06
maig
2011
Escrit per Eduard Riudavets
http://eleccions.psm-menorca.cat/
Ja ha començat. Legalment ja ha començat la campanya electoral. En definitiva això significa senzillament que podem demanar el vot. És el primer, llavors, que faré. Us deman que voteu a PSM-Més per Menorca. Estic segur que no us en penedireu.
Hi ha molts motius per votar el PSM, molts. Avui només en diré un. Només un. El PSM va néixer a la transició i durant aquests més de trenta anys ha format part del govern de diversos municipis, del Consell Insular i del Govern de les Illes Balears. En aquestes tres dècades no ha estat tacat mai per un cas de corrupció. Mai.
Avui per avui això és dir molt. És dir que hem actuat sempre amb honestedat, amb transparència, amb les mans netes. Poden dir el mateix les dues forces centralistes que aspiren a repartir-se el pastís del poder en un mena de torn Canovas-Sagasta?. Poden dir el mateix?.
El PSM ha governat sempre pensant en Menorca, en la seva gent. Segur que haurà- haurem- comès errors. Segur que les coses són susceptibles sovint de fer-se millor. És evident que a vegades no haurem encertat. Però d’allò que ningú ens pot acusar, ningú, és d’haver utilitzat la política en benefici personal o de partit.
Malauradament això que hauria de ser la tònica general avui és un timbre d’honor.
Sincerament m’agradaria poder dir que el meu país té una conjunt de partits polítics que han fet de la honradesa el seu distintiu. Per desgràcia no és així.
Des del Partit Popular justifiquen l’allau de corrupció que els ha cobert de vergonya tot dient que el partits no delinqueixen, que ho fan les persones. Cert. Però quan les persones són cent i sa mare…qualque cosa fa olor de podrit. I no a Dinamarca, sinó precisament en el mateix Partit Popular. Com a mínim, en lloc de voler passar pàgina s’ho haurien de fer mirar, però ni d’això són capaços. És per això que em torn a demanar: oblit intencionat o voluntat de reincidència ?. Vet aquí el dilema.
Sigui com sigui, el PSM és ben present i us deman que el voteu. Ho tornaré a fer…i per altres motius. N’hi ha abastament.
04
maig
2011
Escrit per Eduard Riudavets
Benvolgut, Xisco.
Ens coneixem de fa anys, hem compartit moltes hores, al Parlament o al Consolat de la Mar. Hem discutit sobre moltes problemàtiques, hem negociat i arribat a acords. Hem viscut moments difícils i, en general, els hem superat conjuntament.
És per tot això, i per l’estima personal que et tinc, que em costa escriure’t aquesta carta. Una carta que no enviaré a premsa, romandrà al meu bloc. Però en tinc necessitat. I és que em costa demanar-te aquest favor: Xisco, sisplau, deixa de vendre fum.
Voldria que fos possible reeditar un pacte progressista per governar les Illes Balears. Estic convençut que el nostre país no es mereix caure, altra vegada, en mans del Partit Popular. Els anys del govern d’en Jaume Matas ens ha demostrat quina colla de corruptes va manegar la nostra terra. I no tinc cap dubte que en Bauzá i companyia no són gaire diferents. Com diuen els castellans, molt gràficament, “la cabra tira al monte”. No desig, com tampoc tu, que ens deixin altra volta la muntanya pelada. Les nostres illes no ho aguantarien.
Fins aquí estic segur que estem d’acord. Però allà on no ens entendrem és sobre què hem de fer per aconseguir-ho. Des del meu punt de vista les absurdes promeses sense fonament que t’ha pigat per fer dinamiten la possibilitat d’un govern de progrés.
Com se’t pot passar pel cap anunciar un nou Règim Especial per a les Illes Balears (REB) i xifrar-lo en 400 milions?.
Una de dues, o bé tens alguna documentació del govern que has amagat al teus socis, i al Parlament, o parles a la babalà. Les dues coses són molt greus. Et record que durant varis anys vaig coordinar una comissió parlamentària dedicada específicament al REB, comissió que no va avançar perquè tant PSOE com PP es van negar a redactar ni una coma sense conèixer el document del Govern.
De fet, vaig sol•licitar per escrit vàries vegades al Conseller d’Economia aquest estudi. Res de res. Mai ens el va fer arribar. I ara tu, Xisco, et despenges amb aquesta proposta de REB que sona, i perdona, a absoluta fantasmada electoralista.
Però no s’acaben aquí els despropòsits. També has tingut la genialitat d’anunciar vols entre illes a 30 euros. No recordes que en Matas va fer la mateixa promesa electoralista?. Idèntica. Això ja no s’ho creu ningú. Llençar aquests missatges és caure en el ridícul i en el descrèdit.
Saps molt bé que a Menorca hi ha una especial sensibilitat pel tema del transport aeri. Si vols solucionar de veritat el problema llavors fes un anunci ben real. Com a secretari general que ets del PSOE a les Illes Balears, deixa clar que els quatre diputats que teniu al Congrés no votaran els pressuposts pel 2012 sinó s’inclouen una partida econòmica per dotar la Declaració d’Obligació de Servei Públic i per tant que l’Estat assumeixi el cost de la insularitat com és la seva obligació.
Xisco, si et compromets a això tindràs credibilitat sinó el que fas és clarament vendre fum. I, en aquesta situació econòmica que patim, el fum, t’ho assegur, no tan sols és mal de vendre sinó que provoca la desafecció d’aquells als que vols convèncer.
Xisco, esper, desig i treball perquè un govern progressista segueixi dirigint el destí de les Illes Balears. Amb la teva estratègia ho estàs posant més que difícil. Encara hi ets a temps, prou promeses retòriques i més realitat. Pel bé de tots. Pel bé de les Illes Balears.
Ben cordialment
Eduard Riudavets i Florit
http://eleccions.psm-menorca.cat/
02
maig
2011
Escrit per Eduard Riudavets
http://eleccions.psm-menorca.cat/
És obvi que aquest bloc pren partit. És evident que votaré PSM-MÉS PER MENORCA. És ben sabuda la meva militància. Així i tot no està de més fer un esforç de racionalitat, esforç que molts veuran contaminat pel meu compromís polític. Tant dóna. Com he dit moltes vegades aquí escric allò que vull. Endavant.
Record que a una novel•la de ciència ficció que vaig llegir de jove, no sé quin volum de la trilogia de la Fundació d’Asimov, hi apareixia una enginy capaç de descodificar els discursos polítics i traduir-los a xifres. Voldria tenir una màquina així. Ens sorprendria veure quans n’hi ha que donarien com a resultat el zero absolut. N’estic convençut.
Malauradament no comptem amb aquesta eina, però sens dubtes el nostre cervell d’humà és capaç de fer quelcom similar. Marquem, llavors, unes pautes per a la descodificació mental:
Qui fa promeses d’actuacions milionàries sense tenir en compte la crisi econòmica que patim?
Qui assegura realitzacions que han de finançar altres administracions?
Qui gosa prometre allò que no sap si podrà acomplir?
En aquest tres preguntes hi podem trobar llavors els codis per la transcripció asimoviana. No negaré, ni fer-hi prop, que fins i tot qualque discurs del meu partit pot donar un baix coeficient, però també estic segur que si passem pel sedàs els discursos electorals dels partits espanyolistes el resultat serà o bé el zero que apareix a la novel•la o un veritable reducció a l’absurd.
Quan veig que es prometen camins de Santiago, carreteres de nova trinca, campus turístics…sense ni tenir idea com es finançaran, llavors no tinc cap mena de dubte que el discurs electoral del PSM és més proper a la realitat, més honest amb la ciutadania, més ajustat a la nostra situació econòmica…
Feis la prova. Qui promet la lluna simplement no sap on està…ni ell ni la lluna. Què hi hem de fer? Així són les coses.
