Despusahir, en Pau Obrador, penjava un comentari a la meva entrada “Reflexió d’urgència”. Feia referència a un article aparegut a El País. Ves-ho aquí:

“El problema no ha sido la crisis mundial, sino la gestión de esa crisis, en la que el Gobierno ha pasado por tres etapas: negarla, intentar espantarla con medidas periféricas y, por último, asumir un plan de ajuste impuesto desde fuera, que repartía los sacrificios de manera desigual e injusta entre la sociedad española.

Y todo ello desde la lejanía y la soledad de quien ha pedido reiteradamente que se le dejara solo ante el peligro y, al final, lo ha conseguido. La crisis económica ha sido una oportunidad perdida para haber intentado una labor de pedagogía política, empezando por la necesidad de llegar a acuerdos con el principal partido de la oposición y con las instituciones gobernadas por él, como las comunidades autónomas. Ignoro cómo hubiera reaccionado el PP, pero creo que no intentarlo en serio, por considerar que la crisis era una cosa pasajera a abordar desde la confrontación partidista, ha sido la principal equivocación del presidente Zapatero. Y, además, no ha evitado el alejamiento de una cierta izquierda que no ha entendido medidas como la supresión del impuesto de patrimonio el mismo año que se congelaban las pensiones.

El empeño de reducir la política democrática a un ejercicio de confrontación partidista, más que ideológica, está detrás de buena parte de los problemas actuales. Obliga a primar al partido sobre los ciudadanos, con lo que desaparece una idea de la política como servicio público y se pierden de vista los intereses generales que deben anteponerse a los intereses de parte”.

Són paraules de Jordi Sevilla, militant socialista i ex-ministre de Rodríguez Zapatero. No ho dic jo, ho diu en Jordi Sevilla i m’assembla que no es pot dir més clar. Per pensar-hi.

• Actualitat
• 1 comentari

Naturalment que no estic satisfet. La victòria aclaparadora del Partit Popular dibuixa un escenari més que preocupant. No estic satisfet però tampoc sorprès. M’ho esperava, pot ser no amb tanta contundència però m’ho esperava.
No pens fer un anàlisi, avui, dels resultats electorals. Temps tindré per fer-ho. Només quatre ratlles d’urgència. Constatem els fets:
El Partit Popular ha obtingut uns resultats extraordinaris.
El PSOE ha sofert un càstig terrible.
El PSM ha mantingut el seu espai electoral i fins i tot ha augmentat en vots.
Això són fets. Fets que, des de l’esquerra, ens han de fer reflexionar. Personalment en aquests momentS  se m’imposa un reflexió molt primària: el PSOE ha volgut gestionar la crisi amb polítiques dretanes intentant fer creure que eren d’esquerra. Aquest engany els hi ha passat factura. Fa uns dies escrivia, en aquest mateix bloc, una carta al President Antich. Entre altres coses li deia:
 “Xisco, esper, desig i treball perquè un govern progressista segueixi dirigint el destí de les Illes Balears. Amb la teva estratègia ho estàs posant més que difícil. Encara hi ets a temps, prou promeses retòriques i més realitat”.

Malauradament he tengut raó i d’això tampoc n’estic satisfet. En parlarem.

• Actualitat
• 1 comentari

http://eleccions.psm-menorca.cat/

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

(Salvador Espriu)

• Actualitat
• 1 comentari