Sovint he sentit dir que les idees que defens són una absoluta bogeria. Que la defensa de la nostra identitat nacional, de la nostra llengua i cultura i dels nostres inalienables drets com a poble és propi de folls, il•luminats, radicals que no tenen els peus a terra. No és res de nou. Segles i més segles fa que qualsevol trencament d’allò que està establert rep aquests qualificatius.
Ahir vespre, de matinada, vaig rellegir –entre el plaer i la mandra- l’Antígona de Sofocles. Una frase que pronuncia l’heroïna desvetlla clarament això que abans he exposat. Antígona desobeeix les ordres, trenca, per raons superiors, la llei que hauria de lligar els seus actes, diu:
“I no pensava jo que tanta força tinguessin les teves proclames com perquè sent mortal es pogués passar per sobre de les lleis no escrites i fermes dels déus. I si et sembla que ara estic portant a terme una empresa boja, potser d’alguna manera per a un boig és per a qui estic sent culpable de bogeria.”
Més enllà del llenguatge de fa milers d’anys, la resposta és força vàlida. Hi ha deures que van més enllà de les cotilles amb que ordres i lleis llastren allò que és just. És la rebel•lia contra la injustícia. Quan ara sent parlar de la Constitució, com a llei suprema, que barra el pas al dret d’autodeterminació de les nacions ofegades dins l’Estat Espanyol pens amb Antígona.
- Actualitat
- 2 comentaris
.
El que deu passar, m’imagin, és que hi manca voluntat, voluntat de la majoria política.
Però esperem que aquesta voluntat arribarà, la política i la majoria.
Tampoc no hem de “passar s’arada davant es bou”.
.
Clar que esperar no ha de voler dir deixar de defensar la nostra identitat nacional, la nostra llengua i cultura, però tampoc no crec que es tracti de relegar ni menysprear la Constitució.
La Constitució es pot reformar. Punt.
Anava a afegir, es pot reformar “senzillament”, uffff.
La constitució es pot reformar, és cert. Però modificar el “nucli dur” suposa majoria qualificada a les Corts espanyoles i després referéndum a “tot l’Estat Espanyol”. Un blindatge impossible de superar. Antígona ens dóna el camí davant aquestes normes injustes.