Aquesta entrada serà breu. No hi afegiré gairebé res. Ha caigut en les meves mans un exemplar de “La Vanguardia” de fa uns dies. Recull unes paraules d’Esperanza Aguirre. Una dona que per suposat no és sant de la meva devoció però ha dit quelcom que crec interessant difondre:

“La aparición de alguna duda razonable acerca de la rectitud de la conducta de cualquier cargo público exige el apartamiento de las funciones que hasta este momento se vienen ejerciendo”.

Pot ser convindria que la Presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid vingués qualque dia per aquí, a explicar als seus companys de les Illes Balears això del “apartamiento de funciones”. Veuríem desfilar diputats, consellers, regidors del Partit Popular…cap a  casa seva. No hi afegiré res més.

• Actualitat
• 2 comentaris

Fidel a la meva costum he deixat passar uns dies abans d’escriure aquest comentari. Crec que, com sempre, ha estat convenient fer-ho així. He pogut temperar les meves paraules i ser, un poc, més reflexiu. Si hagués escrit des de la immediatesa hagués pogut caure en l’exabrupte. Això mai és bo.

Em referesc, potser ho sospitàveu, a l’entrevista a Jaume Matas que va emetre IB-3. La veritat és que em va deixar esparverat. Ni en la més boja de les meves imaginacions hagués pogut concebre aquest aclaparador exercici de cinisme i covardia.

Esperava que Matas proclamés la seva innocència dels càrrecs judicials pels que està imputat. Això entra en la lògica de les coses. Però és absolutament menyspreable que per defensar la seva innocència llencés les culpes sobre els que foren els seus subordinats a l’època que presidia el Govern de les Illes Balears. I a sobre que atribuís les culpes del frau continuat a Hisenda –confessat per ell mateix- a la seva família.

En política massa sovint hem hagut de contemplar algunes actuacions poc exemplificats però encara no havíem vist un representació tal de baixesa moral com la que ens oferí Jaume Matas.

Els qui varem viure de ben a prop la seva etapa de glòria, sabem del seu poder omnímode, de la total i absoluta obediència –vorejant la reverència- de tots els seus subordinats al govern i al partit popular.
Ara resulta que se’ns vol presentar com una mena de gran pensador que només paria lluminoses decisions polítiques. La resta, tota la resta, ja no seria responsabilitat seva sinó dels càrrecs que es situaven a sota. Idò, no. No, senyor Matas, jo puc acceptar la seva presumpció d’innocència, allò que no puc engolir-me –perquè el vaig veure actuar- és la presumpció de desconeixement que ara ens vol vendre. Fins aquí podíem arribar.

Com he dit, és lògic que proclami la seva innocència. Però, al manco, hagués pogut demostrar un mínim de dignitat. Demanar perdó a la ciutadania pel desgavell que va ser el seu govern, assumir la responsabilitat política i fer-se solidari amb tots aquells que remaven en el vaixell que ell pilotava.

A l’entrevista ha demostrat, Sr. Matas, que no ha perdut les seves dots d’encantador de serps. Quanta retòrica per no enfrontar els fets !!!. Però, malgrat no vulgui, també ha deixat ben palesa la seva manca de categoria ètica. Ha fet del cinisme i la covardia adjectius que ja per sempre més acompanyaran el seu nom. Sigui quina sigui la decisió dels jutges.

• Actualitat
• 3 comentaris

Governar en coalició no és senzill. Diferents ideologies, diverses cultures polítiques, fins i tot distints tarannàs, s’han de posar d’acord en tirar endavant un projecte comú fet a partir de cessions mútues. No, no és senzill.
Però, sens dubtes, perquè aquesta col•laboració entre forces polítiques arribi a bon port cal un ingredient fonamental: lleialtat.
Des de la lleialtat tot és possible, fins i tot la discrepància. Sense lleialtat qualsevol mínim desacord esdevé un greu problema.
El PSM-Entesa Nacionalista té traça i experiència en governar en coalició. La nostra força electoral, que és la que és, ho ha fet sempre necessari. I us assegur que n’hem vist de tots els colors.
Però, per què aquesta reflexió?. És obvi que és fruit d’una preocupació. A Menorca, a les Illes Balears, a molts municipis, només l’acord entre les forces d’esquerra fa que es conformin majories progressistes. És una realitat, i és una realitat que hauria de ser assumida amb normalitat i sense reticències. No es pot viure això com una condemna. “Estan condemnats a entendre’s”.No, no és això. És, ben al contrari, una oportunitat de portar a les institucions una altra forma de fer política. Política des de la pluralitat, des del consens, des del diàleg…però sempre, sempre amb lleialtat.
Lleialtat que suposa respectar els respectius espais polítics, lleialtat que suposa transparència absoluta en la informació mútua, lleialtat que suposa assumir la convicció que tots som necessaris.

Crec amb la racionalitat. I la racionalitat exigeix, precisament, un esforç de lleialtat.

• Actualitat
• 2 comentaris