Durant uns anys, i ja en fa molts, em va apassionar la parella Sartre-Beauvoir. De fet, als setanta, era una cosa ben corrent entre els universitaris. Ens assemblaven un exemple paradigmàtic d’intel•lectuals compromesos, de escriptors que vivien trencant les normes, de pensadors que revolucionaven els vells esquemes dels quals a l’Estat Espanyol tímidament començàvem a sortir.
Vaig llegir tota l’obra de Simone de Beauvoir (els seus llibres autobiogràfics, les novel•les, els assajos i fins i tot una estranya peça teatral). De Sartre també vaig llegir molt, encara que he de confessar que les seves obres més estrictament filosòfiques se’m van fer costa amunt.
Posteriorment, i mentre avançava la dècada dels vuitanta, vaig patir un cert desencís amb la famosa parella. Conèixer més a fons la pol•lèmica amb Camus –que la Beauvoir ataca durament als seus llibres- em va mostrar una cara fins llavors desconeguda del seu pensament.
Tot això ve a compte de que ahir mateix vaig acabar de llegir una excel•lent biografia de Simone de Beauvoir. “Simone de Beauvoir, contra todo i contra todos”, escrita per Danièle Sallenave i publicada en castellà per Galaxia Gutemberg.
A aquestes pàgines m’he retrobat amb la que fou per a mi una mena de mite. Ara però observada i analitzada en tota la seva humanitat, amb les contradiccions desvetllades i en desacord amb moltes de les seves opinions, se’ns mostra com un exemple de coherència, fins i tot en l’error i en el dubte.
A tots aquells que en un moment donat heu sentit una certa fascinació per Sartre i Beauvoir us recoman aquest llibre. Aconsegueix fer-nos viure una època –la guerra freda- i les conseqüents opcions de la intel•lectualitat d’aquells anys que marcaren profundament el pensament europeu. Una cosa, si més no, m’ha quedat clara: els gegants fa anys que són morts. No hi ha ningú ara per ara que s’aixequi per sobre la grisor universal. Sartre i Beauvoir, ens agradin o no les seves idees i posicions polítiques, tenien molt a dir. I ho feren. On són ara els grans pensadors?.

• Un poc de tot
• Sense comentaris