30
set.
2010
Escrit per Eduard Riudavets
Ja fa un grapat d’anys que en un sopar a la fresca, organitzat pel PSM al Molí des Cavallitos de Ciutadella, la professora Fina Salord va parlar-nos de la situació de la llengua catalana. La veritat és que no record el contingut sencer de la seva dissertació, només em queda dins el cap una idea que em va cridar poderosament l’atenció. En paraules planeres –tacades potser d’oblit- va dir-nos que els defensors de la llengua catalana no tan sols havíem de reivindicar els nostres drets lingüístics, exigir la igualtat legal i promoure el seu ús…sinó que també havíem d’actuar –sempre i en tot moment- com si fos una llegua absolutament normalitzada. Només així el nostre dret es traslladaria a la vida quotidiana i s’eixamplaria l’ús de la llengua catalana.
Sempre pens en aquella xerrada com la del discurs del “com si”, en aquests moments que venen mal donades és més necessari que mai autoexigir-nos aquesta forma d’actuar. Hem de fer “com si” per arribar a un sí rotund.
Que em perdoni Fina Salord si no he recordat bé el seu missatge, o si –això segur- he estat excessivament simplista en exposar-lo. Sigui com sigui, crec que la proposta del “com si” és més vàlida i necessària que mai.
28
set.
2010
Escrit per Eduard Riudavets
Vull deixar clar, des d’un principi, el meu suport personal a la vaga general que les centrals sindicals han convocat per demà, 29 de setembre. No sé si serà un èxit o un fracàs. Sigui quin sigui el resultat per res minvarà la meva ferma convicció que el Govern Zapatero ha fet recaure el pes de la crisi sobre els treballadors…els quals no són precisament els qui l’han provocada.
No neg que no calguin reformes del nostre sistema econòmic –inclòs el mercat laboral-, estic d’acord amb que tots hem d’assumir sacrificis, accept que no es pot viure per sobre de les nostres possibilitats. Fins i tot estic convençut que els mateixos sindicats haurien de fer una profunda reflexió sobre el seu funcionament, la seva organització, els seus objectius…que en massa casos estan absolutament desfasats.
Però més enllà de tot això hi ha una realitat indubtable: avui per avui les úniques mesures reals per lluitar contra la crisi que ha posat en marxa el pretesament govern socialista de Rodríguez Zapatero han suposat retallades de drets socials i laborals.
Una vaga general es justifica no tan sols per les mesures atemptatòries contra drets dels treballadors sinó també per la diferència de tracte. Sacrificis, d’acord. Però per a tots, per a tots.
26
set.
2010
Escrit per Eduard Riudavets
He deixat passar uns dies abans de comentar res al respecte. Cal, en aquests temes, ser més prudent que mai. M’estic referint a l’anunci d’alto el foc fet per ETA.
No sé si serà un engany més, no sé si servirà per res, no sé tan sols sí a la llarga aquest anunci no suposarà una passa enrere per agafar més empenta. No ho sé. Però una cosa sí tinc clara: només des de la valentia és possible acabar amb la xacra del terrorisme.
Demanaria a qui ens governa que tingués aquesta valentia, que tingués el coratge d’aprofitar aquest alto el foc –per precari i incert que sigui- per explorar totes les possibilitats que suposin a la fi la desaparició d’ETA i els seus horribles actes terroristes.
Sé que molta gent és contrària a qualsevol mena de diàleg, a qualsevol contacte amb els assassins. Però sincerament si això conduís a acabar amb el terrorisme amb el mateix dimoni s’hauria d’estar disposat a parlar.
Record les paraules de Gemma Nierga al final de la manifestació de rebuig per l’assassinat del socialista Ernest Lluch. “Dialoguen, el mismo hubiera dialogado incluso con aquellos que iban a asesinarlo”.
Un estadista ha de saber aprofitar totes les oportunitat per portar la pau al seu poble. Cal veure si hi ha –a aquest Estat Espanyol fet de grisors, pors i rancúnies- algú que pugui ser considerat un estadista.
