És una mina. Cada vegada que obre la boca en va ple. Reproduesc aquí una article del diari digital “La veu de Mallorca” que deixa clara la ignorància d’aquest personatge. Estic parlant del Sr. Bauzá, president del PP a les Illes Balears.

BAUZÁ APOSTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE BALEARS

El president del PP renega del .cat i advoca per impulsar el .ib tot i que els dominis de dues lletres estan reservats per als estats. els joves del PSM celebren la conversió independentista de Bauzá i li demanen una reunió per “traçar el full de ruta de l’alliberament nacional”.
La dèria catalanofòbica del PP liderat pel tàndem Bauzá-Delgado, combinada amb la ignorància que llueix gojós el batle de Marratxí quan obre la boca per parlar de llengües, dóna com a resultat un fórmula explosiva, sovint de conseqüències sorprenents i innovadores. És el cas de les propostes de José Ramón Bauzá en matèria d’Internet. És a bastament coneguda l’aversió del sector espanyolista del PP cap al domini .cat, que identifica els webs de l’àmbit cultural dels Països Catalans. Idò bé, en una de les píndoles
en format vídeo que aboca a Youtube, el de Marratxí proposa eliminar el .cat -”perquè no representa la nostra comunitat, les nostres illes, la nostra gent”-, i aposta per promoure el .ib, a més de potenciar -”per suposat, faltaria més”, diu Bauzá- el .es. Des dels Joves del PSM han acollit de manera molt positiva l’anunci de Bauzá. El seus ecretari general, Lluís Apesteguia, ha manifestat que “suposam que el president del principal partit illenc es documenta sobre un tema abans de parlar-ne, ja que els dominis de dues lletres estan reservats per a estats sobirans; nosaltres empram el .cat perquè representa la nostra comunitat cultural, però si el PP vol anar més enllà, endavant! És sorprenent, però ens alegra que el partit de Delgado hagi vist que s’ha de posar fi al tracte colonial al qual ens sotmet Espanya”.

Apesteguia ha afegit que demanarà a Bauzá “una reunió per tal de traçar el full de ruta conjunt per a caminar cap a l’alliberament nacional dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en el marc d’uns Països Catalans lliures i federals”.

Sobren els comentaris. Si més no seria bo que tot un president del Partit Popular s’informés una mica. Aquest és un tema, per cert, que ja es va debatre al Parlament de les Illes Balears. Ningú li ha dit o és que no escolta a ningú?. El que ja he dit. Una mina.

• Actualitat
• 2 comentaris

Tal dia com avui, 28 d’octubre, moria –el 1999- el poeta Rafael Alberti.  No pens endinsar-me en dades biogràfiques, només assenyalar que el consider un gran poeta, un lluitador per la llibertat i una icona de la meva generació.  Cal, només, incloure a tall d’homenatge un dels seus poemes, que al seu moment musicà magistralment Paco Ibáñez.

BALADA DEL QUE NUNCA FUE A GRANADA
.
¡Qué lejos por mares, campos y montañas!
 Ya otros soles miran mi cabeza cana. Nunca fui a Granada.
Mi cabeza cana, los años perdidos.
Quiero hallar los viejos, borrados caminos.
Nunca vi Granada.
.
Dadle un ramo verde de luz a mi mano.
Una rienda corta y un galope largo.
Nunca entré en Granada.
¿Qué gente enemiga puebla sus adarves?
 ¿Quién los claros ecos libres de sus aires?
Nunca fui a Granada.
.
¿Quién hoy sus jardines aprisiona y pone
cadenas al habla de sus surtidores?
 Nunca vi Granada.
.
Venid los que nunca fuisteis a Granada.
Hay sangre caída, sangre que me llama.
Nunca entré en Granada.
.
Hay sangre caída del mejor hermano.
Sangre por los mirtos y aguas de los patios.
 Nunca fui a Granada.
.
Del mejor amigo, por los arrayanes.
Sangre por el Darro, por el Genil sangre.
 Nunca vi Granada.
.
Si altas son las torres, el valor es alto.
Venid por montañas, por mares y campos.
Entraré en Granada.
…………..

El poeta, després d’anys d’exili, entrà a Granada

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Hi ha moltes maneres de fer i estar en política. Hi ha també moltes maneres d’adreçar-se a la ciutadania. Hi ha, finalment, moltes maneres de transmetre les pròpies idees.
Tant és així que,  massa vegades, l’acció política es planifica a partir d’enquestes d’opinió i no en base a concepcions fermes. Ja està bé saber el que pensa la població però més important és saber allò que un mateix pensa. Si no és així el missatge que es llença és forçosament xaró i efectista sense fonaments sòlids. Si les idees no existeixen o es supediten a la rendibilitat del discurs…llavors la política esdevé el més barroer dels populismes.
Un populisme, per cer, que no és exclusiu de cap formació política, però més utilitzat per uns que per uns altres. Si un dirigent polític elabora el seu programa d’actuació en funció d’allò que la gent vol sentir, si es limita a llençar discursos buits només en funció d’allò que les enquestes i sondejos li diuen que l’afavoreix, si les idees no existeixen, o s’abandonen, per mor d’aconseguir una bona imatge, si les paraules arriben a extrem de simplisme absolut, si, a la fi, s’acabà considerant a la ciutadania com una mena de consumidors d’slogans prefabricats….llavors haurem caigut en la més greu de les perversions de la política. La política entesa com a manipulació.
No ens enganem. Ja hem arribat a aquest punt. A les Illes Balears, a Menorca en concret…el populisme més barroer està infectant la vida política i això és perillós, molt perillós. Tractar als ciutadans i ciutadanes com a persones intel•lectualment mancades només pot portar al descrèdit de la democràcia.
La meva opció és una altra. Pot ser manco eficaç a curt termini, segur que manco eficaç. Si més no però és la única que beu del pous de la ètica i, crec, hauria de ser la única assumida per tots els que tenen responsabilitats polítiques.
Les idees s’han de mantenir, explicar i defensar.  No s’han de vendre o capgirar per un estudi demoscòpic. Si no s’entenen, si no es comparteixen per la majoria de la població, llavors cal una tasca de difusió, de convenciment, de pedagogia.  És l’única camí digne.
Sempre he pensat que no s’ha de tractar a la gent de beneita. Que s’ha de parlar clar, sense por d’aprofundir, sempre defugint les apel•lacions a un visceralisme orfe de raonaments.  Sé que , possiblement, això és nedar en contra de la corrent. Pot ser. Però només així val la pena. Val la pena estar en política.

• Actualitat
• Sense comentaris