Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d’alló que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap un ball.

I ses que queden, quan no plou,
obrin es uis per veure el sol;
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

http://www.youtube.com/watch?v=SXNwl36HO6c

• Actualitat
• Sense comentaris

S’acaba el gener. Ha estat un bon gener. El vaig començar a París i, a hores d’ara, res ha trencat la força i els ànims que em donà el viatge nadalenc.

D’aquí a uns dies recomencem les tasques parlamentàries, la recta final de la legislatura. I estic satisfet, i tranquil, i serè…

Si faig una ullada al meu entorn tinc la sensació que he fet tot el que he pogut i sabut, que he esmerçat tots els meus esforços en tirar endavant allò que crec. Això no és poc, al manco a mi no m’assembla poc.

Ja fa molts anys que no tinc vint anys…però encara tinc força i moltes coses –per sort- em fan bullir la sang. Llavors, passi el que passi, i observant el moment de fortalesa, unitat i il•lusió que viu el PSM (fa més de trenta anys que en som militant, tota una vida) veig que la feina- ingrata a vegades- no ha estat en va. No han estat anys fàcils, no hem aconseguit tot el que volíem, n’hem passades de tots colors…i per acabar-ho d’adobar la crisi econòmica ha incrementat desorbitadament les dificultats…

Però, malgrat errors i fracassos, no hem defallit. I això és la coherència, seguir defensant allò que es creu enmig de les tempestes. Un bon gener és per a mi un bon auguri. Cal seguir la tasca…en això estem.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

He rellegit fa poc el Diari de Sessions d’un plenari del Parlament de les Illes Balears. El debat fou el desembre passat. Es tracta d’una pregunta formulada per una diputada del Partit Popular a la Consellera d’Afers Socials.

He de confessar que, en el moment concret, no me’n vaig adonar de les implicacions. He necessitat veure-ho en lletra impresa per abastar tot el seu significat. M’explicaré.

La pregunta es centrava en els problemes succeïts a una determinada casa d’acollida. Fins aquí tot era lògic. L’oposició exercia la seva tasca de control.

Però la cosa va més enllà. Aquesta casa d’acollida està gestionada per la Federació de Gais i Lesbianes, com  n’hi ha de gestionades per altres associacions. La diputada popular argumentà la seva crítica en que s’hagués concedit la gestió de la residència a l’associació d’homosexuals enlloc de fer-ho a organitzacions de provada solvència com Caritas o la Creu Roja. (El que tampoc diuen es que aquestes entitats, que certament fan una bona feina, no es presentaren a la convocatòria).

Ara, al llegir-ho, se’m fa evident la clara homofòbia que destil•laven les paraules de la diputada del Partit Popular. No analitzava el problema en funció dels fets sinó en base a qui en portava la gestió per a concloure que els gais i lesbianes no eren prou solvents o seriosos per a portar-la. Homofòbia, és clar, no explícita, no declarada…però per això no manco real. Però tampoc ens hauria d’estranyar…això és subjacent a la ideologia del Partit Popular.

No cal allargar-se més. Simplement rasques un poc la façana i hi trobes la intolerància de sempre. No tenen remei.

• Actualitat
• 2 comentaris