A mitjan desembre passat es va conéixer un esborrany de projecte de decret-llei que, promogut per la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears, té com a finalitat el facilitar els tràmits perquè els empresaris turístics puguin accedir als prop de 400 milions d’euros que el govern central els hi posa a l’abast, en el marc de l’anomenat Pla Renove, per a la modernització dels establiments hotelers.
Des del meu punt de vista pot ser un encert que s’agilitzin els tràmits burocràtics, a fi d’accelerar aquestes inversions que han d’anar en benefici de la competitivitat de la nostra oferta turística alhora que, en aquesta època de crisi econòmica i creixement de l’atur, poden dinamitzar el mercat de treball tot creant nous llocs de feina.
Llavors no és en els objectius allà on trobem el problema. Des del grup parlamentari del que form part –Bloc i PSM-Verds- i des del mateix PSM-Entesa Nacionalista de Menorca ens hem oposat que aquesta agilització dels tràmits suposi una manca de control per part de les administracions i una patent de cors per obviar la normativa turística i urbanística existent.
Concretament la nostra principal divergència amb aquest esborrany de decret-llei, impulsat per UM, rau en el redactat de un article. L’article 17, que diu textualment:
Article 17
Millora d’establiments
1. Les sol•licituds de modernització d’establiments turístics que es presentin durant el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei i que tenguin per objecte la millora de serveis i instal•lacions, qualificades així per l’Administració turística competent, quedaran excloses dels paràmetres urbanístics i turístics que impedeixin executar-les.
2. Si aquestes sol•licituds tenen per objecte l’augment de categoria i es presenten dins el mateix període fixat en l’apartat anterior, es podran autoritzar, amb el manteniment del mateix nombre de places, encara que això suposi un increment correlatiu de l’edificabilitat, que no podrà excedir el que estrictament requereixi l’augment de categoria pretès, ni suposar menyscapte dels serveis i les instal•lacions ja implantats. El propietari o titular de l’establiment turístic podrà sol•licitar, alternativament, la dispensa de les condicions requerides per l’augment de categoria que siguin impossibles de complir com a conseqüència de la realitat física de l’establiment.
És evident que aquesta formulació suposaria que durant dos anys les obres al hotels es podrian realitzar sense cap mena de control de les administracions municipals i insulars, competents en matèria urbanística, alhora que quedarien exemptes de l’acompliment de la Llei General Turística, del planejaments municipals, dels plans territorials…
Però, com he dit, és un esborrany. Hem fet saber la nostra disconformitat amb aquest redactat i tinc la confiança que trobarem fórmules adients per possibilitar la rapidesa necessària per accedir a les inversions estatals sense promoure un urbanisme sense control i a la carta.
