Farà uns dos mesos vaig rebre, al Parlament, una carta d’un alumne de sisè de primària d’un centre educatiu de Menorca. M’escrivia sobre una problemàtica ben certa i que com a mestre també vaig patir quan em dedicava a la docència, a la qual un dia tornaré.

Es referia concretament a la discriminació que suposa pels menorquins i menorquines que totes les principals institucions comunes de les Illes Balears estiguin radicades a Mallorca. Concretament m’exposava que poder visitar el Parlament de les Illes Balears els hi suposava una gran despesa que ho feia gairebé inviable. El mateix passa si parlem d’altres institucions, com ara el Govern.

Parlament de les Illes Balears

Naturalment vaig contestar el seu escrit, via el mail que m’havia proporcionat, vaig fer-li saber que comprenia i compartia la seva queixa, i que, en la mesura de les meves possibilitats, faria el possible per posar-hi remei.
Per aquest motiu he enregistrat al Parlament una proposició no de llei que intenta ser una primera passa per solucionar el problema. Concretament insta el Govern que posi mesures que evitin aquesta discriminació.

 Som ben conscient que això no suposarà cap remei meravellós i immediat, que possiblement aquest alumne acabarà la seva escolarització a primària sense veure cap resultat, que encara seran necessaris més esforços i més reivindicacions perquè les mal anomenades illes menors estiguin en igualtat de condicions que la illa gran.

Consolat de la Mar (Seu del Govern de les Illes Balears)

Si més no, crec, que forçar el debat sobre el tema és una empenta més en la bona direcció. En tornarem a parlar.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Un dels temes que , ara per ara, més preocupa als qui defensem la normalització de la llengua catalana és sens dubtes tot el que fa referència a la seva presència als mitjans de comunicació, especialment els audiovisuals. La problemàtica que genera l’imminent apagada analògica i el conseqüent retrocés de la llengua catalana en els canals en TDT ha provocat amples i profunds debats. Maluradament encara no hi ha res aclarit. Si més no, però, m’assembla convenient recordar que el Parlament de les Illes Balears ja s’ha posicionat al respecte a instàncies del Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds. Aquesta és la proposició no de llei que fou aprovada prest farà un any segons consta al Butlletí Oficial del Parlament:

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia
3 de juny del 2008, procedí a debatre el text de la Proposició
no de llei RGE núm. 362/08, relativa a mesures per consolidar
l’espai TDT en català, i quedà aprovada la següent:
RESOLUCIÓ
A)
“1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les
Illes Balears a prendre les mesures necessàries per garantir el
desenvolupament de l’acord signat amb la Generalitat de
Catalunya per a la recepció mútua de les emissions dels canals
de televisió de l’EPRTVIB (IB3) i de la CCRTV (TV3, Canal
33-K3, 3/24 i 300) en els territoris de les respectives comunitats
autònomes, i especialment per garantir la recepció d’aquestes
emissions en TDT.
2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les
Illes Balears a arribar a un acord de característiques similars
amb la Generalitat Valenciana per tal de donar cobertura legal
a la recepció dels canals de televisió de l’Ens Públic RTVV
(Canal 9 i Punt 2) al territori de les Illes Balears, per garantir la
recepció d’aquestes emissions en TDT i per garantir la recepció
d’IB3 al País Valencià.
3. El Parlament de les Illes Balears trasllada a la Generalitat
Valenciana i a la Generalitat de Catalunya el seu desig que
s’arribi a un acord per a la recepció mútua dels seus canals de
televisió públics respectius i que, mentre aquest acord no es
materialitzi, es faci un esforç per tal de garantir la continuïtat de
la recepció dels canals de la CCRTV al País Valencià.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat
a agilitar la tramitació de les mesures que facin possible
l’aplicació dels convenis de recepció mútua entre els governs
balear, català i valencià (atorgar nous canals múltiplex de TDT
a les Illes Balears, al País Valencià i a Catalunya).
5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes
Balears i el Govern de l’Estat, respectivament, a prendre els
acords (amb els governs membres de l’Euroregió de l’Arc
Mediterrani) i a adoptar les mesures necessàries (atorgar els
canals múltiplex adients) per tal de posar en marxa un canal o
canals digitals de televisió en català per a l’àmbit de l’Arc
Mediterrani.
6. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat
i l’Ens Públic de RTVE a posar en marxa un canal de TDT amb
cobertura a tot el territori de l’Estat que utilitzi com a llengües
vehiculars el català, el gallec i l’èuscar.”
A la seu del Parlament, 10 de juny del 2008.
El secretari:
Eduard Riudavets i Florit.
La presidenta:
Maria Antònia Munar i Riutort.

Malgrat aquesta resolució, som el primer en acceptar que no s’ha avançat gaire. Només el primer punt d’allò que s’aprovà ha tengut un cert acompliment encara que, de moment, d’una forma més que parcial. Malauradament per fer possible la resta depenem, com en altres tantes coses, del govern de l’estat. Des del nostre grup parlamentari, i des de les forces polítiques que el conformen, exigim dia rere dia una major implicació del Govern de les Illes Balears en aquesta reivindicació i, naturalment, que el govern Zapatero faci ja qualque cosa al respecte. Però us he de confessar que no som massa optimista, sense que això vulgui dir que cessem en la nostra demanda. Al contrari.

No crec necessari afegir-hi res més. A la blogosfera menorquina el tema s’ha debatut abastament. La meva intenció era només recordar el que va aprovar el Parlament i per tant allò que el Govern de les Illes Balears està obligat a intentar aconseguir.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Ara farà uns mesos es va presentar, a la sala d’actes del Parlament de les Illes Balears, un llibre titulat “Comentaris a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears”. És una obra extensa –més de 1.400 pàgines- que sota la direcció de l’ex-rector de la UIB, Doctor Avel•lí Blasco, agrupa un ampli conjunt de col•laboradors que analitzen i comenten en profunditat tots i cada un dels títols i articles que conformen el nostre Estatut després de la seva reforma.
Avui però simplement és la meva intenció fer esment a un dels comentaris. En concret el que sota el títol de “La llengua pròpia” ha escrit el professor Bartomeu Colom. És ben cert que al llarg del procés de la reforma estatutària, de la qual vaig ser ponent parlamentari, vaig parlar i escriure molt sobre aquest tema, però encara no ho havia fet en aquest bloc.
Pens, així mateix, que aquesta és una temàtica que no ha de caure en l’oblit per mor que incideix en allò que de més preuat té un poble, la seva llengua, tret fonamental de la seva identitat.

Escriu, llavors, Bartomeu Colom.

“No s’ha aprofitat la reforma per aconseguir la necessària equiparació de la llengua catalana amb la llengua castellana, el mateix status, condició necessària perquè els catalanoparlants puguin tenir el mateixos drets lingüístics que els qui parlen castellà…
Aquesta equiparació havia estat sol•licitada per dos membres de la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears; en el Parlament pels grups PSM-Entesa Nacionalista, Esquerra Unida-Els Verds i Mixt. Aquests grups i el Grup Socialista, que defensava no modificar la regulació de la llengua, estaven igualment d’acord amb l’esmena transaccional  del diputat Eduard Riudavets Florit del tenor literal següent: “la llengua catalana, en el seu caràcter d’idioma oficial, tindrà a tots els efectes, a l’àmbit territorial de les Illes Balears, la mateixa consideració que la llengua castellana”; però ni tan sols aquesta esmena tingué el beneplàcit del Grup Parlamentari Popular.”

Algú pot pensar que això és aigua passada. Per la meva part és de total actualitat. Vam fer, i vaig fer, tots els esforços possibles per millorar els drets lingüístics dels qui parlem la llengua catalana, discriminats encara a les Illes Balears. No va ser possible, però, com ja he dit, no ho hem d’oblidar ni donar la lluita per perduda. La nostra terra i la nostra llengua ens ho exigeixen.

• Un poc de tot
• Sense comentaris