No pens entrar a valorar la incidència de la vaga de treballadors del sector públic del passat dia 8 de juny. El dret a la vaga és un dret inalienable, i això em basta. La meva reflexió vol anar un poquet més enllà.
Malauradament he sentit algunes veus – i no des de la dreta precisament- que intentaven d’alguna manera criminalitzar els treballadors públics per haver convocat aquesta jornada de mobilitzacions. L’argumentació és simplista però increïblement perversa. Se’ns ve a dir que els funcionaris són un privilegiats per tenir el treball assegurat i que per tant els hi correspon fer un esforç econòmic i que, en conseqüència, han demostrat ser uns insolidaris.
Certament fal•làcies com aquestes em solleven. No hi pot haver més demagògia amb manco paraules. Estic absolutament convençut que els treballadors públics estan disposats a fer un esforç de solidaritat…si aquest esforç és compartit per tota la societat. Ara per ara aquest esforç només se’ls hi ha exigit a ells, als pensionistes i a les persones dependents. I ara amb la reforma del mercat de laboral, d’una o altra manera, a tota la resta de treballadors.
Però, facem una passa enrere. On es genera la crisi econòmica? L’han provocada els treballadors?. És clar que no. La crisi és provocada per unes males pràctiques de les institucions financeres i per una espiral d’especulació immobiliària. La pregunta, llavors, és ben clara. No han de ser “solidaris” també els que sí han provocat la crisi?.
Mentre jo no vegi que s’augmenten els imposts sobre els beneficis bancaris, mentre no vegi com a les grans fortunes sorgides de l’especulació urbanística no se’ls aplica una quota de “solidaritat”…mentre això no passi, ningú –tampoc el Govern Zapatero- té cap mena de dret moral per exigir sacrificis als treballadors. I molt manco per titllar-los d’insolidaris.
Comencem per on cal començar. Què els causants de la crisi ajudin a superar-la. Amb euros. Llavors i només llavors seria el moment de prendre altres mesures. Per desgràcia no ha estat així i és inacceptable.
- Actualitat
- Sense comentaris