No és un bon dia. L’aeroport em cau a sobre. Tota la setmana plena de problemes. Anuncien un retard en la sortida de l’avió. Hi ha estones que…
A la bossa port uns quants llibrets de “Paraula de poeta”.  El tercer és dedicat a la poesia de Joan F. López Casasnovas. Llegesc:

PEDRA DE TOC
Quanta de força es condensa
en el negre mac, polit
per rumbots braus, o delit
de tempesta de mat immensa!
Esdevindràs la defensa
en ser projectil de fona
quan David humil s’encona
i estaborneix Goliat.
Podràs, pedra o llibertat,
llavors tornar al bres de l’ona.

El dia ja no és tan gris. Qualque cosa ha canviat. Fins i tot una pedra, un mac, pot tombar goliats.

• Un poc de tot
• 3 comentaris

Fa uns dies vaig assistir, a Palma, a la presentació del llibre de Miquel López Crespí. “Novel•la, poesia i teatre. Memòries 1968-2008”.  A l’acte Mateu Morro, Antoni Vidal Ferrando i el mateix autor feren unes excel•lents dissertacions sobre l’obra. Ni de bon tros puc apropar-me a l’anàlisi que en feren. Llavors em limitaré, ara que he llegit i paït el llibre, a exposar-vos la meva particular opinió.
Així, en primer lloc, una cosa puc deixar clara. És un llibre on la literatura esdevé indestriable del compromís polític, on la ideologia és cultura i la cultura és lluita i rebel•lia.
Fem llavors un viatge tot llegint, un viatge que ens porta als anys de plom de la dictadura, a la llum de les il•lusions d’un nou futur, a les ombres dels somnis traïts…un viatge que es fa remembrança personal d’uns anys compartits, vivència de tants fets que encengueren focs o acabaren en boira i fum. Però no és un anecdotari, ni tan sols un dietari. És una profunda i lúcida reflexió sobre la tasca literària, un itinerari de novel•les, poemaris, peces de teatre que donen sentit i explicació a tota una època.
Reconec que som incapaç d’anar més enllà d’aquestes quatre notes. No tinc prou paraules ni recursos per copsar en aquesta entrada tot allò que a aquestes memòries s’hi pot trobar. Així que només em resta recomanar-vos, sincerament, la lectura d’aquesta obra de Miquel López Crespí.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Sabia que la nostra llengua era ensenyada a diverses universitats d’arreu del món. De fet, fa bastants anys vaig conèixer un jove suïs, a Mallorca, que parlava un català perfecte après a una de les seves universitats. El que desconeixia era l’abast d’aquesta estesa de la nostra llengua arreu del món. Arran d’un article al respecte he pogut descobrir quan impressionant és la presència de la nostra llengua i cultura a aquests centres del saber. A tall d’exemple, unes dades:
Alemanya- 25 universitats - 1952 alumnes
França - 13 universitats - 1053 alumnes
Regne Unit - 19 universitats - 866 alumnes
Romania - 1 universitat - 309 alumnes
Xile - 3 universitats - 108 alumnes
Itàlia - 13 universitats - 715 alumnes
Estats Units - 11 universitats - 265 alumnes
Camerun - 1 universitat - 153 alumnes
Txèquia - 2 universitats - 278 alumnes
Mèxic - 2 universitats - 164 alumnes
Croàcia - 1 universitat - 387 alumnes
Suïssa - 2 universitats - 141 alumnes
Hongria - 2 universitats - 158 alumnes
I a aquestes, cal afegir-hi universitats de Croàcia, Romania, Israel,Portugal, Sèrbia, Iran…en total estem parlant de gairebé 150 universitats, de trenta-un estats del món, amb més de 8.000 alumnes.
Encoratja el pensar que una llengua que, si exceptuam Andorra, no és la llengua de cap Estat ni és reconeguda oficialment per cap instància internacional,  té la suficient vitalitat per ser present a tants indrets del món. A la vegada més decebedor i mal d’entendre és pensar que a la nostra terra encara hi hagi tanta gent –i un partit tan gran com el Partit Popular- que fan bandera política de l’atac a la nostra llengua. Vull creure, però, que la ignorància no triomfarà. Perquè d’això es tracta, de la més perillosa de les combinacions, ignorància i mala fe. Però ens en sortirem, ens en sortirem.

• Un poc de tot
• 2 comentaris