En poques ocasions he gosat parlar de llibres a aquest bloc. Malgrat som un lector compulsiu, i gairebé omnívor, no tinc les capacitats ni els coneixements per fer qualsevol cosa que pugui semblar una crítica literària. Així em limitaré a recomanar-vos el llibre que he llegit ara ja fa uns dies.
Estic parlant de “Les illes venturoses” de l’escocesa Mary Stuart Boyd. Publicat per primera vegada, en anglès, el 1911, va ser reeditat l’any passat per Edicions Documenta Balear, amb la col•laboració de l’IEB, en una excel•lent traducció a la llengua catalana.
És una entretinguda i interessant narració d’un viatge de l’autora per Mallorca, Menorca i Eivissa. La seva lectura ens immergeix dins la vida quotidiana dels nostres antecessors de principis del XX , es recreen indrets i paisatges i, en definitiva, se’ns apropa al nostre passat.
Què ens diu, per exemple d’una visita a l’Ateneu de Maó:
“Els membres de l’Ateneu eren fascinadorament cosmopolites en els seus interessos. Devora dels diaris espanyols del moment, l’acollidora sala de lectura oferia un ampli ventall de literatura contemporània…”
O sobre una excursió a un poblat talaiòtic:
“Per part meva, he de confessar que el més interessant per a mi d’aquests monuments construïts per una cultura desapareguda és el fet que, malgrat les conjectures que hom ha formulat, ningú, ni tan sols el meu savi, pot presumir de tenir la més petita idea del seu significat”.
I així ens parla de l’”Alameda”, al port de Maó, de les botigues de llepolies, de la visió d’Al Toro…i del vent, que és gairebé omnipresent durant la seva estada a l’illa.
Res més, idò, que una recomanació d’un llibre que m’ha sorprès i agradat.
