Avui torna anar de llibres. No és, naturalment, una crítica literària, per això em caldrien moltes més capacitats i coneixements dels que tinc. És simplement un comentari més.  Fins i tot fa uns dies vaig tenir la gosadia de recomanar-li aquest llibre a na Maite Salord, escriptora reconeguda i que –com deim a Menorca- me’n dóna amb cullereta pel que fa a literatura.
Escric simplement aquesta entrada perquè la novel•la m’ha impressionat força. Es tracta de “Winesburg, Ohio” de Sherwood Anderson. Voleu creure que l’he llegida dues vegades seguides?.
En realitat és una narració, o un conjunt de narracions ben senzilles, amb un únic nexe en comú: la vida a una petita localitat del Middle West nord-americà a principis del XX. Un retaule de personatges que ens descobreixen un món universal d’inseguretat, por, soledat, ambició, follia…en definitiva un tapís de la vida. A aquest llibre hi podem trobar les arrels de grans novel•listes posteriors, des de Faulkner a Steinbeck fins al molt actual Paul Auster que, per cert, sentencià respecte a “Winesburg, Ohio”: “Aquest és un llibre ple d’històries extraordinàries. I està meravellosament ben escrit”.

SHERWOOD ANDERSON

Quedi aquí, aleshores, aquesta recomanació. És editat, per primera vegada en català, per El Cercle de Viena. És un plaer la seva lectura.

• Un poc de tot
• 3 comentaris

En realitat fa molts anys que vaig deixar de ser un bon lector de còmics. Així quan el company de grup parlamentari, Miquel Àngel Llauger, em va recomanar un còmic anomenat MAUS, del que no n’havia sentit parlar mai, la meva primera reacció va ser arrufar el nas.
Quan després em comentà que tractava el tema de l’Holocaust vaig començar a interessar-me, al final em va despertar tant la curiositat que em vaig decidir a comprar-lo. És d’Art Spiegelman, fou premi Pulitzer 1992 i està editat, en català, per Inrevés edicions.
He de dir, llavors, que aquesta inicial curiositat es va convertir primer en sorpresa i després en entusiasme. És un còmic, un llibre, una novel•la excel•lent, magistral.

Em permetreu us traslladi aquí unes paraules d’Umberto Eco que descriuen molt millor del que ho podria fer jo, naturalment, el que aquest llibre suposa:

“El cert és que MAUS és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d’amor, et commouen; quan sofreixen, plores. A poc a poc, a través d’aquest petit conte que inclou patiment, humor i les proves de la vida diària, quedes captivat pel llenguatge d’aquesta vella família de l’est d’Europa, i atrapat pel seu ritme gradual i hipnòtic. I quan acabes MAUS et sents infeliç d’haver abandonat aquest món màgic…”

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Molt se n’ha parlat del quadre de Munch “El crit”, com una expressió de l’horror de la guerra. No hi tinc res a dir, de fet a mi també em fa estremir aquesta pintura, però sens dubtes crec que els gravats de Käthe Kollwitz, pintora i escultora alemanya, són d’una cruesa i d’un dramatisme que personalment em colpeix fins a l’ànima. Sé que no és gaire coneguda, que durant molts anys la seva obra ha estat oblidada o menyspreada. Per sort ara, pel que he llegit, s’està començant a valorar altra volta.

Dona progressista, dedicà gran part de la seva tasca a retratar la misèria en que vivien els treballadors de l’època, a oposar-se al bel•licisme, a promoure –des de cap militància política- els valors del socialisme. La seves sèries de gravats “Els teixidors”, “Guerra dels camperols” i sobre tot “La mort” són el reflex i el testimoni d’una època. Una època que va viure amb tota la seva duresa. Nascuda el 1867 i morta el 1945, li va pertocar viure guerres, revolucions, repressions…tot es reflecteix a la seva obra. El compromís de l’art.

Ls mort

Viure a Berlín

Dona amb fillet mort

Dona

Pobresa

• Un poc de tot
• Sense comentaris