No es pot fer, a hores d’ara, cap mena d’acte que suposi campanya electoral, segons la nova normativa estatal. Si més no, a aquest bloc personal, que des de fa uns dies ja no porta –sota el meu nom- el meus càrrecs institucionals que encara són vigents, puc escriure d’allò que em roti. I tinc naturalment tota la intenció de fer-ho.

Tot això és perquè vull expressar-vos la meva sincera i profunda satisfacció per la tasca que ha realitzat el PSM en el procés de preparació de les eleccions. He encapçalat per dues vegades les llistes electorals autonòmiques i sé del que parl. Hem avançat i molt. Des de la participació en l’elaboració del programa al compromís de nombrosos independents- compromesos amb la ideologia d’un menorquinisme progressista- a l’hora d’assumir un lloc en les diverses candidatures…hem avançat i molt.

El PSM, al meu parer, ha aconseguit o, com a mínim, comença a aconseguir allò que havia estat un objectiu insatisfet durant dècades:obrir-se a la societat per anar bastint amb serenor (de mica en mica, s’omple la pica) un projecte ambiciós, inclusiu, d’ample abast, de menorquinisme polític.
Sense renuncies perquè som i seguirem essent d’esquerra, nacionalistes i ecologistes, però tampoc sense anatemes fruits de l’estretor ideològica. Els matisos han deixat de ser murs infranquejables per esdevenir espais de confluència. Així ho sent i així ho exprés.

Una cosa em manca, i no tinc –crec- la capacitat de posar-hi remei. Un anàlisi històric, sociològic, de reflexió teòrica, que exposi la necessitat clara d’aquest menorquinime polític. Sé que des de Josep Maria Quintana a Nel Martí, entre d’altres, han escrit sobre el tema. Però encara no em basta.  Però tot arribarà, perquè malgrat ésser una proposta –Més per Menorca- ben novella tinc ben clara la seva necessitat i fins i tot inevitabilitat. Més per Menorca.

• Actualitat
• 1 comentari

Avui , un dimecres d’abril, he intentat asseure’m amb calma i fer balanç. Un balanç personal, que en el meu cas esdevé inevitablement també polític, sobre allò que he fet i allò que he deixat de fer.
Òbviament no estic satisfet. La satisfacció és patrimoni de la dreta. Des de posicions d’esquerres sempre hi ha tant per fer que només des de la perpetua insatisfacció es pot mantenir el motor en marxa.  El disgust és revolucionari. I jo em sent perennement disgustat. Molest, insatisfet. Hi ha tantes injustícies per resoldre. Tants greuges. Tantes ferides obertes. Tants fronts on lluitar.
En el balanç d’una persona d’esquerra sempre pesa més el “deure” que l’”haver”.  Per sort.
Aquesta legislatura és innegable que s’han fet moltes coses  (protecció ambiental, extensió dels drets socials, promoció econòmica…) i que n’hem deixades moltes per fer. La necessària i postergada implantació efectiva del marc estatutari pel que fa als Consells Insulars n’és una, la que més em dol.
Així i tot el meu balanç no és de realitzacions. És més aviat una introspecció sobre les possibilitats i les realitats. Sens dubtes, llavors, no estic satisfet, no puc estar-hi. Però tampoc som víctima de cap mena de depressió. He fet tot el que estava al meu abast. I aquí ve la paradoxa: això no em conhorta. N’hi ha molt per fer, i cal batallar més i més cada dia. No som cap mena de Sísif, però hem d’actuar con si ho fóssim. Sempre hem de pujar la pedra per moltes vegades que torni avall. Això és ser d’esquerres i, modestament, un servidor és d’esquerres.

• Actualitat
• 2 comentaris

Alla mia nazione
 
Non popolo arabo, non popolo balcanico, non popolo antico
ma nazione vivente, ma nazione europea:
e cosa sei? Terra di infanti, affamati, corrotti,
governanti impiegati di agrari, prefetti codini,
avvocatucci unti di brillantina e i piedi sporchi,
funzionari liberali carogne come gli zii bigotti,
una caserma, un seminario, una spiaggia libera, un casino!
Milioni di piccoli borghesi come milioni di porci
pascolano sospingendosi sotto gli illesi palazzotti,
tra case coloniali scrostate ormai come chiese.
Proprio perché tu sei esistita, ora non esisti,
proprio perché fosti cosciente, sei incosciente.
E solo perché sei cattolica, non puoi pensare
che il tuo male è tutto male: colpa di ogni male.
Sprofonda in questo tuo bel mare, libera il mondo.

(Pier Paolo Pasolini)

http://www.youtube.com/watch?v=AhVoQyh3iV4

• Actualitat
• Sense comentaris