“El problema no ha sido la crisis mundial, sino la gestión de esa crisis, en la que el Gobierno ha pasado por tres etapas: negarla, intentar espantarla con medidas periféricas y, por último, asumir un plan de ajuste impuesto desde fuera, que repartía los sacrificios de manera desigual e injusta entre la sociedad española.

Y todo ello desde la lejanía y la soledad de quien ha pedido reiteradamente que se le dejara solo ante el peligro y, al final, lo ha conseguido. La crisis económica ha sido una oportunidad perdida para haber intentado una labor de pedagogía política, empezando por la necesidad de llegar a acuerdos con el principal partido de la oposición y con las instituciones gobernadas por él, como las comunidades autónomas. Ignoro cómo hubiera reaccionado el PP, pero creo que no intentarlo en serio, por considerar que la crisis era una cosa pasajera a abordar desde la confrontación partidista, ha sido la principal equivocación del presidente Zapatero. Y, además, no ha evitado el alejamiento de una cierta izquierda que no ha entendido medidas como la supresión del impuesto de patrimonio el mismo año que se congelaban las pensiones.

El empeño de reducir la política democrática a un ejercicio de confrontación partidista, más que ideológica, está detrás de buena parte de los problemas actuales. Obliga a primar al partido sobre los ciudadanos, con lo que desaparece una idea de la política como servicio público y se pierden de vista los intereses generales que deben anteponerse a los intereses de parte”.

Són paraules de Jordi Sevilla, militant socialista i ex-ministre de Rodríguez Zapatero. No ho dic jo, ho diu en Jordi Sevilla i m’assembla que no es pot dir més clar. Per pensar-hi.

Malauradament he tengut raó i d’això tampoc n’estic satisfet. En parlarem.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

(Salvador Espriu)

Vet aquí, sí, una crida a tots els menorquins i menorquines que no ens resignem a quatre anys de govern conservador i reaccionari. Tenim ben fresc l’estil del Govern Matas o del Govern Brondo a l’Ajuntament de Ciutadella.
El  PSM Més per Menorca, en qüestió de pocs centenars de vots, està en condicions d’assolir 2 representants al Consell de Menorca i al Parlament de les Illes Balears. El càstig que sembla que  pateix el partit socialista està provocant que  els sigui difícil, que no impossible,  assolir els resultats que s’esperaven per  poder conformar majories de progrés a les distintes institucions de Menorca i de les illes. I, és davant això, que només un bon resultat del PSM Més per Menorca pot garantir la continuïtat de governs progressistes i menorquinistes, de governs que volen més per Menorca.  I, tot i que és difícil, i ho sabem, aconseguir-ho no és una utopia.
No us deixeu  enganar, ni us resigneu,  per les proclames que des de fa uns anys s’estan llançant  als quatre vents i en forma d’estora vermella desplegada sota els peus del PP per determinats sectors, entitats  i mitjans de comunicació. Quantes desfilades de guanyadors damunt l’estora vermella han acabat amb sorpresa?
Som els menorquins i menorquines qui a través del nostre vot decidim el futur que volem per a Menorca i el futur que és millor per a la nostra terra. És per això que el vostre suport i adhesió al projecte Menorquinista del PSM Més per Menorca pot ser  la clau per mantenir-nos fidels a allò que  ens identifica (territori, llengua i cultura, economia diversificada, justícia social).
Nosaltres ja hem decidit i fins a la darrera alenada d’aire ho intentarem. La resta dependrà del vostre suport i adhesió al projecte Menorquinista del PSM Més per Menorca.
Aquest  pròxim diumenge 22 de maig pots decidir construir Menorca des de Menorca o pots decidir  que moguin els fils de la nostra Menorca des de Madrid o Mallorca. Tu decideixes!

Simplement, avui, em limitaré a reproduir aquesta Declaració per l’Educació a la que s’hi ha adherit el PSM i jo mateix a nivell personal. Ho assumim íntegrament.

DECLARACIÓ

• La necessitat de dissenyar un nou model educatiu en consonància amb un nou model econòmic i social, totalment distint del que ens ha duit a la greu crisi econòmica, mediambiental i energètica que patim. Volem un model educatiu que fomenti el creixement com a persona dels nostres alumnes, perquè siguin crítics i solidaris, sensibles a les grans desigualtats que el nostre actual sistema econòmic genera cada vegada més en el nostre planeta.

• L’aprovació d’una llei d’educació de les Illes Balears, que s’adapti i potenciï els trets culturals i lingüístics que ens són propis i que faci possible un pacte social i polític per l’educació, consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa i les forces polítiques presents al Parlament.

• La millora del finançament de les Illes Balears, fet que permetrà que el pressupost destinat a educació no estigui per davall del 4% del PIB, en moments de crisi; i que arribi al 6% del PIB quan la situació econòmica comenci a redreçar-se.

• L’increment de l’ensenyament en català, amb el suport de la legislació vigent. És molt urgent el reforç de l’ensenyament i la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits públics i en els seus usos socials. I que aquesta presència de la nostra llengua vagi aparellada amb l’assoliment d’una competència ben sòlida en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

• L’impuls de la formació a centres, fet que afavorirà la cohesió dels equips docents de les escoles i els instituts, i refermarà  els projectes d’innovació que els claustres de professors volen dur endavant.

• El foment de l’autonomia dels centres, que possibiliti la consolidació dels projectes proposats pels claustres de professors, què comptin amb la participació dels pares i mares a través del Consell Escolar i la coordinació dels equips directius.

• El disseny d’un pla de xoc contra el fracàs escolar que ataqui de debò les elevades xifres que patim a les Illes Balears; amb l’adopció de mesures com l’equitat, la reducció de les ràtios, la dotació adient de professorat i de recursos a tots els centres, la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons públics, entre d’altres.

• Aquest procés no suposa cap inversió pressupostària, es tracta d’aconseguir gradualment la redistribució d’alumnes i de les plantilles bàsiques d’atenció corresponents. 

• L’impuls veritable d’aquells ensenyaments que ara, com a conseqüència de la crisi, i de les noves necessitats de formació, han vist augmentada amb escreix la seva demanda: formació professional, escoles d’adults, ensenyament d’idiomes.

• Un model d’escola integradora, inclusiva i compensatòria on hi puguin conviure totes les classes i grups socials i que no reprodueixi el model d’estratificació social. Participativa i democràtica, amb capacitat per transmetre els valors democràtics i que prepari per a la societat del coneixement; que promogui la participació de les famílies, el professorat i els agents socials i econòmics assegurant la major integració social i cultural i revitalitzi els òrgans col·legiats de govern dels centres.

Palma, 9 de Maig de 2011

 “Ara bé, el que dol, i dol precisament perquè és veritat, són aquestes paraules del portaveu del PSM-Entesa Nacionalista, Eduard Riudavets: “Tot això demostra la regressió en matèria lingüística i cultural d’un partit cada vegada més de dretes i radicalitzat que intenta valencianitzar la societat illenca.”

Aquest retall, on es recullen declaracions meves, m’ha portat al cap la por, el temor que em produïa la victòria del Partit Popular. I va passar el que havia de passar: els quatre anys de Jaume Matas foren un constant atac a la nostra llengua. Una orgia de mesures contràries a la normalització lingüística. Ara bé, res a veure amb el que se’ns promet ara per ara.
Si el 2003 estava preocupat, imagineu-vos com estic ara que el Partit Popular ha caigut en mans de la caverna més retrògrada que qualsevol es pugui imaginar. El tàndem Bauzá-Delgado anuncia un veritable política d’extermini de la llengua catalana a les Illes Balears, una política de “solució final”.
No ens podem permetre que aquesta colla d’espanyolistes furibunds es facin amb el govern de la nostra terra. No ens ho podem permetre. La nostra llengua podria retrocedir anys si aquests bàrbars lingüístics agafen les regnes del Govern de les Illes Balears.
En una entrada anterior ja us havia comentat que aniria donant motius per votar al PSM-MÉS PER MENORCA. Vet aquí llavors un motiu ben clar: hem d’evitar que el Partit Popular apliqui les seves mesures per enterrar la nostra llengua. Davant un PP pura agressivitat i un PSOE paradigma de la tebior, El PSM n’és la  única garantia que això no passarà.  Recordem l’article d’Isabel-Clara Simó.

Estic orgullós i content. PSM-Verds presenta candidatura a l’Ajuntament d’Alaior.
Estic orgullós i content. Vaig ésser regidor a Alaior el mandat 1987-1991.
Estic orgullós i content. La meva germana, Fanni Riudavets, encapçala la llista.
No hi afegiré res més de la meva collita. Simplement llegiu l’escrit que obre el programa electoral de PSM-Verds d’Alaior, ho deixa més que clar. Fa sentir-se orgullós i content:

Teniu en les vostres mans el programa electoral amb el que l’agrupació local de PSM-Verds concorre a les eleccions municipals.
Pot ser haureu vist altres programes electorals, haureu vist les propostes d’altres formacions polítiques, si és així us adonareu que hem intentat una cosa diferent. Al nostre programa electoral no hi trobareu grans promeses –que massa vegades s’incompleixen- ni solucions màgiques que tots sabem que són irrealitzables.
Les nostres propostes són senzilles, modestes. Són, però, propostes que ens comprometem a portar a terme. Sabem que la situació econòmica de l’Ajuntament és més aviat crítica. Sabem que caldrà prioritzar les actuacions, i som conscients que no podem enganar a la població anunciant actuacions inviables.
Així mateix apostem per la participació ciutadana, i ho fem de veres. No és un simple slogan electoral que tots repeteixen. Per això aquest programa és un “programa obert” que anirem desenvolupant en base al debat de les propostes, a partir dels suggeriments de les entitats ciutadanes, a fi de trobar entre tots les millors solucions a les problemàtiques del nostre poble.
Volem construir una nova manera de fer i viure la política municipal. Cal apropar-se als ciutadans i ciutadanes. Hem d’evitar que l’Ajuntament es converteixi en un lloc tancat i allunyat de la realitat.
Per altra part l’Ajuntament tampoc pot restar aliè a la crisi econòmica que tots patim. Des del seu àmbit competencial ha d’actuar i ha d’exigir l’actuació de les altres administracions.
Són aquestes les nostres preocupacions i així us plantegem propostes perquè siguin tingudes en compte.
Estem convençuts que entre tots construirem un Alaior millor, més viu, més pròsper, més just i més participatiu. És el nostre compromís.