Diumenge vint de juny. A Ciutadella celebrem “es dia des be”. El divendres anterior havia sortit a premsa que el PSM encetava un procés de renovació pel qual s’elegiran, en una mena de primàries internes, les persones que hauran d’encapçalar les llistes electorals al Consell i al Parlament. Evidentment això suposa que ni na Tuni Allès ni jo mateix repetirem al lloc polític que actualment ocupam. Fins aquí tot és d’allò més normal.
El motiu d’aquest comentari és precisament el que no vaig trobar tan normal. El dia des be tothom és pel carrer i naturalment em vaig topar amb moltes persones conegudes. La reacció majoritària respecte a la notícia de la renovació era d’absoluta incredulitat. Alguns hi volien veure una maniobra, d’altres un càstig, els de més enllà una mesura imposada…Allò que gairebé sorprenia a tothom és saber que era una decisió conscient i meditada, totalment voluntària i assumida pel partit, que havíem pres tot just després de les darreres eleccions tant na Tuní com jo. I això fa pensar.
Estem massa acostumats als polítics que s’aferren al càrrec i per tant una decisió d’aquestes característiques resulta insòlita.
Ni na Tuní ni jo ens retirem de la política. Seguirem fent feina per allò que creim i ho seguirem fent des de la militància activa dins el PSM-Entesa Nacionalista, però, ara per ara, hem considerat adient fer una passa enrere, deixar que noves cares assumeixen la representació del PSM a la contesa electoral del 2011. És ben senzill i, potser, perquè és tan senzill esglaia a tanta gent.
No cal afegir-hi res més. Aquest és un comentari de caire ben personal. Simplement volia compartir-lo amb tots els que llegiu el bloc. Estic convençut que els que seguiu els meus escrits no estareu gens estranyats. És la vida.
