Arran de l’obertura d’un procés, a l’Audiència Nacional, contra un alt càrrec israelià s’han fet públiques diverses opinions de membres del govern espanyol en la línia de retallar el concepte de “jurisdicció universal” existent en el sistema jurídic de l’Estat Espanyol. En aquest sentit el Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds ha presentat la següent proposició no de llei que consider interessant sigui coneguda.

L’existència de tribunals internacionals dedicats a perseguir delictes com els de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat és una indubtable passa endavant en la lluita de la comunitat internacional cntra la impunitat. Els tribunals de Nuremberg i de Tòquio, creats per jutjar els crims comesos durant la Segona Guerra Mundial, en constitueixen els principals precedents. De manera més recent, s’han creat tribunals internacionals ad hoc per a crims comesos a l’ex-Iugoslàvia i Ruanda, entre d’altres. El Tribunal Penal Internacional, creat per l’Estatut de Roma adoptat el 1998 i que va començar a funcionar el 2002, ha significat una gran passa endavant per a la justícia universal.

L’aplicació de la jurisdicció universal per part de tribunals d’alguns països també és un avanç rellevant i resulta especialment adequada per als casos que impliquen estats que no són part de l’Estatut de Roma. Espanya és un dels països del món en què crims de genocidi, de guerra o contra la humanitat poden ser perseguits sigui quin sigui el país del món en què hagin estat comesos, i sigui quina sigui la nacionalitat de les víctimes i dels agressors. La jurisdicció universal té un caràcter complementari, en el sentit que opera quan no ho fan els tribunals del propi país o els internacionals. Ha estat en virtut de l’aplicació d’aquest principi que va ser possible l’ordre de detenció contra el general Pinochet, considerada un punt d’inflexió en la persecució de les grans violacions dels drets humans. Amb posterioritat, a l’Audiència Nacional s’han obert causes referides a crims comesos a Tíbet, Guatemala, El Salvador, l’antic Sàhara Espanyol o Ruanda. El passat mes de gener, un magistrat de l’Audiència Nacional admetia a tràmit una querella contra un antic ministre i de Defensa i sis militars d’Israel per una acció de guerra a la franja de Gaza de l’any 2002 en què varen morir catorze civils (Israel no és part de l’Estatut de Roma).

Però poc després de l’acte del magistrat Fernando Andreu el govern espanyol planteja canviar la legislació per limitar l’aplicació de la justícia universal només a aquells casos en què existeixi una “connexió espanyola”, en contra de l’actual argumentació del Tribunal Constitucional. En cas de fer-se efectiu, aquest canvi constituiria un greu retrocés per a la justícia universal i per a la lluita contra la impunitat.

Per tot això…

ACORD

El Parlament de les Illes Balears es manifesta contrari a qualsevol modificació de la legislació de l’estat que tendeixi a la limitació de la jurisdicció universal per a la persecució de crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat.

• Un poc de tot
• 2 comentaris

Escric aquest comentari per donar-vos a conèixer l’agradable sorpresa que vaig tenir l’altre dia.
A una de les sales d’espera de l’aeroport de Son Sant Joan vaig trobar-me a un dels prestatges, on normalment hi són col•locats els diaris, una sèrie de petits llibrets d’escriptors de les nostres illes que, gratuïtament, podien ser recollits, llegits i, si es volia, emportats pels passatgers.
Aquesta iniciativa, emmarcada dins el programa Viu la Cultura, permet apropar la nostra realitat literària a un seguit de persones que, moltes vegades, passen per les Illes Balears sense ni adonar-se que comptem amb una llengua i cultura pròpies i, naturalment, amb una interessant, fecunda i important producció literària.
Entre l’ampli ventall d’escriptors que són presents en aquesta col•lecció gratuïta, sota els noms de Paraula de Poeta i Paraula de Narrador, hi vaig trobar uns reculls poètics dels menorquins Pere Gomila Bassa, Ponç Pons, Margalida Ballester i Joan López Casasnovas, així com el llibre “Flor de Gessamí i altres narracions” de Maite Salord. Pot ser n’hi ha d’altres en aquesta col·lecció, aquests són els que per ara ofereix la prestatgeria de l’aeroport.
La sorpresa va esdevenir, ràpidament, satisfacció. Esper que iniciatives com aquesta del Govern de les Illes Balears tinguin continuïtat i siguin cada vegada més ambicioses.
La nostra llengua, la nostra cultura, la nostra literatura ho necessiten i, sobre tot, s’ho mereixen.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

El 26 de desembre de 2007 s’aprovà la Llei de mesures a favor dels qui patiren persecució i violència durant la guerra civil i la dictadura, coneguda habitualment com “llei de la memòria històrica”.

L’exposició de motius d’aquesta llei diu textualment:

 “… queden encara iniciatives per adoptar  per a donar per complerta i definitiva resposta a les demandes d’aquests ciutadans, plantejades tan en l’àmbit parlamentari com per distintes associacions cíviques. Es tracta de peticions legítimes i justes, que la nostra democràcia, apel•lant de nou al seu esperit fundacional de concòrdia, i en el marc de la Constitució, no pot deixar d’atendre.” I afegeix: “És l’hora, així, que la democràcia espanyola i les generacions vives que avui en gaudeixen, honorin  i recuperin per sempre a tots els que directament varen patir les injustícies i greuges produïts, per uns o altres motius polítics o ideològics o de creences religioses, en aquells dolorosos períodes de la nostra història. Sense dubtes, als qui van morir. Amb ells, i a les seves famílies.”

Malgrat aquesta excel•lent declaració d’intencions, que compartesc plenament, hem pogut observar que les incidències processals en l’autorització d’exhumacions de determinades fosses comunes han deixat ben palès que ni la llei ni el decret que la desenvolupa han aportat els instruments legals necessaris i suficientment eficaços per fer realitat el legítim desig de moltes persones de trobar les restes dels seus familiars per donar-los digna sepultura.

De fet, si analitzem la llei, podem adonar-nos que pel que fa a la localització i identificació de les víctimes –incloses les exhumacions- el paper de l’administració es limita a oferir col•laboració als particulars.

Crec que això és totalment insuficient. La complexitat de la localització de les fosses, la identificació de les restes i la seva possible exhumació, fa impossible que siguin assumides pels familiars. És necessari que l’Estat assumeixi aquesta responsabilitat.

Aquest és el motiu perquè el grup parlamentari del qual form part –Bloc i PSM-Verds- ha presentat una iniciativa, per ser debatuda al plenari del Parlament de les Illes Balears, que insta el Govern de l’Estat a aprovar un Pla de Localització i Identificació de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil o en la repressió política posterior, així coma a modificar la legislació a tal efecte si es fa necessari.

És una qüestió de dignitat, de reparació històrica, de justícia. Esperem que la iniciativa arribi a bon port, que  el Govern de l’Estat l’assumeixi i que les ferides encara obertes es puguin tancar tot honorant els qui deixaren la seva vida tot lluitant contra el franquisme.

• Un poc de tot
• Sense comentaris