14
abr.
2010
Escrit per Eduard Riudavets
M’ha arribat un fulletó, editat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de la fira Expolangues 2010, que crec de força interès i per tant he decidit reproduir-lo a aquest bloc. Es tracta d’una mena de declaració de principis signada pel Cap del Govern d’Andorra, el Vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, el Conseller general del departament dels Pirineus Orientals, l’Alcalde de Morella al País Valencià i el Vicesíndic de l’Alguer. Les mateixes signatures són per si mateixes un símbol de la unitat de la llengua catalana. Vet aquí, llavors, el text de la declaració:
Els sotasignants, representants de les nostres respectives institucions a la Fundació Ramon Llull per a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes, organisme oficial que engloba representants de les administracions de tota la comunitat lingüística catalana, amb motiu de la presència de la nostra llengua com a convidada d’honor a la Fira Expolangues, a París, volem fer públic que:
Ens felicitem perquè la llengua catalana és la convidada d’honor d’Expolangues 2010, la prestigiosa fira internacional, que se celebra a París, dissenyada per promoure l’aprenentatge de les llengües, defensar el multilingüisme i desenvolupar la comunicació internacional. Aquesta cita té una significació molt especial perquè la llengua catalana es presenta amb una visió de normalitat i no com a llengua minoritària, sinó com a llengua europea i transfronterera. El català és una llengua d’una gran vitalitat, la qual cosa es posarà de manifest a l’Expolangues 2010.
El català és la llengua habitual d’una comunitat de persones, formada per més de 10 milions de ciutadans europeus, parlada en quatre Estats, i que ha arribat fins avui, com a llengua viva i activa en tots els àmbits d’ús, malgrat les adversitats que ha hagut de superar, històricament, en la majoria d’Estats en els quals és parlat.
El català és la 12a llengua europea més parlada, més que el suec o el danès, no cal dir que més que el finès, el maltès, el gaèlic, l’estonià, el letó, el lituà o l’eslovè, i gairebé tant com el grec o el portuguès. Tanmateix, el català no gaudeix, encara, d’un estatus d’oficialitat plenament reconegut en tota l’arquitectura institucional de la Unió Europea.
Confiem que les institucions europees sabran vertebrar una reacció positiva perquè el català adquireixi el rang de plena oficialitat lingüística en el marc europeu. Com a representants institucionals dels territoris de llengua catalana tenim la voluntat política i el deure de defensar aquesta oficialitat.
Quan Europa parla de diversitat no es pot referir només a diversitat entre Estats, sinó que cal que adopti el concepte de la diversitat profunda de les societats europees, de diversitat real, i un primer pas inajornable en aquest sentit seria reconèixer oficialment realitats lingüístiques tan sòlides i clares com la del català, idioma usat diàriament per deu milions d’europeus.
El català és una de les poques llengües que té traduïts tots els clàssics grecs i llatins, així com els grans noms del pensament i la literatura universals. És una llengua amb una indústria editorial de primer nivell i de llarga tradició, amb més de 10.000 títols l’any, circumstància que ens converteix en la 20a llengua que més edita del món, malgrat ser la número 84 en nombre de parlants, entre les més de 6.000 existents. El català ha estat, és i continuarà sent una llengua de cultura.
Tenim una llengua oberta al món, i som la 10a llengua en nombre de traduccions. Una llengua i una cultura preocupades i ocupades en la seva difusió internacional, amb la voluntat de compartir i dialogar amb totes les altres llengües i cultures.
Ramon Llull, justament, va ser, fent-ho en català, el primer a utilitzar una llengua romànica per tractar temes científics, tècnics i filosòfics. Des dels orígens com a idioma diferenciat del llatí, som parlants d’una llengua imbuïda en la modernitat. El català és, avui, una llengua abocada a les noves tecnologies.
Som pioners també a Internet. En aquest sentit, des del 2006, els usuaris poden registrar-se en el domini “.cat”, un domini genèric adreçat a la comunitat lingüística i cultural catalana. La presència a Internet de la nostra llengua és molt superior al seu pes demogràfic, així com el grau d’activisme en totes les matèries de la nostra comunitat de blocaires, la nostra societat civil i les nostres empreses: els 8ns en nombre de blogs, els 14ns en ús de Google i els 15ns a Viquipèdia. Som capdavanters també, i així ho volem mostrar a Expolangues, en l’aplicació de les noves tecnologies a la difusió, l’ensenyament i l’ús de les llengües com el curs d’autoaprenentatge del català en línia “parla.CAT” i el portal “INTERCAT.CAT. “
Concebem la llengua també com un factor d’identitat cultural col•lectiva i com a eina de cohesió social. Som una comunitat lingüística viva i creixent, nodrida de noves incorporacions de parlants, fruit dels canvis demogràfics, provinents sovint d’altres contextos culturals i lingüístics. Alhora, desitgem que la comunitat internacional valori la importància del nombre de parlants de català i incorpori aquesta llengua en les estratègies de multilingüisme en l’àmbit del consum, com ja fan moltes universitats d’arreu del món, en el vessant acadèmic. Així mateix, el nombre notable de turistes catalanoparlants en els circuits convencionals, hauria de ser tingut en compte en l´atenció lingüística regular en les ofertes de viatge, guies, museus i indrets d’interès general.
El català, doncs, com a expressió de modernitat, lligada a les oportunitats del futur i vinculada alhora a una riquíssima tradició cultural de segles que ja és patrimoni de la humanitat sencera, el català com a llengua d’integració i cohesió social, el català com a llengua de les noves tecnologies, i el català com a llengua a compartir, aquest és el patrimoni que Expolangues ens permetrà mostrar de nou al món sencer.
