Com passen els anys!. Tothom, sobre tot si ja no tornaràs a fer els cinquanta, ha pronunciat o sentit aquesta frase. I és certa. Els anys passen.

El passat primer de desembre es celebrà a l’Ajuntament de Ciutadella la commemoració oficial del 75è aniversari del Col•legi Públic Joan Benejam. Tinc la meva plaça de mestre a aquest centre, popularment conegut com “s’escola des Born”. Naturalment vaig assistir a l’acte. Allò però que m’omple de records i em fa constatar quan fugisser és el temps és que també vaig ésser present als actes del seu cinquanta aniversari. Han passat vint-i-cinc anys…i han passat com un buf.

Si més no és bo que sigui així. És bo que les coses evolucionin. Record el meu primer curs escolar al Joan Benejam- el meu primer destí a Menorca- i tinc ben present la precarietat dels mitjans i la manca de suports de tota mena. Han passat els anys i les impremtes Freinet s’han convertit en pissarres electròniques. L’ensenyament en llengua catalana és una realitat inqüestionable i inqüestionada mentre el 1985 les classes s’impartien en castellà. Allà on abans es parlava d’objectius ara es parla de “competències bàsiques”…les coses canvien. I és bo que sigui així.

Però, no ho oblidem mai, una realitat resta inalterable. La tasca dels ensenyants. Podem vestir la feina docent amb tots les robes que es desitgi, poden modificar-se els llenguatges, poden incorporar-se nous estris i noves estratègies…però tot recau, i així serà sempre, sobre la professionalitat, l’esforç, la dedicació i la voluntat pedagògica dels ensenyants. Si no és així tota la construcció didàctica esdevé un castell de cartes.

Per sort, i per honor del centre, el Col•legi Joan Benejam –hi puc donar fe- és un exemple de l’entrega dels i les mestres en la seva tasca. Un col•legi que fa 75 anys i que manté la il•lusió i el compromís és digne de lloar. Així que només em cal dir, enhorabona professionals de l’ensenyament d’aquest centre. Voltros sou el C.P. Joan Benejam.

• Un poc de tot
• 6 comentaris

M’he permès reproduir, amb el mateix títol, un excel·lent article de Maria Antònia Font, responsable de l’STEI, amiga i companya al Consell Social de la Llengua Catalana. M’he de creure si us dic que val la pena llegir-lo. És molt i molt aclaridor.

Com a conseqüència de les declaracions del president del PP de les Illes Balears en què afirmava que, si ell governava, reformaria la Llei de Normalització Lingüística i derogaria el Decret de Mínims, algunes persones de l’STEI-i hem participat en tertúlies periodístiques, radiofòniques o televisives i hem arribat a acumular un inventari d’arguments considerable.

Quan el president del PP diu “que cadascú parli el que vulgui, les llengües no s’imposen per llei”, nosaltres deim que les llengües són un vehicle de comunicació que duen implícita la identitat i la cultura d’un poble que viu en un determinat territori, i tenen dret de tenir una llei que les protegeixi. El català té el mateix dret de tenir una llei que en reguli l’ús com la té el castellà i moltes altres llengües del món.

La Constitució espanyola a l’article tres diu: “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. Per tant, ja tenim una llei que defineix l’oficialitat d’aquesta llengua romànica i que ens obliga a tots a conèixer-la. Una llei que ens imposa el coneixement del castellà i ens atorga el dret d’usar-lo. Com em deia l’altre dia un company professor de català, hem de perdre la por de la paraula imposar. El castellà s’imposa per llei; les matemàtiques al currículum escolar, també; haver de tenir el permís de conduir per poder menar un cotxe, també…

Per tant, quan el PP diu que les llengües no s’imposen per llei, a nosaltres ens sorprèn que els del PP no coneguin la Constitució espanyola. I que tampoc no coneguin les 120 lleis estatals que imposen l’obligació d’etiquetar els productes que consumim en castellà. Ho imposen per llei.

Tots els estats fan lleis per protegir i garantir el coneixement i l’ús de les seves llengües i això es fa per respecte, per protegir aquest patrimoni cultural, nacional i identitari, per garantir-ne l’ús en igualtat de condicions amb la resta de llengües oficials de l’Estat.

Quan no es respecten les nacionalitats ni la seva llengua i cultura, en realitat el que es fa és treballar a favor del desig d’independència de les persones que se senten maltractades pel poder establert, tant en l’àmbit cultural i en el lingüístic com segons el nivell econòmic. Recordem l’espoli fiscal a què estam sotmesos els habitants d’aquestes illes per part dels successius governs de l’Estat.

No pot esser que una persona que aspira a ser el president del Govern de les Illes Balears no defensi el tret més característic de la nostra identitat, que és la llengua catalana. No pot ser que qüestioni la feina que fan els docents de les Illes Balears i que la critiqui negativament i posi en qüestió els principis científics de la llengua, reconeguts per la comunitat internacional i per les universitats de tot el món.

El Decret de Mínims preveu que es faci el 50% en català i l’altre 50% en castellà. No imposa que es faci el 100% en català. Si a una escola es fa més del 50% en català, és perquè la majoria de la comunitat educativa ho ha decidit així. S’ha fet un projecte lingüístic tenint en compte la realitat de l’entorn del centre, la de les famílies, l’alumnat i el professorat, s’ha duit a la consideració del claustre i del consell escolar i s’ha votat.

Aquest decret que li fa tanta nosa va ser creat pel Govern del PP i signat per l’expresident Jaume Matas, ara imputat per diversos càrrecs de corrupció. A l’article 1 i 2 del decret es diu: “La llengua catalana, amb especial atenció a les modalitats de les Illes Balears, s’ensenyarà obligatòriament com la llengua castellana i la literatura, que també s’estudiarà obligatòriament”. Per tant, no cal que passi pena per les modalitats. El seu coneixement ja fa estona que està garantit.

L’Estatut d’Autonomia estableix que la normalització lingüística serà un objectiu i una responsabilitat dels poders públics i que les modalitats insulars seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua catalana.

El PP vol reduir la presència del català a la nostra societat i l’STEI-i, tot el contrari. Volem que se superi el Decret de Mínims i que s’implanti l’ensenyament del 100% en català a totes les escoles per garantir que quan els joves i al·lotes acabin els estudis obligatoris tenguin un coneixement oral i escrit suficient en les dues llengües oficials.
Si es troba amb pares i mares que no volen que els seus fills aprenguin català, que no passi pena, enviï’ls a l’STEI-i. Ja hi parlarem i els farem veure els avantatges que té el coneixement i l’ús de la llengua catalana per als seus fills i filles. No seran els primers que, quan els ho explicam i en parlam, ho entenen i hi vénen d’acord.

• Actualitat
• 5 comentaris