És una òpera prima. Ningú ho diria. Un llibre que m’ha enganxat. Ja haureu notat- pot ser- que darrerament els llibres que coment al bloc són gairebé tots de literatura nord-americana. Sí, duc una bona temporada engrescat amb autors d’aquelles terres. No sé ben bé perquè però sospit que és degut a que sovint parlen de temes quotidians –sense caure en el costumisme de pa amb fonteta- que faciliten molt la identificació i això que es mouen en paràmetres culturals força diferents, estranys, fins i tot exòtics.

Sigui com sigui avui toca parlar d’aquesta òpera prima de Lauren Groff, “Els monstres de Templeton”.  No l’he trobada en llengua catalana i l’he llegida, llavors, en castellà.

Si hagués de detallar els motius pels que m’ha agradat i us la recoman ho tindria difícil. Simplement la vida a Templeton –en realitat el Cooperstown de James Feminore Cooper- m’ha fet participar de les angoixes, els dubtes i els conflictes d’una sèrie de persones…tot això amarat per una petita dosi d’una mena de realisme màgic i un xic de melodrama.
Com sempre dic, això no és una ressenya sinó una simple recomanació. He gaudit d’aquesta lectura.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Avui fa desset anys. Per primera vegada la llengua catalana era acceptada per una organització d’abast mundial. El vint-i-vuit de juliol de 1993 el cap del govern d’Andorra va pronunciar el primer discurs en català davant l’Assemblea de les Nacions Unides. Andorra es convertia en el 184è membre de l’ONU.

Record que TV3 va transmetre aquest moment històric i, sincerament, em va causar una forta emoció. La nostra llengua malmesa, perseguida, humiliada…era rebuda en peu d’igualtat al principal fòrum mundial.

Però, sens dubtes, l’emoció no basta. Cal anar més enllà. Cal reflexionar sobre el que això suposa. La conclusió és òbvia: només les llengües que compten amb un estat que les empari obtenen reconeixement internacional. Andorra –un país petit en dimensions i en habitants- parla en llengua catalana a les Nacions Unides. En canvi, la Unió Europea no reconeix la llengua catalana malgrat sigui parlada per milions de persones. Per a la Unió Europa només compta el castellà –llengua oficial de l’Estat Espanyol-  a l’igual que l’estonià, el maltès, el danès…etc. amb molts manco parlants que la llengua catalana.

Crec que la conclusió és tan òbvia que no cal ni esmentar-la.

• Actualitat
• 4 comentaris

Un poema que, enmig de la tempesta, reconcilia amb la vida. Un poema que dóna ales i rejoveneix l’esperit de lluita.

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

(Màrius Torres)

• Un poc de tot
• 2 comentaris