–I el mallorquí, és català?
–Quan entram voluntàriament a definir criteris que per a la societat no són tan prioritaris com per a un sector minoritari… La gent vol expressar-se amb normalitat, amb naturalitat. Això és el que jo vull. No crear barreres lingüístiques generades pels mateixos polítics. Hem de traslladar la naturalitat del carrer a la naturalitat de l’administració.–Però fa anys el PP tenia assumit amb naturalitat que a Mallorca es parla el català de Mallorca. Vós ho assumiu?
–Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got…Això és el que jo assumesc.–Però és català el que parlam o no?
–És mallorquí. Per mi és mallorquí
Són paraules de José Ramon Bauzà, flamant president del Partit Popular, a una entrevista periodística. En llegir-lo m’assembla retrocedir en el temps. Talment semblen les respostes d’un dirigent de la dreta de finals dels anys setanta.
José Ramon Bauzà és apotecari. S’ha de presumir que és una persona amb una certa cultura. Llegir llavors les seves argumentacions primàries, acientífiques, contràries a qualsevol criteri de mínima racionalitat lingüística, fa esborronar. Això pensa el màxim dirigent del principal partit de les Illes Balears. Fa esborronar.
Des d’aquest modest bloc vull intentar respondre-li, i ni tan sols ho faré amb les meves paraules:
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
i la nostra cultura i tradicions són uns elements
identificadors de la nostra societat i, en conseqüència,
són elements vertebradors de la nostra identitat”.
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter
d’idioma oficial”.
“La Comunitat Autònoma té competència
exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició
literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels
poders públics de la comunitat autònoma. Les
modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció,
sense perjudici de la unitat de la llengua”.
“La institució oficial consultiva per a tot el que es
refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les
Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes
Balears podrà participar a una institució adreçada a
salvaguardar la unitat lingüística, formada per totes les
comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua
catalana”
“La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sent
la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats
autònomes, podrà sol•licitar al Govern de l’Estat i a les
Corts Generals els convenis de cooperació i de
col•laboració que es considerin oportuns per
salvaguardar el patrimoni lingüístic comú…”
Això diu, textualment, respecte a la llengua catalana l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Això és el que diu l’Estatut d’Autonomia que el Partit Popular va votar. Això és el que diu l’Estatut que tots els diputats i diputades prometem o juram guardar i fer gaurdar. Això és el que diu l’Estatut que, si un dia entra al Parlament de les Illes Balears, el Sr. José Ramon Bauzà haurà de prometre o jurar guardar i fer guardar. No n’hi ha més.
En definitiva, allò que per a mi és absolutamente evident és que la pretesa renovació del Partit Popular és més aviat una clara i indubtable regressió. Regressió a positures que fan enrojolar a qualsevol persona amb dos dits de front. La nostra llengua, se l’anomeni mallorquí, menorquí o eivissenc, és la llengua catalana. Posar-ho en dubte és atemptar contra el nostre Estatut d’Autonomia. Això és el que ha fet el Sr. José Ramon Bauzá. Res més a afegir, només una última cosa. Sr. Bauzà, a Menorca, deim got i no tassó, deim got igual que a Catalunya. Li queda clar?.


