Sres. Diputades.
Srs. Diputats.
L’incompliment per part d’Unió Mallorquina del pacte de govern pel que fa a l’assumpció de responsabilitats polítiques i l’obertura d’investigacions judicials que afecten actuacions d’aquesta legislatura, que es sumen al seguit de casos judicials de l’anterior legislatura que sacsegen PP i UM, han provocat l’adopció d’una decisió difícil però necessària per recuperar la credibilitat institucional i sí, per sorprenent que sembli, per recuperar la governabilitat, perquè la situació que vivíem resultava insostenible.
Des del nostre grup no defugirem el debat sobre els motius del cessament d’UM i les conseqüències que comporta; però també vull dir de bon principi que, al nostre parer, en haver-hi dat les voltes que calgui, hem de superar aviat aquesta mena de debats que poc aporten als interessos dels ciutadans, i tractar sobre les accions de govern.
També vull deixar clar de bon principi que el nostre grup parlamentari no caurà en la temptació de seguir el camí fàcil, però estèril, de la grolleria, de la desqualificació, de l’atac per l’atac. Perquè, per sobre de les posicions de partit, la responsabilitat ens obliga a fer tot el possible perquè aquest debat no generi més confusió i més desconfiança entre la ciutadania.
Per això no entrarem en el camí de la desqualificació, no ens llençarem a una espiral de retrets i atacs, que convertiria la discussió política en una brega de carrer…. sinó que procurarem remuntar el vol i analitzar la situació política amb seriositat, confrontant parers des de la legítima discrepància.
Dit això, analitzem llavors -amb serenor i equanimitat- el moment polític actual.
És evident que la situació no és senzilla, gens senzilla. No ho és la situació del Govern de les Illes Balears i no ho és la situació econòmica i social del nostre país.
I aquesta doble vessant del problema no l’hem d’oblidar en cap moment. No podem parlar del Govern com una entitat separada de la realitat, ni hem d’oblidar la realitat ciutadana a l’hora de parlar del Govern. Això també és un exercici de responsabilitat.
El govern ha quedat en minoria. Des de fa uns dies, el govern no compta amb el suport majoritari explícit d’aquesta cambra.
Em poden creure, senyores diputades i senyors diputats, que aquest no és un escenari desitjat. Tots sabem els fets que provocaren el cessament dels consellers pertanyents a Unió Mallorquina i jo ja els he apuntat al principi de la meva intervenció, no em recrearé amb detalls o amb valoracions gratuïtes.
Però sí vull insistir que a les forces polítiques que represent no els ha estat senzill ni fàcil, conviure durant aquesta legislatura amb tants i tants presumptes casos de corrupció que han enterbolit, embrutat la vida política i, sobretot, han degradat la credibilitat de les institucions del país.
No ens satisfà, em creguin, aquest degotís d’escàndols -malgrat ni un d’ells afecti al nostre grup polític- i no ens satisfà perquè, per sobre dels rèdits polítics, el nostre grup parlamentari hi posa el sentit de país. Un sentit de país que en massa ocasions hem trobat a faltar en altres forces de l’arc parlamentari.
Sí, senyores diputades i senyors diputats, hem fet bandera -ara i sempre- de la lluita contra la corrupció. Hem exigit responsabilitats polítiques, hem plantejat límits ètics, hem denunciat, per activa i per passiva, tot allò que suposi un malbaratament dels recursos públics, i hem reclamat als responsables que tornessin els doblers malbaratats.
Per això, precisament, estem més que legitimats per dir, sense embuts, que no podríem acceptar ser dins un govern que estigués sota sospita.
Amb els tres anys que portem de legislatura hem assistit a una autèntica desfilada d’escàndols de corrupció, fins fa poc tots ells succeïts a la passada legislatura en què presidia el Govern el Sr. Matas, escàndols pels quals hem demanat que s’assumissin responsabilitats polítiques al si del Partit Popular.
I perquè som coherents, perquè hem fet de l’ètica i l’honestedat un tret d’identitat, perquè no hem canviat el discurs quan l’ombra ha caigut sobre el govern del qual formam part i al qual donam suport, vàrem exigir decisions ràpides i fermes al respecte.
No acús ningú, no vull prejutjar res, ni a ningú, però avui més que mai és d’aplicació, fent abstracció del seu regust masclista, la famosa frase que la dona del Cèsar no tan sols ha d’ésser honrada sinó que també ho ha de semblar.
No estàvem, ni estam, disposats a contemporitzar ni a cercar subterfugis i excuses, per això férem pública la nostra posició, immediatament, quan sabérem de les detencions d’alts càrrecs de la Conselleria de Turisme de l’actual govern, no ens va tremolar la veu a l’hora de demanar cessaments i donarem públic suport al President Antich quan prengué aquesta decisió, que només ell podia prendre.
Sí, un govern en minoria. És cert, un govern que només compta amb el suport de vint-i-set diputats en aquesta cambra, un govern que de ben segur, com ja es pot veure, haurà de patir entrebancs i perdre algunes votacions…, però un govern que no ha dubtat en posar l’ètica per sobre de la conveniència política.
Hem sentit des de les files del Partit Popular criticar aquesta decisió. Fins i tot se’ns ha acusat de massa dràstics i radicals. La crítica és lliure, però em deman: què hauria dit el Partit Popular si s’haguessin mantingut els consellers cessats? Què estaria dient ara el Partit Popular si el pacte es mantingués com si res?
Ens ho podem imaginar, entre d’altres coses perquè ja ho estaven fent. S’haguessin estripat les vestidures, ens haguessin acusat de còmplices, ja ho feien! Totes les plagues d’Egipte s’haurien invocat en contra nostra. Però tant fa. Des del nostre grup parlamentari no hem actuat per càlcul partidista, ni molt menys en funció de les reaccions del Partit Popular… sobre tot quan afecta temes de corrupció. Hem de convenir que és difícil tenir-los de referència en la matèria.
Hem actuat pensant en una ciutadania farta de corrupteles, sadollada d’escàndols i que es mereix un govern que pren decisions valentes i coherents malgrat el cost polític que li pot suposar.
Un dels grans estudiosos del fet polític que ha donat la història, Max Weber, afirmava en una de les seves obres que “un polític ha de tenir amor per la seva causa, ètica de la seva responsabilitat, mesura en les seves actuacions”.
Senyores diputades i senyors diputats, des del nostre grup parlamentari estem convençuts que, malgrat el errors que el Govern hagi pogut cometre, ha demostrat fer honor a la frase de Max Weber.
S’ha mantingut fidel al seu projecte polític en tot moment sense defallir quan les circumstàncies eren desfavorables, ha actuat amb l’ètica de la responsabilitat, i ha sabut mesurar les seves actuacions prenent les decisions només quan el desenvolupament dels fets ho ha fet inevitable.
Vet aquí llavors, senyores diputades i senyors diputats, l’anàlisi de les causes que ens han portat a la situació actual, anàlisi feta, naturalment, des del prisma del nostre grup parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds.
Cal ara parlar de les conseqüències. La primera és òbvia, i ja l’he esmentada: el Govern ha quedat en minoria. Però em permetin que ho digui clar i català, un govern en minoria absolutament legítim.
Absolutament legítim perquè malgrat no tenir ja el suport majoritari de la cambra, no té al davant, avui per avui, una majoria alternativa. No és cap cas insòlit: legítimament va ser elegit aquest govern i només des de la legitimitat d’una nova majoria parlamentària se’l pot desqualificar.
El Partit Popular, i en especial el seu president, no sé si per estratègia o per ignorància, ha transmès a la ciutadania missatges confusos, si no directament equivocats, mirant de confondre a la gent tot mesclant conceptes i amagant la realitat dels processos parlamentaris.
Posaré exemples. Fixem-nos en la “qüestió de confiança” que reiteradament el Partit Popular reclama. He sentit dir al líder -o aspirant a líder- d’aquesta força política que, i cit textualment, “el Senyor Antich s’ha de sotmetre’s a una qüestió de confiança i si la perd ha de convocar eleccions”.
Sincerament, aquesta afirmació és una barbaritat. Si el President del Govern presentés qüestió de confiança i la perdés… hauria de dimitir! Això és el que diu l’Estatut… i la lògica més elemental… Llavors la Presidència del Parlament, després d’una roda de consultes, hauria d’encarregar formar govern, presumiblement al Partit Popular.
El Sr. Antich no podria convocar eleccions avançades perquè ja no seria president i qui hauria de formar govern seria el Partit Popular . Una altra cosa és que aquest partit no pugui o no tengui la voluntat o el coratge d’assumir el govern i per això agiti l’espantall de les eleccions avançades que només serien possibles si el Partit Popular es negués a governar, i després de seixanta dies !!!
Però és que a més a més, la decisió de presentar qüestió de confiança és prerrogativa exclusiva del President del Govern que podrà presentar-la, segons diu l’Estatut, “sobre el seu programa o una declaració de política general”.
Un programa que no ha variat, i que malgrat la pèrdua de suports parlamentaris, és el mateix que es signà el 2007 per les forces polítiques que conformàrem inicialment la majoria de govern.
Aquesta continuïtat del programa de govern pel qual es conformà aquesta majoria també referma la legitimitat del govern actual.
Però la oposició sí que té una prerrogativa: la moció de censura. És l’arma que té l’oposició. La pot emprar lliurement, en voler. Certament no proposaran el candidat a President que es va presentar a les eleccions que, recordem-ho, era el Sr. Jaume Matas i Palou, però pot ser qualsevol altre. Però és que si, com s’han cansat de dir els dirigents del Partit Popular, consideren il•legítim aquest govern, no només tenen la capacitat, sinó gairebé l’obligació de presentar-la.
El resultat final, si obtinguessin els vots necessaris, podria ser el mateix que el de la qüestió de confiança: un nou govern del Partit Popular. Però pel que sembla això, tan lògic i legítim, tampoc els va bé.
Una vegada més semblen remisos davant la possibilitat de formar govern. I per això el Partit Popular ha plantejat la barbaritat més grossa: no descarten presentar moció de censura per acte seguit convocar eleccions avançades.
Això sí que és insòlit, això sí que és inaudit!
Mirin: Si amb vint-i-nou diputats no es veuen amb coratge de governar deixin que aquest govern, amb vint-i-set, segueixi fent la seva feina. O assumeixin el govern o deixin governar. O presentin la moció de censura si així ho creuen oportú, o deixin l’actitud de hooliganisme polític desestabilitzador amb contínues amenaces.
Per què, senyores diputades i senyors diputats, aquest discurs del Partit Popular ja voreja la irresponsabilitat, precisament en uns moments en què la situació econòmica i social requereix un especial esforç de responsabilitat.
La responsabilitat de tots. O assumeixen la responsabilitat de govern o assumeixen la responsabilitat de deixar governar. El moment social i econòmic que vivim, amb cent mil desocupats no està per jocs.
Estic convençut que també la societat ho veu així. Qualsevol dirigent polític té l’obligació d’intentar sintonitzar amb les demandes socials, i més si aspira a presidir-la. Cal escoltar les opinions i inquietuds dels sectors econòmics i socials, dels empresaris i treballadors, del teixit associatiu ciutadà. En definitiva, intentar anar més enllà del propis interessos partidistes.
I ara per ara, senyores diputades i senyors diputats, la societat balear s’expressa majoritàriament contrària a unes eleccions avançades, i això s’ha de tenir en compte.
Ara bé, des del nostre grup parlamentari no tenim cap temor a anar a les urnes. Som conscients que hem actuat amb eficàcia i honestedat i no tenim cap temor a enfrontar-les. Senzillament, creim que no és la millor solució, primer cal exhaurir totes les possibilitats de tirar endavant l’acció de govern. Però arribat el cas no hi ha d’haver cap por en aquest sentit.
A banda d’aquestes propostes confuses i poc fonamentades, s’ha de dir que el PP sí que ha fet al PSOE una proposta clara i concreta: un pacte entre els dos partits estatals que passaria pel desallotjament dels membres del BLOC per Mallorca i PSM-Verds del Govern. Venint del PP la proposta és comprensible, ja que els partits integrants del BLOC representam les antípodes de les polítiques defensades pel partit conservador. Com també s’entén que el PSOE no hagi acceptat l’envit llençat pel PP perquè: com podria explicar a la ciutadania que va prendre una decisió per reaccionar políticament als casos de corrupció i que la solució passava per pactar amb el PP?
En qualsevol cas, des del nostre grup som conscients que més enllà de càlculs de comptabilitat política ha de prevaler la responsabilitat davant la societat. I com deia un il•lustre conservador, Winston Churchill, “el preu de la grandesa és la responsabilitat”.
Caldria llavors que anéssim més enllà dels interessos partidistes per assumir la responsabilitat compartida de fer front als problemes reals i molt greus que pateix la nostra societat.
Deixem llavors ja de transitar pel debat estèril de les crisis polítiques i parlem sobre la crisi que afecta de ple als ciutadans.
Estem en un moment econòmic d’especial dificultat, immersos en una greu crisi que el nostre grup parlamentari mai no ha negat, i hem de ser ben conscients que d’allò que facem enguany i el proper any en depèn, en gran part, el futur proper del nostre país.
No veim encara el final d’aquest llarg túnel, ni tan sols sabem on és aquest final, però, si més no, els puc assegurar, senyores diputades i senyors diputats, que almanco ja caminam -ni que sigui lentament- cap a la sortida.
Els esforços ingents d’aquest govern per remuntar la caiguda de la despesa turística cara a la propera temporada, les expectatives que genera la recentment estrenada llei de comerç, l’arribada -finalment- d’algunes de les inversions estatals tan esperades… ens fa albirar una esperança.
Però una esperança que només es pot concretat si defugim aventures i ens centrem en el treball i en la generació de confiança. Pels ciutadans que estan patint durament la crisi, pels desocupats que viuen situacions complicades, no els valen de res els minuets retòrics que alguns volen ballar en aquesta cambra.
Ens ha tocat viure una època difícil, i a aquest Govern li ha pertocat enfrontar la pitjor situació econòmica en molts d’anys.
Aquest pacte segur que s’haurà equivocat en algunes coses, però els assegur que fa tot el possible per trobar solucions, establir mesures, suplir mancances… Hem hagut de prendre decisions doloroses: retalls pressupostaris, ajornament de compromisos, congelació de programes…però no ens ha tremolat el pols a l’hora de posar com a principal, i gairebé única prioritat la reactivació de la nostra economia.
Ahir mateix, el Govern anunciava la licitació d’importants inversions en infraestructures sanitàries per valor de més de 50 milions d’euros i d’inversions ferroviàries per valor de més de 90 milions, que a més d’avançar en el model de transport públic que defensam, suposaran una important reactivació per a la nostra economia.
I fa uns dies, i des d’aquest ferm sentit de la responsabilitat, el President proposava, amb el suport i el consens del Bloc per Mallorca i PSM-Verds, un pacte contra la crisi econòmica.
Un pacte per, des de la col•laboració i la mútua cessió, enfrontar conjuntament allò que veritablement preocupa a la ciutadania de les Illes Balears.
Ara és l’hora de demostrar on és el sentit de la responsabilitat de totes i cadascuna de les formacions polítiques que conformen aquesta cambra.
Ara és l’hora de demostrar si pesen més les necessitats ciutadanes o els càlculs partidistes.
Ara és l’hora, en definitiva, de fer palès que les grans paraules són qualque cosa més que, això, paraules.
No detallaré les propostes del document que assenyala les mesures que des del Govern de les Illes Balears es proposen. No és la meva tasca fer-ho com a portaveu d’un grup parlamentari i ja ho ha fet el president.
Però sí és el meu deure comprometre l’esforç i el treball del Bloc per Mallorca i PSM-Verds, dels nostres consellers, diputats, consellers insulars, batles i regidors en aquesta tasca comuna que va, o hauria d’anar, més enllà de l’enfrontament partidista.
Al cap i a la fi hauríem de tenir ben present un pensament genial de Noam Chomsky: “Si suposes que no hi ha esperança, llavors garanteixes que no hi ha esperança”.
De nosaltres depèn no matar aquesta esperança.
Moltes gràcies.
