Força intereressant i encertada la teva reflexió. Compartesc l’anàlisi que fas. Certament venen temps difícils i segurament caldria un esforç d’unitat per enfrontar-los. Si més no respecte a la qüestió concreta que em planteges, la veritat és que, personalment, m’hagués agradat una confluència de les diverses sensibilitats nacionals. Pel que es veu no ha estat possible i em sap greu. Però, pel que sé, no hem de cercar culpables. Simplement els punts de partida -i la visió de com conformar la unitat- no eren els mateixos. És una llàstima però és així. Esperem que amb el temps pugui canviar l’escenari. En tot cas són molts els factors -ben bé en clau mallorquina- que des de Menorca no acabem d’entendre del tot.

Totalment d’acord amb l’escrit. Aquesta onada de pensament únic colpeja com una ona, i ens desgasta cada cop més. Pretextos com el mundial agombolen les masses per enfortir l’espanyolisme passional i és quan més clarament mostren les seves intencions. No només pel què s’atreveixen a dir (enmig de l’èxtasi) sinó també per la força de la no-raó que comencen a exercir sense complexes… qualsevol defensa dels trets identitaris, parlar en clau de països catalans…etc, pareix no tenir cabuda ni tan sols en la llibertat d’expressió.

No obstant, no em sorpren. La balança es decantarà cap un costat o l’altre (és qüestió de temps) i que minvin els nostres drets nacionals o no consider que no depèn del tot de la política que faci l’espanya rància, sinó sobretot de la que deixem de fer nosaltres. Crec que fou Joan Fuster qui va dir: “La política que no facem nosaltres es farà en contra nostra” (sinó és així corregiu-me). És aquest tema el que, personalment, em té més preocupat, no el retall d’estatuts, la caverna mediàtica, les amenaces per tombar la llei de normalització lingüística…etc. que, amb un cert grau de preocupació, clar, no és cap secret dites reaccions dels que ens volen veure folkloritzats a la valenciana.

Entre aquesta, diriem, “estructura de resistència” (i no només això, sinó també de construcció, ja que com a país també deixam entreveure un projecte de futur) formada per diferents entitats, associacions, empreses (perquè no dir-ho), persones… està clar que el psm ha tengut i té un paper fonamental. És per tot això que no entenc les notícies que ens arriben des de mallorca. Després d’uns anys de problemes intestins, escissions, rancunies, malentesos (el que sigui) creus que és postiva el camí que han triat? (http://dbalears.cat/actualitat/Pol%C3%ADtica/el-psm-no-vol-entesa-per-a-les-autonomiques.html).

Ho dic des del respecte a la independència del partit i sobretot de guardar-te el què en puguis pensar ja què mallorca és mallorca i menorca, menorca (òbviament). No sé quina lectura en fas de tot això (ja què com a veterà i històric n’estaràs més al dia… i el que arriben des dels mitjans és nul o escàs) Senzillament no ho entenc.

Una salutació cordial.

PD: perdona la llargària de la reflexió.

Menorca és una illa. I hem d’evitar el perill dels criteris esquifits, de les mentalitats massa “illenques”, de patriotismes purament localistes, com el d’aquell senyor el patriotisme del qual no arriba més enllà de “sa costa nova”, i d’allà en un salt immens a tota Espanya, i per al quals tan és Maó com el Ferrol o La Corunya, tan és Mallorca com la Gran Canària.”

Quin capellà! Mn. Salord Farnés, i com escrivia en plena repressió franquista.
.I fins i tot quan ho feia en castellà,
.

“Se dirá que el pueblo ya no siente la necesidad ni el gusto de la propia lengua. Pobre pueblo menorquín, sometido a tantas influencias estrañas, sin defensas adecuadas para preservar su auténtico espíritu, y que han embotado su mentalidad y su sensibilidasd indígena! (…)

Y ese pueblo, bajo esa costra superpuesta, conserva vivo su espíritu que aflora al exterior en toda ocasión propicia o cuando se hace saltar la costra o se penetra a través de ella hasta sus fibras más íntimas; conserva el sentimiento y el amor de las cosas de su tierra y en particular de la propia lengua, que es la expresión más viva de su alma; más todavía -como decia Herder- la lengua de un pueblo es el alma misma de este pueblo, hecha visible y tangible.”

.
Pel què es veu, avui encara hi deu haver qui porta a sobre aquella “costra superpuesta” de la que ens parlava el Fill Predilecte de Ciutadella.
.
No res, Eduard.
.
Passi-ho bé.