Ja començo a acostumar-me…cada vegada que en política passa alguna cosa, la realitat és una i les interpretacions tantes com opinants. Així que vull dir també la meva respecte al què va passar ahir al Parlament.
Els fets. Na Maria Antònia Munar, diputada d’UM i Presidenta del Parlament, dimiteix fa uns dies com a conseqüència de la declaració que va fer en Miquel Nadal implicant-la a l’Operació Maquillatge. La persona que l’hauria de substituir, Mateu Crespí, renuncia. Li pertoca a la següent de la llista electoral d’UM, na Catalina Sureda. Així mateix, el Parlament ha de triar un nou President o Presidenta de la cambra. Ahir na Catalina Sureda va prometre el seu càrrec com a diputada. Es procedeix a l’elecció del nou President o Presidenta. El Grup Parlamentari Popular presenta a Pere Rotger (Vicepresident Segon de la Mesa) i el Grup Parlamentari Socialista a n’Aida Rado (Vipresidenta Primera i des de la dimissió de na M.A. Munar, Presidenta en funcions). Es realitza la votació i n’Aida Rado surt elegida com a Presidenta amb els 30 vots dels diputats/es del Grup Socialista, Bloc per Mallorca i PSM-Verds, UM i ExC en front dels 29 del Grup Popular i el diputat de Formentera (AIPF). A continuació es procedeix a l’elecció de la Vicepresidència Primera i el Grup Socialista proposa a la diputada d’UM, Isabel Alemany, que es votada també per socialistes, Bloc i PSM-Verds, uemites i ExC mentre el grup popular vota en blanc. La nova Mesa del Parlament queda constituïda.
Pluralitat de la cambra. A partir d’aquesta realitat, comencen les interpretacions. Simplement, us explicaré perquè com a diputada d’ExC vaig votar aquestes dues diputades com a Presidenta i Vicepresidenta. La Mesa del Parlament, de qualsevol parlament o senat, tendeix a representar en la major mesura possible la pluralitat dels grups parlamentaris que hi ha a la cambra. Al nostre Parlament hi ha 5 grups polítics: Partit Popular (incloc al diputat Pep Mayans perquè, de fet, actua com a un membre més del PP), PSOE, Bloc per Mallorca-PSM-Verds, UM i ExC. La Mesa, abans i després de la votació d’ahir, representa a 4 dels 5 grups. ExC queda fora perquè només que n’hi ha 5 llocs i som els què tenim un nombre menor de diputades (2). Si hagués sortit la proposta del PP només 3 d’aquests 5 grups tindrien presència a la Mesa. Per tant, aquesta és l’opció que millor reflecteix la pluralitat política de la cambra.
Proporcionalitat dels grups de la cambra. En el mateix sentit, la composició de la Mesa ha de plasmar de la millor manera la proporcionalitat dels grups, és a dir, la seva composició numèrica. Així, amb la composició de la Mesa, abans i després de la votació, el PP (29 diputats/es) en té 2 representants, el PSOE (20 diputats) en té 1 representant, Bloc-PSM-Verds (5 diputats/es) en té 1 representant i UM (3 diputats/es) en té 1. Si hagués sortit l’opció del PP, ells en tindrien 3 representants, el PSOE només 1, el Bloc només 1 i cap UM. No sembla raonable que un grup polític que no té la majoria absoluta al Parlament (30 diputats/es), sí que la tingui a la Mesa. Per tant, aquesta és l’opció que millor reflecteix la proporcionalitat dels grups polítics de la cambra.
Acord amb UM. Aquí està el “quid” de la qüestió i la constant bàsica de les crítiques: “heu tornat a pactar amb els corruptes”. Com és possible que després d’unes setmanes de la decisió de n’Antich d’expulsar a UM del Govern pels casos de presumpta corrupció es pugui pactar amb ells? En primer lloc, vull dir que em va semblar encertada i la única possible la decisió del President de fa unes setmanes. Tots eram molt conscients que això suposava un element d’inestabilitat per a la continuïtat del Govern i que aquesta continuïtat passaria i passa per intentar pactar amb PP i UM, entre d’altres qüestions tant importants com les iniciatives legislatives. Així ho recollia, si recordau, a l’entrada que vaig fer el passat 19 de febrer sota el títol “Divorci societat-política”. D’altra banda, crec que és important diferenciar poder executiu (Govern) i poder legislatiu (Parlament) i, dins aquest, una qüestió concreta com és l’elecció de la Mesa. Aquest ha estat el primer moment en què hem hagut de pactar i ho hem fet de la manera que consideràvem més adient, d’acord amb els arguments que comentava fa un moment. Per tant, aquest ha estat un acord puntual amb UM, no una renovació del pacte que es va trencar fa unes setmanes.
La corrupció i el doble discurs del PP. Està clar que Partit Popular i UM amunteguen desenes dels seus membres imputats per casos de corrupció; parlo de memòria però crec que el PP en té al voltant d’uns 40 i UM d’uns 30. Per això, resulta, quan menys, curiós que sigui el Partit Popular qui es permeti acusar-nos de “pactar amb corruptes”. Però és que, a més a més, el PP no s’aplica la mateixa medicina que intenta receptar i no té cap empatx ni vergonya en anunciar possibles mocions de censura a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i, fins i tot, al Parlament que només podran tirar endavant si UM els hi dona suport. Així mateix, cal recordar que el suposadament renovat PP del nou President J. R. Bauzá, no ha fet absolutament res per marcar distàncies respecte als casos de corrupció en què es troba immers. No és anecdòtic que al recent Congrés que varen celebrar el passat cap de setmana, Bauzà volgués no aparèixer a la foto amb els barons del partit – directament implicats en el Govern Matas-; això sí, ja els anirà recol.locant més prompte que tard dins del seu organigrama. És a dir, el partit amb major nombre de polimultiimputats es permet el luxe de donar lliçons d’ètica política.
El desig i la realitat. Crec que els pactes, els acords i els consensos haurien d’estar molt més presents a la vida política del què realment hi són. Tant de bo que la corrupció no fos com ara una de les xacres de la nostra vida política. Tal vegada, més d’un pensa que això es podria solucionar amb unes eleccions anticipades amb llistes renovades i ho podria compartir. Però la qüestió és que, atesa la situació de crisi econòmica que vivim, una cita electoral resultaria molt perjudicial pel que suposa d’interrupció de l’acció de govern. Això no només ho dic jo sinó que ho han expressat públicament els agents socials i econòmics. Crec que ara hem de continuar governant, hem d’intentar treure endavant importants lleis que s’estan preparant o tramitant i seria desitjable que es fes amb el major grau d’acord possible… i això passa per pactar puntualment amb totes les forces polítiques, incloses el PP i UM”.
