Són constants, aquests dies, als mitjans de comunicació, les notícies i opinions sobre com la crisi afectarà els pressupostos de la Comunitat Autònoma pel 2010. N’hem pogut llegir de tots els colors. Algunes encertades, d’altres completament errades. Si més no, encara no hi ha res tancat i el govern segueix treballant sobre el tema
Ara bé, algunes coses són evidents: hi ha hagut una forta baixada en els ingressos que sens dubtes s’hauran de reflectir en els pressuposts, caldran polítiques d’austeritat i de contenció de la despesa pública i , en conseqüència, els pressuposts per l’any vinent no podran seguir la tònica de creixement a la que estem acostumats.
No és la meva intenció proposar cap mena de solució màgica –per altra part inexistent- a aquesta problemàtica sinó més aviat intentar fer una reflexió sobre les causes que ens han portat a aquesta situació.
Com he dit, la crisi ha provocat una reducció significativa dels ingressos que anualment recapta o rep la Comunitat Autònoma. És obvi que a menor activitat econòmica menors ingressos. Davant això poc s’hi pot fer, a curt termini, a no ser que s’optés per apujar els impostos. Sembla que aquesta darrere opció està descartada, si bé al meu parer hi havia camp a explorar en aquesta línia. Cal recordar, per exemple, l’impost sobre grans empreses contaminants que, al seu moment, un govern del partit popular va posar en marxa. Des del meu punt de vista mentre els impostos no gravin l’activitat econòmica de les petites i mitjanes empreses, mentre no afectin les classes mitjanes i les de menor poder adquisitiu, mentre es centrin en les grans fortunes i, en tot cas, en empreses fe gran envergadura –com sí feu el Partit Popular- és una mesura que no és, en absolut, menyspreable. Sembla ser, però, que aquest camí no és el escollit.
Ara bé, no només la baixada dels ingressos és la causa del necessari retall en la despesa pública. Hi ha altres factors, ben presents en la vida política i econòmica. Per una part l’enorme endeutament que ens deixà com a herència el govern Matas. Cal tenir en compte que només amb les desviacions pressupostàries d’obres com el Palmarena, el Metro de Palma, les autopistes d’Eivissa, etc. ara no tindríem una situació tan problemàtica.
Però, deixant apart les desviacions del pressupost original de les obres, l’endeutament que aquests suposaren per les seves dimensions –absolutament desproporcionades i innecessàries- està llastrant la capacitat de maniobra de l’actual govern. I això en un doble sentit: per una part s’ha de dedicar gran part del pressupost a pagar interessos i amortitzacions, i per l’altra es limita la capacitat de contractar nous crèdits en les entitats bancàries. En conclusió, en època de bonança el govern Matas s’endeuta de manera irresponsable i ara, en temps de crisi, el govern progressista té molt difícil enfrontar la crisi per mor que el deute ja és astronòmic. Sense entrar en la sistemàtica corrupta que caracteritzà l’anterior govern popular és indubtable que va deixar a la comunitat autònoma en una situació força dificultosa. Això cal que no s’oblidi.
Com tampoc hi ha que oblidar que el nou sistema de finançament autonòmic, malgrat les promeses del Sr. Zapatero –la darrere aquesta mateixa setmana en resposta al senador nacionalista Pere Sampol-, no aporta, ni de bon tros, solucions a l’altra problemàtica que patim i que ara, amb la crisi, es fa més palesa que mai: l’espoli fiscal de les Illes Balears.
He fet, avui al bloc, un esquemàtic resum d’allò que consider les causes principals de la realitat pressupostària que estem vivint. Estic convençut, però, que hi ha remeis. Un altre dia en parlarem.
