10
abr.
2010
Escrit per Eduard Riudavets
Fidel a la meva costum he deixat passar uns dies abans d’escriure aquest comentari. Crec que, com sempre, ha estat convenient fer-ho així. He pogut temperar les meves paraules i ser, un poc, més reflexiu. Si hagués escrit des de la immediatesa hagués pogut caure en l’exabrupte. Això mai és bo.
Em referesc, potser ho sospitàveu, a l’entrevista a Jaume Matas que va emetre IB-3. La veritat és que em va deixar esparverat. Ni en la més boja de les meves imaginacions hagués pogut concebre aquest aclaparador exercici de cinisme i covardia.
Esperava que Matas proclamés la seva innocència dels càrrecs judicials pels que està imputat. Això entra en la lògica de les coses. Però és absolutament menyspreable que per defensar la seva innocència llencés les culpes sobre els que foren els seus subordinats a l’època que presidia el Govern de les Illes Balears. I a sobre que atribuís les culpes del frau continuat a Hisenda –confessat per ell mateix- a la seva família.
En política massa sovint hem hagut de contemplar algunes actuacions poc exemplificats però encara no havíem vist un representació tal de baixesa moral com la que ens oferí Jaume Matas.
Els qui varem viure de ben a prop la seva etapa de glòria, sabem del seu poder omnímode, de la total i absoluta obediència –vorejant la reverència- de tots els seus subordinats al govern i al partit popular.
Ara resulta que se’ns vol presentar com una mena de gran pensador que només paria lluminoses decisions polítiques. La resta, tota la resta, ja no seria responsabilitat seva sinó dels càrrecs que es situaven a sota. Idò, no. No, senyor Matas, jo puc acceptar la seva presumpció d’innocència, allò que no puc engolir-me –perquè el vaig veure actuar- és la presumpció de desconeixement que ara ens vol vendre. Fins aquí podíem arribar.
Com he dit, és lògic que proclami la seva innocència. Però, al manco, hagués pogut demostrar un mínim de dignitat. Demanar perdó a la ciutadania pel desgavell que va ser el seu govern, assumir la responsabilitat política i fer-se solidari amb tots aquells que remaven en el vaixell que ell pilotava.
A l’entrevista ha demostrat, Sr. Matas, que no ha perdut les seves dots d’encantador de serps. Quanta retòrica per no enfrontar els fets !!!. Però, malgrat no vulgui, també ha deixat ben palesa la seva manca de categoria ètica. Ha fet del cinisme i la covardia adjectius que ja per sempre més acompanyaran el seu nom. Sigui quina sigui la decisió dels jutges.
