Ahir va fer seixanta-cinc anys, d’aquí pocs farà seixanta-cinc anys. El 5 d’agost de 1945 es llençà la primera bomba atòmica sobre la ciutat japonesa de Hiroshima, el 9 d’agost es llençava la segona sobre Nagasaki. Els resultats mortífers, i les conseqüències posteriors que encara duren, són ben coneguts. Hi ha obert encara un debat sobre la necessitat militar d’aquest atac nuclear. No hi entraré. La meva intenció és simplement el record. Recordar unes dates que canviaren per sempre la fisonomia de les relacions entre països i que ompliren el món d’un nou terror que –per molt que ja no se’n xerri tant- és encara ben present. Per primera vegada en la història l’home usava un enginy capaç d’anorrear la vida sobre la terra…una possibilitat que ha anat in crescendo al llarg d’aquests seixanta-cinc anys. La conclusió és òbvia: només des del diàleg, la cooperació i el respecte per la legalitat es possible la convivència. Avui per avui anar més enllà suposaria la destrucció total. Malauradament la capacitat dissuasòria de les armes nuclears no ha evitat milers de guerres convencionals on les massacres ha seguit essent les “tradicionals”. Si més no cal que no oblidem Hiroshima i Nagasaki, símbols al seu desgrat de la irracionalitat de l’ésser humà.  Aniversari de mort.

• Actualitat
• Sense comentaris