–I el mallorquí, és català?
–Quan entram voluntàriament a definir criteris que per a la societat no són tan prioritaris com per a un sector minoritari… La gent vol expressar-se amb normalitat, amb naturalitat. Això és el que jo vull. No crear barreres lingüístiques generades pels mateixos polítics. Hem de traslladar la naturalitat del carrer a la naturalitat de l’administració.

–Però fa anys el PP tenia assumit amb naturalitat que a Mallorca es parla el català de Mallorca. Vós ho assumiu?
–Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got…Això és el que jo assumesc.

–Però és català el que parlam o no?
–És mallorquí. Per mi és mallorquí

Són paraules de José Ramon Bauzà, flamant president del Partit Popular, a una entrevista periodística. En llegir-lo m’assembla retrocedir en el temps. Talment semblen les respostes d’un dirigent de la dreta de finals dels anys setanta.

José Ramon Bauzà és apotecari. S’ha de presumir que és una persona amb una certa cultura. Llegir llavors les seves argumentacions primàries, acientífiques, contràries a qualsevol criteri de mínima racionalitat lingüística, fa esborronar. Això pensa el màxim dirigent del principal partit de les Illes Balears. Fa esborronar.

Des d’aquest modest bloc vull intentar respondre-li, i ni tan sols ho faré amb les meves paraules:

“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
i la nostra cultura i tradicions són uns elements
identificadors de la nostra societat i, en conseqüència,
són elements vertebradors de la nostra identitat”.

“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter
d’idioma oficial”.

“La Comunitat Autònoma té competència
exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició
literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels
poders públics de la comunitat autònoma. Les
modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció,
sense perjudici de la unitat de la llengua”.

“La institució oficial consultiva per a tot el que es
refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les
Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes
Balears podrà participar a una institució adreçada a
salvaguardar la unitat lingüística, formada per totes les
comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua
catalana”

“La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sent
la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats
autònomes, podrà sol•licitar al Govern de l’Estat i a les
Corts Generals els convenis de cooperació i de
col•laboració que es considerin oportuns per
salvaguardar el patrimoni lingüístic comú…”

Això diu, textualment, respecte a la llengua catalana l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Això és el que diu l’Estatut d’Autonomia que el Partit Popular va votar. Això és el que diu l’Estatut que tots els diputats i diputades prometem o juram guardar i fer gaurdar. Això és el que diu l’Estatut que, si un dia entra al Parlament de les Illes Balears, el Sr. José Ramon Bauzà haurà de prometre o jurar guardar i fer guardar. No n’hi ha més.

En definitiva, allò que per a mi és absolutamente evident és que la pretesa renovació del Partit Popular és més aviat una clara i indubtable regressió. Regressió a positures que fan enrojolar a qualsevol persona amb dos dits de front. La nostra llengua, se l’anomeni mallorquí, menorquí o eivissenc, és la llengua catalana. Posar-ho en dubte és atemptar contra el nostre Estatut d’Autonomia. Això és el que ha fet el Sr. José Ramon Bauzá. Res més a afegir, només una última cosa. Sr. Bauzà, a Menorca, deim got i no tassó, deim got igual que a Catalunya. Li queda clar?.

• Actualitat
• 4 comentaris

Tinc la costum de comprar, al viatge que normalment faig per Nadal, una agenda del país que visit. Enguany, a Milà vaig adquirir, a una llibreria Mondadori, una Agenda Letteraria. És agradable que quan anotes reunions, treballs a fer, compromisos…topar amb les frases d’un escriptor, conèixer algunes dades biogràfiques,etc.
Fa uns dies a l’escriure el calendari setmanal d’actes parlamentaris vaig trobar la següent informació: “20 febbraio 1888, nasce a Parigi lo scrittore e drammaturgo francese George Bernanos”.
No és la meva intenció parlar ara de l’obra d’aquest escriptor catòlic. Només vull fer referència a un dels seus llibres, “Els grans cementiris sota la lluna”. Un llibre on, des de la indignació i l’horror, es retrata la repressió franquista a Mallorca després de la rebel•lió perjura dels militars, el 1936.

Bernanos no fou un escriptor d’esquerres, era conservador, catòlic i un bon exemple de burgès. Si més no la seva reacció no fou dubitativa. Clarament va posicionar-se contra el feixisme i a favor de la democràcia, i va denunciar els crims que els franquistes cometien amb l’aquiescència còmplice i col•laboradora de l’Església, amb el tenebrós Bisbe Miralles al capdavant.
A la passada legislatura en diversos debats- tots infructuosos pel vot contrari del Partit Popular- vaig reclamar una condemna explícita del franquisme i reparacions per les víctimes que va causar. Vaig citar més d’una vegada Bernanos, i en concret –una i altra vegada- vaig repetir les seves paraules que consider recullen els sentiment que empara allò que anomenem recuperació de la memòria democràtica: “Cal expiar pels morts, cal reparar pels morts, perquè ells ens alliberin”.
Malauradament just hem començat aquesta expiació, aquesta reparació, i la nostra societat és lluny d’estar alliberada dels fantasmes del passat. I és que les ferides són encara obertes, només la justícia, una veritable justícia, pot cicatritzar-les. Cal expiar pels morts…

• Actualitat
• Sense comentaris

Avui mateix es celebra el Congrés del Partit Popular a les Illes Balears. No en sé els resultats, ni entraré a analitzar aquest procés. No em ve de gust ni tampoc serviria de res. No hi ha tanta diferència entre els dos candidats si fem una llegida als respectius programes penjats a la xarxa.

A tall d’exemple, fixem-nos en una temàtica per a mi fonamental, i que dibuixa un panorama ben desolador si qualsevol dels dos candidats populars, les dues creus d’una mateixa moneda, arriba qualque dia a la presidència  del Govern de les Illes Balears. Em referesc, és clar, a la política que anuncien respecte al tractament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

Al seu programa, el Sr. Carlos Delgado assenyala:

“Permitiremos a los padres la elección de la lengua en la que van a ser educados sus hijos en todas las etapas educativas y en todos los cursos, sin perjuicio del aprendizaje de la otra lengua cooficial y de la posibilidad de un estudio bilingüe. Asimismo potenciaremos el aprendizaje del inglés.”

“Promoveremos la edición de libros de texto en las modalidades lingüísticas propias de las Baleares”.

Per altra banda el Sr. Bauzà no es queda enrera  i proposa:

“Libertad de elección de los padres de la lengua vehicular de la educación de sus hijos, garantizando que al final de su formación hablarán y escribirán correctamente las dos lenguas oficiales y una tercera, el inglés”
“Edición de los libros de texto en las modalidades insulares: mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense”
“Derogación del Decreto de Mínimos”

Com podeu veure les propostes d’ambdós són pastades. No sé si es diferencien en altres aspectes, pot ser sí, però pel que fa l’ensenyament de la llengua catalana la coincidència és absoluta.
Això ens imposa un deure ètic a tots els que defensem la nostra llengua. Cal fer el possible, tot el possible, perquè el Partit Popular no arribi a governar les Illes Balears. Com ho aconsegueixin la política d’extermini de la nostra llengua, que ja portaren a terme durant els anys Matas, es reprendrà amb més força i virulència.
Els polítics progressistes podem haver comès molts errors. L’actual Govern de les Illes Balears pot haver estat immergit en un “maelstrom” polític. És segur que moltes coses s’haguessin pogut fer millor. És cert. Però l’alternativa, no ho oblidem, és incommensurablement pitjor: un Partit Popular decidit a anorrear tot el que suposi normalització de la nostra llengua, un Partit Popular que propugna –ja sense massa vels- la castellanització de la nostra societat. Un Partit Popular –que immergit en una mena de paranoia d’odi vers el trets d’identitat de les nostres illes- està abocat a la destrucció pura i dura de la nostra cultura.
Només per això ja cal que fem tot el possible per barrar-los el pas. Si hi afegim la seva corrupció congènita, la seva voluntat de destrossa del nostre medi ambient, la seva manca d’escrúpols enfront de l’especulació de tota mena…llavors és indubtable que la ciutadania progressista ha de fer tots els esforços possibles per mantenir-los fora del poder. Cal frenar aquestes creus en que ens volen clavar.

Aquest és el nostre compromís, el compromís del PSM-Entesa Nacionalista. Us convid a sumar-vos-hi. És necessari.

• Actualitat
• 6 comentaris