No he de amagar la meva satisfacció per tot el que suposi un augment dels drets ciutadans. Més encara si aquesta ampliació afecta a persones que pateixen qualque mena de dificultat. És evident, llavors, que consider la Llei de Dependència, promoguda pel govern Zapatero, una fita social de magnitud històrica. Al Cèsar allò que és del Cèsar, al govern socialista de Madrid allò que és del govern socialista de Madrid.
Però on hi ha llum sempre hi trobem ombres. Aquesta llei és ambiciosa. Malauradament l’ambició sense diners pot portar a la frustració. M’explicaré.
La llei reconeix una sèrie de drets ( ni les lleis ni tan sols la Constitució atorguen drets, aquests són inherents a la persona) que per a la seva aplicació efectiva necessiten d’una despesa econòmica. A la vegada la mateixa llei encomana a les comunitats autònomes, competents en aquesta matèria, que portin a la pràctica i a la realitat aquests drets que s’han reconegut.
Fins aquí res a dir. El problema comença quan a Madrid es legisla però no es trameten a les comunitats autònomes els fons econòmics suficients per aplicar allò que s’ha legislat. Llavors la conseqüència és òbvia. El Govern de les Illes Balears ha hagut d’assumir, amb fons propis, gran part de la despesa que ha suposat la posada en marxa d’aquesta llei tan important i necessària.
Això, enmig de les dificultats econòmiques que ens ha pertocat viure els darrers anys i tenint en compte a sobre l’espoli fiscal que no cessa i l’incompliment dels compromisos contrets per govern central, ha provocat alguns retards en aspectes de l’aplicació de la llei. Així i tot les Illes Balears en són capdaventeres fent un enorme esforç.
Facem, idò, la reflexió final. És massa fàcil legislar si l’esforç econòmic l’han de fer uns altres. Un motiu més per rebutjar aquest sistema de finançament que ens ofega.
Una bona llei. Una bona llei que voldríem reeixís. Una bona llei que pot quedar paralitzada si Madrid no acompleix el seu compromís…ni que fos per una vegada.
Al darrer any de magisteri en van encomanar un treball sobre alguna temàtica d’història contemporània. Vaig escollir –any 1979- centrar-me en l’expedició militar que comandada pel Capità Alberto Bayo va intentar recuperar, l’agost de 1936, Mallorca i les Pitiüses per a la legalitat republicana.
Una empresa fallida per moltes circumstàncies –encara són motiu de debat- que no és la meva intenció analitzar. Si més és clar que fou una oportunitat perduda i el feixisme es va mantenir, entre assassinats i tortures sense fi- a les illes més al sud de l’arxipèlag. Només Menorca va restar- fins al final de la guerra- fidel a la República.
Record perfectament que el fil conductor del meu treball era una comparança entre les notícies del dia a dia de l’expedició que per una part es publicaven al diari de trinxera de les tropes republicanes i per l’altra al diari “La Almudanina” controlat i publicat pels falangistes a Palma.
Record també haver recorregut i fotografiat els indrets on més cru fou l’enfrontament bèl•lic, el lloc del desembarcament, les zones on resistiren els expedicionaris. I si parlem de records cal no oblidar que fins fa ben poc monuments i carrers honoraven els feixistes que finalment foren els vencedors (“Heroes de Manacor”). No sé, i esper que no, si encara resta cap d’aquests infames homenatges.
A què ve tot això?. Simplement és el preàmbul a una pregunta ben senzilla. Quan la societat democràtica de les Illes Balears honorarà –com cal- als defensors de la democràcia?. Quan veurem un monument dedicat als lluitadors –entre ells molts menorquins- que batallaren per restablir la legalitat republicana?. Una altra assignatura pendent. Una més.
Crec que el que ha passat s’ho val. Una errada d’aquesta magnitud –per part d’uns suposats professionals- bé val fer un comentari d’urgència a aquest bloc. Em limitaré a reproduir i enllaçar el bloc de na Maite Salord. Sobren els comentaris, voltros mateixos ho podeu valorar.
SOM INNOCENT
Avui, a l’”Informatiu Balear” de TVE, m’han confús amb na Tònia Salord, regidora del Grup Mixt a l’ajuntament de Ciutadella. Ara, hi pot haver gent que es pensi que som jo qui ha fet desaparèixer un expedient i qui ha d’anar a declarar davant del jutge. Un minut amb el meu nom, amb imatges meves, amb el nom del PSM, tot barrejat amb delictes i jutges. Podria dir moltes coses, però em limitaré a penjar la nota de premsa que el PSM-EN ha enviat als mitjans de comunicació. Això sí, podeu estar tranquils: som ben innocent.
“NOTA DE PREMSA
21/10/10MALESTAR DEL PSM PER LA DESINFORMACIÓ DE TVE AL CONFONDRE MAITE SALORD AMB LA REGIDORA DEL GRUP MIXT IMPUTADA ANTÒNIA SALORD
Des del PSM-EN, volem manifestar el gran malestar que ha creat l’actuació, poc professional, de la delegació territorial de TVE a Balears quan, a L’Informatiu balear d’aquest migdia, ha confós la regidora nacionalista a l’Ajuntament de Ciutadella, Maite Salord, amb la portaveu del Grup Mixt al Consistori, Antònia Salord, com imputada en el cas de l’expedient desaparegut arran de la querella presentada per UPCM el mes d’agost passsat.
El PSM veu amb preocupació la desinformació creada per TVE, donat erròniament a Maite Salord com imputada en el cas i emetent imatges d’arxiu de la mateixa, faltant a l’honor i la transparència de la regidora del PSM que, més enllà de la política, té una vida social, familiar i professional.
Tot i la rectificació feta per TVE al final de l’informatiu, a petició expressa del PSM, des del partit nacionalista conjuntament amb la regidora Maite Salord, s’està estudiant la possiblitat d’emprendre accions legals posant el cas en mans d’advocats. “
