Aquesta entrada és un parèntesi. Simplement vull enllaçar el meu bloc amb el de na Maite Salord. El seu comentari “Ruptura” crec que és interessant de llegir. He parlar, diverses vegades, de la complexitat de governar en coalició, de les servituds que suposa però també de la riquesa que comporta. Per això, consider oportú obrir el meu bloc a una reflexió molt assenyada.
No faig comptes explicar la biografia d’aquest aristocrata-revolucionari-demòcrata-escriptor rus. A l’internet es pot trobar sense problemes. Em vull limitar a reproduir una carta al seu fill que he trobat, tot llegint el llibre “Els exiliats romàntics” d’E. H. Carr. Em va conmoure.
“Els homes contemporanis només construeixen el pont; els encara desconeguts homes del futur, el creuaran. Tu tal vegada ho vegis. No et quedis en aquesta riba. Millor és morir per la revolució que salvar-se en la sagrada reacció.
La religió de la revolució, la de la gran transformació social, és la única que et deix en herència. És una religió sense paradís, sense premis, sense consciència de si mateixa. Ves, quan sigui hora, a predicar al nostre poble: una vegada varen estimar la meva veu i tal volta em recordin.
Don la meva benedicció a la teva empresa en nom de la raó humana, de la llibertat de l’individu i de l’amor fratern”.
Belles, valentes i justes paraules. Canviant termes i objectius, així voldria parlar a la meva filla. La lluita pel nostre redreçament nacional caldrà de generacions. Hem de passar la flama. No importa si no tots la mantenen encesa, algú ho farà.
He sentit, en tots aquests anys de dedicació política, moltes paraules forassenyades. Més de les que hauria desitjat. Però les que avui vull comentat voregen –o hi cauen de ple- l’esperpent.
Resulta que el president del Partit Popular a les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ha declarat que només entrarà al Parlament de les Illes Balears si li pertoca pel nombre que ocupava a la llista electoral, el nº 21.
Si tenim en compte que diversos diputats populars s’han ofert a dimitir per facilitar l’entrada a l’hemicicle del seu cap de files, si tenim en compte que la llista popular per Mallorca –després de tantes dimissions- ja és al número vint, hem de deduir que les paraules del Sr. Bauzá responen només a dues causes possibles: estratègia o covardia. O una o l’altra o ambdues a la vegada.
Estratègia per salvaguardar la seva imatge pretesament “immaculada”?. Covardia per no voler –o no saber- enfrontar els debats parlamentaris? O simplement la definició d’una estratègia d’ectoplasma per amagar la covardia?.
He intentar fer memòria i no m’ha vingut al cap una situació semblant en altres èpoques. Fins i tot he recordat a un efímer president del PP espanyol, Sr. Hernández Mancha, que no era diputat i per poder enfrontar-se al Congrés amb Felipe González va arribar a presentar una moció de censura. La diferència és evident.
Sigui com sigui, allò que és indubtable és que el nº 21 està fent un trist paper. Comença a ser un hàbit del Partit Popular.
