És una òpera prima. Ningú ho diria. Un llibre que m’ha enganxat. Ja haureu notat- pot ser- que darrerament els llibres que coment al bloc són gairebé tots de literatura nord-americana. Sí, duc una bona temporada engrescat amb autors d’aquelles terres. No sé ben bé perquè però sospit que és degut a que sovint parlen de temes quotidians –sense caure en el costumisme de pa amb fonteta- que faciliten molt la identificació i això que es mouen en paràmetres culturals força diferents, estranys, fins i tot exòtics.

Sigui com sigui avui toca parlar d’aquesta òpera prima de Lauren Groff, “Els monstres de Templeton”.  No l’he trobada en llengua catalana i l’he llegida, llavors, en castellà.

Si hagués de detallar els motius pels que m’ha agradat i us la recoman ho tindria difícil. Simplement la vida a Templeton –en realitat el Cooperstown de James Feminore Cooper- m’ha fet participar de les angoixes, els dubtes i els conflictes d’una sèrie de persones…tot això amarat per una petita dosi d’una mena de realisme màgic i un xic de melodrama.
Com sempre dic, això no és una ressenya sinó una simple recomanació. He gaudit d’aquesta lectura.

• Un poc de tot
• Sense comentaris