MÉS PER MENORCA…M’AGRADA.

(Avui, ben conscientment i des de la il·lusió i la confiança, em limit a incloure al bloc aquest escrit que reflecteix la voluntat i la dinàmica de la formació política de la qual form orgullosament part: el PSM-Entesa Nacionalista de Menorca).

Des de la reflexió i l’autocrítica, tocant de peus a terra sense deixar de mirar enfora, i des de la voluntat clara de ser un partit obert i proper als ciutadans, avui hem presentat el nou projecte de menorquinisme polític “Més per Menorca” que lideram des del PSM. Es tracta d’una iniciativa que vol sumar diferents sensibilitats, gent de partit i independents, que tenen el menorquinisme com a denominador comú i que, des d’una òptica d’esquerres, comparteixen la visió i la convicció que ha arribat el moment de decidir, de posar per davant tot allò que necessitam els menorquins.

Com a partit d’esquerres, nacionalista i ecologista, plantejan aquest projecte de menorquinisme polític des de tres elements clau:

- la defensa de Menorca com a subjecte polític, la capacitat de decidir dels menorquins sobre tot allò que sigui important per al nostro futur.
- La defensa del benestar dels menorquins des d’un punt de vista de justícia social.
- La defensa del paisatge, no només des de la vessant ecologista, sinó també com a territori modelat per l’activitat humana.

Més per Menorca és un sí a la nostra illa; un sí a convertir el Consell Insular en l’autèntic govern de l’illa; un sí a la millora del finançament; un sí al traspàs de competències; un sí a la protecció del territori… i un no ben clar a la corrupció.
D’aquí a pocs dies, es començaran a presentar els equips que lideraran el projecte de menorquinisme polític als ajuntaments, al Consell i al Parlament, i on quedarà reflectida aquesta obertura, la presència de persones que, des de la independència política, han volgut donar suport a una iniciativa que, en clau de campanya electoral, es presenta amb el lema de M’agrada!, amb M de Menorca.

HE TANCAT EL MEU BLOC

Des d’ara mateix fins dilluns matí aquest bloc romandrà tancat en senyal de protesta, ni que sigui simbòlica, pel cessament de les emissions de TV3 al País Valencià. Cessament forçat per la Generalitat Valenciana, presidida per Francesc Camps, aquest personatge infecte, imputat judicialment, que té al seu currículum rebre “trajes” gratis del seu “amiguito del alma” (paraules seves).

 

J.R. BAUZÀ: L’ÈXTASI DELS HOOLIGANS.

Tot un espectacle. En vuit anys al Parlament no n’havia vist cap d’igual. Aplaudien com si acabessin de sentir la Callas al Casta Diva. Cares exultants. Reverències. Èxtasi. En José Ramón Bauzà havia fet la seva primera intervenció a la cambra.

Assemblava que havia arribat el Messies, el segon adveniment de Jesucrist, una mena d’ascensió en directe. Els diputats populars talment assemblaven la Santa Teresa de Bernini, estaven transportats, immergits en una mena de rapte místic….Quin espectacle!.

En José Ramón havia llegit una pregunta adreçada al President del Govern i, llavors, havia tornat a llegir la rèplica. Gris, molt gris. Sense substància. Però els diputats populars aplaudien i aplaudien en una mena d’orgasme col•lectiu. Quin espectacle !.

La veritat és que em vaig divertir. Vaig llegir el rerefons de l’escena. Cal adorar el líder que els ha de conduir a la Terra Promesa. Estan farts de travessar el desert…i han de fer mèrits. Volen col•locar-se a les llistes, volen seguir asseguts a les cadires envellutades…i per això cal la reverència, l’encens, l’entrega orgiàstica “ad majorem gloriam ducis”. Cap d’ells gosava aturar de fer mamballetes. I si em veu?, i si em castiga?, i si es pensa que no som prou afecte?.

Per uns minuts els escons populars del Parlament de les Illes Balears es convertiren en les grades de Wembley. Perquè després de l’èxtasi va seguir el concurs de mèrits. I els diputats del Partit Popular passaren d’adoradors a veritables hooligans: insults, crits, gestos de mal gust, rialles falses a tot vòlum…ara calia demostrar al líder la seva adhesió inquebrantable i ho feren, una i altra vegada.

Per dins, jo em demanava, si era possible que tal colla aspirés a governar. És clar que sí, em contestava a mi mateix, al cap i a la fi la història d’això que anomenen Espanya –i de la que en són i en volen ser hereus- és en la seva major part una història de guerra i església. De místics extasiats i de hooligans. Esperem que el futur tingui misericòrdia i no ens entregui a aquesta gent que, dimarts passat, talment semblava que tinguessin el cervell per llogar. Quin espectacle !. 

Pàgines: Prèvia 1 2 3 ...16 17 18 19 20 ...162 163 164 Següent