Poc a poc anem coneixent l’escenari que es prepara. Si a les properes eleccions el Partit Popular aconsegueix formar govern ningú podrà al•legar ignorància.

Fa uns quinze dies es va saber que el president del PP a les Illes Balears havia ofert a l’actual batlle de Calvià –Carlos Delgado- ser una mena de primer ministre del seu govern, una mena de conseller en cap.

Per si qualcú encara no ho sap Carlos Delgado és un furibund anticatalanista. Ha fet de l’atac a la normalització lingüística la base del seu discurs polític. José Ramón Bauzà ja ha declarat les seves intencions, derogar la llei de normalització lingüística, de accelerar encara més aquesta espiral de reaccionarisme espanyolista. Mentre tant les bases del Partit Popular –fins i tot aquells que es qualifiquen de regionalistes i en teoria són més sensibles a la qüestió lingüística- callen i atorguen. Només he sentit un pronunciament contrari. Les esperances de tocar poder són un poderós ciment i una més poderosa anestèsia.

En tot cas, és evident, el poble –a les eleccions- decidirà el futur del nostre país. Però hem de saber tots el que significaria un govern del Partit Popular: la valencianització-castellanització-madrilenyització de la nostra societat. Un retrocés brutal per a la nostra llengua i cultura. Aquest duetto, Bauzà-Delgado, podria ser letal.

Serveixi pel que serveixi, al manco que ningú pugui dir que en desconeixia les conseqüències. Esper –i faré el possible perquè així sigui- evitar que les Illes Balears caiguin en mans d’aquests destructors de la nostra identitat. Hem de ser molts en aquesta tasca. Molts. Ens hi jugam el futur de la nostra terra.

• Actualitat
• Sense comentaris

Record d’infantesa. Dotze d’octubre. “Día de la Raza”. “Prietas la filas, recias marciales, nuestras escuadras van…”. “Gibraltar, Gibraltar, punta amada de todo español…”. “En pie, camaradas, vamos a luchar…”. “De Isabel y Fernando el espíritu impera, moriremos besando la sagrada bandera…”. Cançons que ens feien aprendre. Llibretes amb el “yugo y las flechas” encapçalant la pàgina. Lliçons sobre la “España Imperial”, sobre la “vocación evangelizadora de España”, sobre la “guerra de liberación”. Pel•lícules. “Alba de América”. “Franco, ese hombre”. “Raza”. 

Dies grisos dins aules grises. Paraules que tot ho entristien. Sermons que tot ho volien ofegar. Han passat anys i no ho puc oblidar. Fill d’un pare d’esquerres, nét d’un anarquista durament represaliat, em sentia caure a sobre tot aquest allau de consignes com si fossin ganivetades. Arribar a casa i sentir el pare –o l’avi- desfent amb paciència tota la grisor bruta i venjativa que els “vencedores” volien embotir dins el meu cap.

Som mestre. Sé el mal que fan les paraules. Mai podré perdonar- ni vull- aquells anys grisos, aquells anys de plom, aquells anys on ens feien celebrar el “Dia de la Raza”. Mai.

• Actualitat
• 5 comentaris

Avui em vull limitar a transcriure aquí una proposta redactada pel Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds arran de les actuacions clarament racistes que està portant el govern dretà de Monsieur (monsieur?) Sarkozy.

“El poble gitano, amb una població que oscil•la entre deu i dotze milions de persones, constitueix la major minoria ètnica d’Europa, amb presència en tots els Estats membres de la Unió Europea.

Les institucions europees s’han compromès en diverses ocasions a promoure activament els principis d’igualtat d’oportunitats i inclusió social respecte a la població gitana. En aquest sentit s’ha desenvolupat tota una sèrie d’iniciatives, com la Xarxa EURoma, a més de les Directives Europees a favor de la igualtat racial i contra el racisme i la xenofòbia. No obstant això, el propi Parlament Europeu ha considerat que alguna d’aquestes Directives, com la 2000/43/CE, no ha estat traslladada adequadament o aplicada íntegrament per tots els Estats membres.

Així mateix, en la Resolució de 25 de març de 2010, el Parlament Europeu ha condemnat el recent augment de la romafobia en diversos Estats de la Unió Europea i ha insistit que els Estats membres s’han d’assegurar de què totes les mesures que afectin directa o indirectament als ciutadans de l’UE d’origen romaní respectin els principis de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Directiva sobre igualtat racial, que prohibeix expressament la discriminació directa i indirecta. També ha expressat la seva preocupació davant de la repatriació forçosa de gitanos i demana a la Comissió, al Consell i als Estats membres que vetllin pel respecte dels drets fonamentals, entre altres mitjans, amb l’assistència i el seguiment adequats.

Cal tenir en compte que la majoria dels romanies europeus van passar a ser ciutadans de l’UE després de les ampliacions de 2004 i 2007, de manera que es beneficien del dret a circular i residir lliurement al territori dels Estats membres.

Malgrat tot això, el govern de l’Estat francès està duent a terme deportacions de ciutadans de la Unió Europea, de nacionalitat romanesa i d’ètnia gitana. Aquestes expulsions massives han despertat alarma entre la ciutadania europea atenent el significat que adquireixen en tant que suposen un atemptat als valors de civilització sobre els quals es fonamenta l’Europa del segle XXI, sobretot quan en aquesta ocasió les víctimes pertanyen a una minoria secularment perseguida. Les expulsions només es poden dictar per actuacions individuals i havent-se adoptat amb plenes garanties processals i de cap manera a col•lectius.”

Naturalment, a partir d’aquesta exposició, es pretén fer una condemna ferma de les polítiques del Sarkozy. No sé si reeixirà. Al manco, però, que en quedi testimoni a aquest bloc. Contra el racisme cal parlar clar i , per res, cedir…ni un mil•límetre. Europa ha viscut massa vegades les conseqüències sagnats de les cessions. Ni un mil•límetre.

• Actualitat
• 3 comentaris