En el transcurs d’un debat parlamentari, el President del Govern de les Illes Balears va pronunciar una frase que, sincerament, crec que cal destacar. En poques paraules va descriure perfectament un dels principals problemes que dificulten , i fins i tot ofeguen, l’arquitectura institucional de les Illes Balears.
La frase en concret diu així:
“Efectivament, es transfereix una competència als consells insulars i al cap de poc temps es deixa un granet així al Govern i en poc temps és un arbre de set pisos,
de set pisos!”
Al meu parer va encertar de ple. Ho hem vist al llarg dels anys. Hem pogut observar que, malgrat les transferències fetes als consells, el Govern de les Illes Balears en lloc d’aprimar-se ha seguit creixent de forma desmesurada.
Ara immergits en una dura crisi econòmica potser de la desgràcia en podem treure, al manco, una oportunitat. Les retallades econòmiques que ha de patir el Govern han fet més evident –tal i com fa anys el PSM denuncia- que no és sostenible aquesta duplicitat de funcions. Una duplicitat que suposa, a la pràctica, un ofegament econòmic progressiu dels Consells Insulars i una creixent obesitat política del Govern.
Cal establir, d’una vegada per totes, l’arquitectura institucional de les Illes Balears i per això només hi ha un camí possible: l’acompliment del nostre Estatut d’Autonomia. I això senzillament suposa que els Consells Insulars assumeixin íntegrament i quan abans les competències que els hi són pròpies, i que, paral•lelament i en la mateixa mesura es vagi reduint – en pressupost, en personal, en infraestructures- el Govern de les Illes Balears.
Això és el gran repte. Un repte, però, que no ve sol, ve també acompanyat de la necessitat que els granets que restin al govern no tornin convertir-se en arbres de set pisos. Si no es fa així…malament anam.
- Actualitat
- 2 comentaris
Benvolgut Eduard,
Ben cert és que les estructures administratives a Espanya estan sobredimensionades. I no me referesc a l’estat de les autonomies amb els seus respectius 19 governs autònoms. Sino a l’excés de ministeris/conselleries amb els respectius secretaris, directors generals, departaments, serveis, seccions i negociats per moure un paperet.
En l’època de les tecnologies de la informació en què vivim és un atràs mantenir una estructura administrativa pròpia del segle XIX. I d’això no només en tenen la responsabilitat les èlits burocràtiques i els polítics que les dirigèixen, sinó, també, el comú del ciutadà que és incapaç d’exigir als seus representants un canvi en aquest sentit. Les inèrcies són feixugues, i el primer canvi s’ha de produïr en la mentalitat de la ciutadania, perquè aquest es dugui a terme a l’administració.
Esper que quan els fillets i joves que estan avessats a jugar amb les maquinetes electròniques, a comunicar-se amb el mòbil i a usar l’ordinador més enllà d’una maquina d’escriure, ocupin càrrecs a l’administració i en les burocràcies duguin a terme aquest canvi i, en conseqüència es redueixn els tràmits, terminis i complicacions perquè un paperet (electrònic en el futur) es mogui.
Salut i bon estiu
Salut, Miquel.
Estic absolutament d’acord amb tu respecte al paper que poden i han de jugar les noves tecnologies. És una inversió de futur que pot apropar l’administració al ciutadà i de retruc disminuir l’enorme aparell burocràtic. Però a més hi veig un rerefons polític: el procés de descentralització forçosament hauria de suposar la reducció de l’administració que s’ha descentralitzat. Això és pot dir tant del govern estatal com del govern de les Illes Balears. El problema rau en la reticència a arribar fins a les darreres conseqüències i amb la duplicitat que això suposa.