Escric aquest comentari tot just després d’haver sentit l’intercanvi dialèctic entre la Sra. Mabel Cabrer, consellera del Govern Matas, i l’actual Conseller de Mobilitat, Biel Vicens, del PSM. Després el penjaré al bloc. Si més no crec que és un bon exemple de les misèries de la política, al manco d’una determinada manera de fer política. La qüestió a debat es centra en el conat d’incendi que es produí fa uns dies a uns dels vagons del tren que uneix Palma amb Inca.
La senyora Cabrer, desfermada, parla de l’incident con si fos una reedició del desastre del Hindemburg, una mena de catàstrofe apocalíptica…fins i tot llença l’expressió, més ridícula que efectiva, de “canibalisme ferroviari”.
La resposta del Sr. Vicens és mesurada, exposa els fets, explica que s’activaren tots els protocols de seguretat, que s’actuà amb celeritat, serenor i eficàcia, que l’incident no va ser greu ni suposà en cap moment un perill pels viatgers…
Però, més enllà del tema en concret, allò que m’assembla una desvergonya absoluta són les paraules de la Sra. Cabrer, responsable del desastre del metro de Palma –el “litro” se l’anomena popularment- amb desviacions pressupostàries enormes, inundat quan caigueren les primeres quatre gotes i on l’actual govern hi ha hagut d’invertir una milionada per arranjar-ne les nombroses deficiències estructurals. Responsable així mateix de la destrossa paisatgística i ambiental que suposaren les autopistes faraòniques d’Eivissa –també plenes de defectes constructius- i responsable, per si tot això no bastava, que durant els seus quatre anys de gestió no es fes ni un pam més de línia ferroviària.
Aquesta senyora, llavors, aquesta ex-consellera, resulta que gosa alliçonar a l’actual Govern de Progrés per un incident, un conat d’incendi a un vagó ferroviari…
Sincerament, podria omplir fulls i fulls d’expressions ben dures per qualificar aquesta actitud desvergonyida, me’n basta una: quina barra !!!.
