He parlat molt, al bloc, de la campanya que la dreta espanyolista està fent en contra de la llengua catalana. He denunciat per activa i per passiva tots els retorçuts arguments que empren per justificar la seva incessant tasca en contra de la normalització de la nostra llengua. He intentat advertir que això no és transitori, que anirà a més. Ho he escrit aquí i ho he dit des de la tribuna del Parlament de les Illes Balears. No és debades. Cada paraula compta. Cada passa és important per frenar aquesta ofensiva. El naixement d’Acció Cultural de Menorca, la celebració de l’Acampallengua, per primera vegada a Menorca, em fa mantenir l’esperança de que som capaços de mantenir viva la llengua en front d’aquells que voldrien veure-la reduïda a una peça de museu, a una mena de bé etnològic sense ús social…

Si més no, és bo no oblidar que el nacionalisme espanyol té armes…i que no dubta en usar-les. Llegia fa poc un poemari de Vicent Andrés Estellés,  hi vaig trobar aquest poema que fa referència als atacs que patiren –i que malauradament segueixen patint- els ciutadans del País Valencià que treballen pel redreçament lingüístic i cultural:

aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
—diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i

circula un tenebrós prestigi—;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.

No ens podem permetre menystenir la força i la ràbia de l’enemic. Són capaços de molt. Recordem el País Valencià i recordem Vicent Andrés Estellés.

• Actualitat
• Sense comentaris