Tal dia com avui, de 1964, al hit parade musical dels EUA hi apareixien, als quatre primers llocs, temes dels Beatles. Això no havia passat mai i mai ha tornat a passar.

Pens llavors, que és un bon dia per incloure al bloc un senzill i personal homenatge a aquest grup que canvia per sempre la història de la música popular i, de fet, la vida de moltes persones. Allà va:

http://www.youtube.com/watch?v=ajCYQL8ouqw

LET IT BE

When i find myself in times of trouble
Mother mary comes to me
Speaking words of wisdom, let it be.
And in my hour of darkness
She is standing right in front of me
Speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be.
Whisper words of wisdom, let it be.

And when the broken hearted people
Living in the world agree,
There will be an answer, let it be.
For though they may be parted there is
Still a chance that they will see
There will be an answer, let it be.
Let it be, let it be. yeah
There will be an answer, let it be.

And when the night is cloudy,
There is still a light that shines on me,
Shine on until tomorrow, let it be.
I wake up to the sound of music
Mother mary comes to me
Speaking words of wisdom, let it be.
Let it be, let it be.
There will be an answer, let it be.
Let it be, let it be,
Whisper words of wisdom, let it be.

………………………………………………..

Quan em trobo en temps difícils
Mare Maria ve a mi
Parlant paraules de saviesa, deixa que sigui.
I en les meves hores de foscor
Ella està de peu just al davant de mi
Parlant paraules de saviesa, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar.
Murmura paraules de saviesa, deixa que sigui.

I quan la gent de bon cor trencat
Vivint en el món d’acord,
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.
Perquè encara que estiguin separats existeix
Tot i així l’oportunitat que vegin
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar. sí
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.

I quan la nit està ennuvolada,
Encara hi ha una llum que brilla sobre mi,
Brilla fins demà, deixa que sigui.
Em desperto amb el so de la música
Mare Maria ve a mi
Parlant paraules de saviesa, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar.
Hi haurà una resposta, deixa que sigui.
Deixa estar, deixa-ho estar,
Murmura paraules de saviesa, deixa que sigui.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

“Una saga moscovita”. Una gran novel•la de Vasili Aksiónov. Dos moments.

Les tortures d’un dels protagonistes en mans de la NKVD, la policia política antecessora de la macabra KGB soviètica. Tortures a una sala presidida per una reproducció del quadre que obre aquest comentari. “Sobre la pau eterna” de Isaac Levitan.

La recitació d’un poema d’Ossip Mandelstan. “Epigrama contra Stalin”.

“  Vivim sense sentir el país sota els nostres peus,
les nostres veus a deu passos no se senten.
I quan gosem parlar a mitges,
al muntanyenc del Kremlin sempre evoquem.
Els seus grossos dits són greixosos cucs
i les seves segures paraules,feixucs martells.
Del seu mostatxo es burlen les paneroles,
i llueixen les canyes de les seves botes.
Una colla de cacics d’estrany coll l’envolta,
amb els favors d’aquests homenets juga.
Un xiula, un altre miola, un tercer gemega.
I només ell parloteja i a tots, a cops,
un decret rere l’altre, com ferradures, clava:
a l’engonal, al front, a la cella, a l’ull.
I cada execució és una festa
pel seu ample pit d’osseta “.

No cal donar més detalls. Cal llegir-lo. Parla de la por i el coratge. Això és molt.

• Un poc de tot
• 2 comentaris

Ja fa anys, més de vint-i-cinc, que vaig llegir l’assaig de Simone de Beauvoir titulat, precisament, “La vellesa”. Ara que l’estic rellegint m’adon que l’entenc de manera diferent de com ho vaig fer quan estava a la vintena.

L’escriptora analitza, des de diversos enfocaments i a partir de múltiples trajectòries vitals, les actituds de les persones enfront de l’inevitable pas a la vellesa.
Pot ser perquè, poc a poc, m’hi vaig apropant he entès alguns dels raonaments i preses de posició que al seu moment em van resultar absolutament aliens.

No sé com enfrontaré la meva decadència física, no sé com respondré davant un possible deteriorament mental. Cada persona, tal i com es reflecteix al llibre, ho fa de forma diferent. No sé quin serà el meu cas, però sens dubtes sí sé el que voldria que fos. En poques paraules es pot resumir: acceptació, dignitat, serenor, curiositat i treball.

Acceptar allò que és inevitable. Acceptar-ho amb serenor. Mantenir la dignitat. No abdicar de la necessària curiositat per tot allò que passa al món. Treballar per allò que creus just. Vet aquí els meus desitjos sobre aquest tema, i encara que no sempre s’acompleixen estic convençut que és bo tenir-los. En tot cas reflexionar –com m’ha obligat a fer l’assaig de Beauvoir- sempre és positiu.

• Un poc de tot
• Sense comentaris