Grigori Aleksandrovich Potemkin (1739-1791). Nascut a Smolensk (Rússia) fou un destacat militar, també amant de la Tsarina Caterina II, portà durant anys les regnes del govern i arribà a ser nomenat comte i príncep de Tàuride. Un dels fets més comentats de la seva actuació política és l’anècdota (no sé si apòcrifa) que havent organitzat un viatge triomfal de la tsarina per terres de Crimea, recentment annexionades a l’imperi rus, va anar construint a tot el llarg del trajecte una sèrie de pobles idíl•lics per demostrar la seva eficàcia en l’administració de la regió i el benestar dels seus habitants. Malauradament però aquestes poblacions eren purs decorats que, tot just havent passat el seguici imperial, es desmuntaven per tornar a erigir-se uns kilòmetres més enllà.
Fa uns dies s’anunciava, des del Govern de les Illes Balears, que el Centre Joan Crespí de Palma, destinat a persones discapacitades, es posaria en funcionament el proper mes d’agost.
El que pot ser molts ciutadans no saben és que aquest centre va ser inaugurat el 2 de març de 2007 pel llavors president Jaume Matas, uns dos mesos abans de les eleccions autonòmiques, amb tota la parafernàlia possible –presència de la reina Sofia inclosa- i que s’anuncià la seva posada en marxa imminent.
La sorpresa va ser descobrir, amb l’arribada del nou govern progressista, que l’edifici no estava ni de bon tros acabat, era, i cit la premsa, “un cúmul de cables, pols i treballadors de la construcció”.
Què havia passat?. Idò, ben senzill, el Partit Popular havia aplicat l’estratègia Potemkin. Havia muntat un decorat per poder inaugurar el centre abans de les eleccions, havia enganat a tothom –reina inclosa- per les seves maniobres electoralistes. Res més que això, l’enèsima prova de l’absoluta incapacitat de gestió del Partit Popular i de la seva manca de la més mínima ètica.
Però, per desgràcia, aquest engany porta una corol•lari: el muntatge del decorat i de la fictícia inauguració va suposar una despesa de doblers públics i encara retardà més les obres. Ara el govern progressista de les Illes Balears ha posat remei a aquesta vergonya, però cal no oblidar que el Partit Popular va ser capaç d’actuar com el Comte Potemkin, príncep de Tàuride.
Matas
Potemkin
Tot llegint la revista LLUC, excel•lent revista per cert, malauradament poc coneguda i de restringida difusió a Menorca, he retrobat un article de Damià Pons i Pons al nombre corresponent a setembre-octubre de 2008. L’article titulat “Cultura i país, memòria i projecte”, on es fa un profund repàs de l’evolució de la nostra cultura des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, conté unes paraules que m’han semblat premonitòries tenint en compte la situació que estem vivint pel que fa a la llengua catalana, la llengua pròpia de les Illes Balears.
Així no em resistesc a traslladar al bloc aquest fragment de l’article:
“Ara bé, de la teoria a la pràctica hi pot haver una distància considerable. No és gens inhabitual que les lleis que es promulguen siguin sistemàticament ignorades o contradites (en el nostre cas, la Llei de Normalització Lingüística en podria ser un exemple. I les actuacions dels governs autonòmics –segons quines forces polítiques en siguin les usufructuàries- no sempre són una garantia de suport a la llengua i la cultura pròpies del país, al seu foment i prestigi social. El projecte d’homogeneïtzació lingüística i cultural dels territoris no castellans de l’Estat ara ja pot succeir que també s’impulsi des de instàncies polítiques que no tenen la seva seu al centre de la Península, i que s’executi a partir de decisions adoptades per uns governants que no són virreis ni bisbes ni presidents de l’Audiència venguts de les Castelles, sinó per ciutadans del mateix país i que, a més a més, han estat triat democràticament pels seus conciutadans…”
Ara per ara, quan el Partit Popular es manifesta, arreu, del bracet de la ultradreta anticatalanista, quan ha anunciat que de tornar al govern modificarà la Llei de Normalització Lingüística i derogarà el Decret de Mínims que garanteix l’ensenyament en català…Ara quan el Partit Popular està llençant una ferotge i demagògica campanya en contra de la nostra llengua, ara aquestes paraules de Damià Pons cobren tot el seu sentit.
El ciutadans tindrem la paraula. No hauríem de comportar que arribés al govern un partit que té com a objectiu l’anihilament de la nostra llengua. La importància del vot.
