http://eleccions.psm-menorca.cat/

No cal cap discurs, amb un poema n’hi ha prou. Un poema que, millor que les meves paraules, explica el perquè form part d’un partit que té una bandera: MENORCA.

NOCTURN PER A UNA ILLA

Ara, ben plens d’història
carregats de paraules,
direm el nom de cada cosa,
els noms propis tan sols,
no els imposats -pensem-hi!
Ho farem amb amor,
un amor prou fecund per altra banda,
que dura fa molts segles.
Ho farem decidits,
i encara que no ens deixin,
amb recobrat alè
i continguda emoció.
Ara direm el nom que s’escau
-i la terra i la pàtria-
i direm cada mida
amb un esguard ben lúcid.
Vindran altres temps de debó
a donar-nos ajut i companyia
i amb les portes obertes
els farem seure a taula
i cantarem cançons
per tots ben estimades.
Com una faula serà,
com una gran meravella.
A alguns, potser,
ens caurà qualque llàgrima.

(Pere Gomila)

• Actualitat
• Sense comentaris

http://eleccions.psm-menorca.cat/

Durant la preparació de la campanya electoral del PSM-MÉS PER MENORCA vaig enregistrar un breu vídeo que podeu trobar a la pàgina web que fa dies encapçala les meves entrades al bloc. Se’m demanava que, en poques paraules, exposés els motius pels quals havia acceptat anar a les llistes electorals.

Entre d’altres coses vaig parla de la meva filla. Més o manco vaig dir que donava suport al PSM perquè volia que la meva filla –que ara té dotze anys- pogués viure un futur on la llengua catalana sigui plenament normalitzada, on Menorca conservi els seus valors mediambientals i la societat sigui més justa.

Certament és allò que pens i desig. Desig que la tasca de tants anys que el PSM ha portat –sovint en solitari- doni els seus fruits. Qualsevol pare vol el millor pels seus fills, no som una excepció. I el millor per a la meva filla coincideix amb allò que sempre ha defensat i defensa el PSM.

La Menorca de la meva filla serà en llengua catalana, verda i justa. Ho aconseguirem.

• Actualitat
• Sense comentaris

http://eleccions.psm-menorca.cat/

N’he parlat altres vegades. És una llàstima que la difusió de la revista “LLuc. Revista de cultura i idees” sigui, a Menorca, tan esquifida. És un plaer cada trimestre poder legir els seus articles. És una publicació erudita però entenedora, profunda però a la vegada planera.

Avui vull parlar del darrer número aparegut, dedicat gairebé monogràficament a l’admirat Damià Pons. Escriptor, professor universitari, polític, conseller d’educació i cultura de 1999 a 2003 i, sobre tot, una excel•lent persona i bon amic.

No em dedicaré a comentar els molts articles que, sobre Damià Pons, apareixen a la revista. De Carles Cabrera,  Margalida Pons, Bartomeu Cañellas Roca, Joaquim Molas,  Pere Sampol, Joan Francesc Mira, Joan López Casasnovas, etc.

Tot plegat configuren un exhaustiu retrat de la figura de Damià Pons. Vaig tenir la sort – el plaer, l’honor – de formar part del seu equip a la seva etapa com a Conseller d’Educació i Cultura, un equip que segons López Casasnovas va ésser “el més bon equip que ha tingut un Govern de les Illes en l’exercici de les seves competències culturals, lingüístiques i educatives fins ara”. Estic orgullós d’haver-hi participat. Molt.

Poca cosa més a afegir. Només encoratjar-vos a cercar i adquirir “Lluc”, una gran publicació editada per L’Espurna.Edicions. Es pot contactar mitjançant el correu electrònic, revistalluc@gmail.com. Val la pena. Com també, per cert, val la pena llegir l’obra de Damià Pons. Vet aquí un fragment d’un dels seus poemes, citat així mateix a “Lluc”.

“Pot ser jo cerc rompre’m, esper per tu,
trobar un camí estret que m’acosti a una terra
que no em malmeni el nom ni que me canviï
els ulls”.

I és que, a més, Damià Pons és una persona compromesa amb el seu país. Lluc. Damià Pons.País.

• Actualitat
• Sense comentaris