Tal dia com avui, de 1964, al hit parade musical dels EUA hi apareixien, als quatre primers llocs, temes dels Beatles. Això no havia passat mai i mai ha tornat a passar.

Pens llavors, que és un bon dia per incloure al bloc un senzill i personal homenatge a aquest grup que canvia per sempre la història de la música popular i, de fet, la vida de moltes persones. Allà va:

http://www.youtube.com/watch?v=ajCYQL8ouqw

LET IT BE

When i find myself in times of trouble
Mother mary comes to me
Speaking words of wisdom, let it be.
And in my hour of darkness
She is standing right in front of me
Speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be.
Whisper words of wisdom, let it be.

And when the broken hearted people
Living in the world agree,
There will be an answer, let it be.
For though they may be parted there is
Still a chance that they will see
There will be an answer, let it be.
Let it be, let it be. yeah
There will be an answer, let it be.

And when the night is cloudy,
There is still a light that shines on me,
Shine on until tomorrow, let it be.
I wake up to the sound of music
Mother mary comes to me
Speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be.
There will be an answer, let it be.
Let it be, let it be,
Whisper words of wisdom, let it be.

………………………………………………..

Quan em trobo en temps difícils
Mare Maria ve a mi
Parlant paraules de saviesa, deixa que sigui.
I en les meves hores de foscor
Ella està de peu just al davant de mi
Parlant paraules de saviesa, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar.
Murmura paraules de saviesa, deixa que sigui.

I quan la gent de bon cor trencat
Vivint en el món d’acord,
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.
Perquè encara que estiguin separats existeix
Tot i així l’oportunitat que vegin
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar. sí
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.

I quan la nit està ennuvolada,
Encara hi ha una llum que brilla sobre mi,
Brilla fins demà, deixa que sigui.
Em desperto amb el so de la música
Mare Maria ve a mi
Parlant paraules de saviesa, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar.
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar,
Murmura paraules de saviesa, deixa que sigui.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

No és casualitat que hagi esperat al dia que oficialment es dissol el Parlament de les Illes Balears per penjar, al bloc, aquesta entrada.

En realitat tot prové d’una sola frase. Però, abans, deixeu-me parlar de l’excel•lent llibre on –fa uns mesos- vaig llegir-la. “ Una Arcàdia feliç” de Miquel López Crespí.

No és la primera vegada que escric sobre les obres d’aquest gran escriptor mallorquí. He gaudit molt de la seva lectura, però no pretenc- no en tinc ni la capacitat ni els coneixements- fer ara una crítica literària. Simplement, us el recoman. “Una Arcàdia feliç” és un gran llibre. Hi he trobat profundes reflexions polítiques i psicològiques, un marc històric que ens força a repensar la història i a rellegir- sota noves claus- autors beneïts i sacralitzats, és una novel•la dins una novel•la, ens mena pel camí de la nostàlgia feta injustícia, ens despulla la covardia més abjecta…això i més.

Però, permeteu-me que ja esmenti la frase, i que em perdoni López Crespí que la utilitzi en aquest context essent mereixedora de millors destins: Diu així, en boca del benestant protagonista:

“ La malaltia del segle ha estat que els pobres vulguin ser com nosaltres”.

Avui s’ha dissolt el Parlament, i he de confessar que fins que no vaig llegir aquesta frase no vaig copsar tota la negror de la dreta illenca. La negror del Partit Popular durant aquest quatre anys que ha estat a l’oposició. Ens veuen –als progressistes- com una malaltia. Una malaltia que mai hauria de governar una terra que consideren seva, patrimoni seu. Els pobres –això avui ja és un eufemisme-, és a dir els progressistes no hem d’aspirar al que consideren seu. No tenim dret a governar perquè ells són els amos de la finca. Si ho fem, per als dretans, estem cometent una mena de delicte de “lesa majestat”, Així ho viuen i, per això, així actuen.

Esperem que els amos de la finca segueixin sense tenir les regnes. Podria ser el final de la finca. Aquest és el veritable perill i el veritable sentiment de la nostra dreta. Però, per cert, que quedi clar que personalment em sent tant o més –en tots els aspectes- que els pensen en mi com si fos una malaltia. No en faltaria d’altre, al manco tinc les mans netes.

• Actualitat
• Sense comentaris

Les persones que formam part de les candidatures del PSM més per Menorca volem fer feina perquè la nostra illa sigui tal com ens agrada.

Ens agrada:

1. La Menorca que duu a terme una gestió eficaç i transparent, fomentant els espais de consulta i participació ciutadana i que no accepta cap forma de corrupció .
2. La Menorca que vol decidir el seu propi destí sense imposicions, consolidant els Consells Insulars com a veritables òrgans d’autogovern i enfortint els municipis per poder decidir sobre qüestions vitals per a tots.
3. La Menorca que reclama un finançament just per tal de poder millorar els serveis bàsics als ciutadans (sanitat, educació, benestar social, etc).
4. La Menorca ben connectada i comunicada al món amb unes infraestructures adaptades al territori i que segueix treballant per reduir els preus dels vols entre illes i amb la Península.
5. La Menorca que cuida el seu capital humà amb una bona formació i que decideix el seu model econòmic diversificat, sostenible, equilibrat i just, per tal que generi llocs de feina i en el qual tengui un paper important l’empresari emprenedor capaç d’innovar.
6. La Menorca que impulsa una política turística lligada al medi ambient, al territori i al patrimoni cultural per tal de completar la temporada turística més enllà del mesos d’estiu i amb especial atenció al maig, setembre i octubre.
7. La Menorca que Consolida el Pla Territorial Insular i el Pla Insular de Costes com a eines imprescindibles per dur a terme un ús sostenible i ordenat del territori, el qual dóna valor diferencial a la nostra illa, ja que l’economia, la qualitat de vida i l’ecologia van de la mà.
8. La Menorca que es regeix per la justícia social i que aplica polítiques actives de salut i benestar, reduint llistes d’espera i augmentant el nombre de metges i d’altres professionals, millorant els desplaçaments, entre d’altres.
9. La Menorca orgullosa de la seva llengua perquè esdevingui, a tots els nivells, la llengua de referència, i que fomenta la cultura recolzant les manifestacions dels artistes menorquins.
10. La Menorca acollidora i integradora formada per moltes persones i de procedència molt distinta, però on tots i totes ens sentim menorquins.

• Actualitat
• Sense comentaris