(Vaig escriure aquest comentari abans de saber que el jutge ha rebutjat la personació del PP, com acusació particular, en un dels molts casos de corrupció que ells mateixos han nodrit. Com això no afecta substancialment la meva argumentació he deixat l’escrit talment com estava).
Una vegada més els diaris en van plens. A les tertúlies radiofòniques se’n parla una i altra vegada. Per enèsima vegada les Illes Balears són notícia per un cas de corrupció. Ara se l’anomena “cas passarel•la” i pel que assembla tracta d’una sèrie de pagaments fets pel Govern Matas sense cap mena de justificació.
No entraré ara al fons de la qüestió. No tinc els coneixements jurídics necessaris com per parlar amb propietat i certesa. Però una cosa és indubtable: aquest rosari de presumptes casos de corrupció que ara per ara són investigats demostren que la gestió dels fons públics, durant l’anterior legislatura, fou –com a mínim- extremadament irregular.
El jutges decidiran sobre culpabilitats o innocències. Però la simple enumeració de les causes obertes és esfereïdor: Scala, Bomsai, Passarel•la, Palmarena, Voramar, Ibatur, Bitel, Turisme Jove….
Si més no fa uns dies coneixèrem una novetat. El Partit Popular ha decidit personar-se com “acusació particular” en alguns del casos esmentats. La seva justificació és que “són els primers interessats en esbrinar la veritat”. Sincerament dubt molt que aquesta sigui la seva veritable intenció. Més aviat crec que aquesta decisió respon a una estratègia per dificultar i obstaculitzar tot el possible les investigacions que estan en marxa. No seria la primera vegada.
Ara bé, crec que és oportuna una reflexió prèvia. Quan algú –persones, entitats o institucions- es personen com acusacions particulars és perquè entenen que hi ha indicis clars de delicte i per això “acusen”. Tot el que se’n surti d’aquest esquema és, ni més ni manco, que un veritable frau de llei. En conseqüència –i suposant que el Partit Popular sigui conseqüent i complidor de la llei- es personen al cas Palmarena perquè tenen la convicció o al manco la sospita fonamentada que els imputats –entre ells el Sr. Matas- han comés els delictes pels que estan imputats.
Si vivíssim a un món amb una mínima lògica aquesta seria la conclusió òbvia: el Partit Popular acusa a Jaume Matas d’haver-se enriquit il•legalment. Malauradament, com ha dit, estic convençut que aquesta no és la seva intenció. Tot el contrari, pensen aprofitar els procediments legals per embullar la investigació. No ens hauria de sorprendre. No han fet altra cosa durant anys. I així anam.


