin íntegrament i quan abans les competències que els hi són pròpies, i que, paral•lelament i en la mateixa mesura es vagi reduint – en pressupost, en personal, en infraestructures- el Govern de les Illes Balears.

Això és el gran repte. Un repte, però, que no ve sol, ve també acompanyat de la necessitat que els granets que restin al govern no tornin convertir-se en arbres de set pisos. Si no es fa així…malament anam.

• Actualitat
• 2 comentaris