Dimarts passat el Parlament de les Illes Balears aprovava per unanimitat dues proposicions no de llei rebutjant dura i categòricament la proposta del ministre de Foment de retallar els descomptes per a residents en els vols aeris.

Ahir, mitjançant un comunicat, el Ministeri de Foment encetava una rectificació. Malgrat això, que és una bona notícia, consider oportú parlar un poc del tema.

No reproduiré aquí els arguments que es van llençar des de la tribuna del Parlament  per desqualificar aquest enèsim atac de Madrid contra les Illes Balears. Em vull limitar a plantejar –per escrit –una sèrie de reflexions, una sèrie de preguntes:

És el Sr. Pepiño Blanco tant ignorant que no coneix ni tan sols la normativa del seu propi departament? El senador nacionalista Pere Sampol li va haver de recordar –en un debat parlamentari al Senat- que els bitllets “bussines” no tenen dret a descompte. Ell no ho sabia.

Suposa el Sr. Pepiño Blanco que els illencs que han de comprar bitllets cars ho fan per gust? Es pensa que a les Illes Balears som una colla de babaus que comprem bitllets de classe turista cars perquè ens ve de gust pagar més?. No se li ha passat pel cap que aquests bitllets es compren perquè no hi ha altre remei. Els barats ja s’han acabat.

Creu el Sr. Pepiño Blanco que és normal tanta supèrbia, que és normal que no es digni rebre al President de les Illes Balears per tractar aquest tema ?

Sap el Sr. Pepiño Blanco que tots els milions que es destinen, als pressuposts de l’Estar, per cobrir els descomptes per a residents són l’equivalent al que costen dos quilometres d’AVE?. Li és igual?.

Seria capaç el Sr. Pepiño Blanco de fer aquests menyspreus a la ciutadania de les Illes Balears si al Parlament Espanyol hi hagués diputats nacionalistes?

Què haguessin fet els diputats socialistes –si la proposta de retallada hagués seguit endavant.  Donar suport a la línia marcada pel Parlament de les Illes Balears i votar en contra, o plegar-se, com a escolanets, a allò que mana el Sr. Pepiño Blanco?.

Preguntes fetes en calent. Esperem que la unitat de les forces polítiques al Parlament de les Illes Balears hagi frenat les intencions del Sr. Pepiño Blanco. Ho he dit moltes vegades, Espanya és un mal negoci per a les nostres Illes. Ara amb Pepiño Blanco més dolent que mai. Encara que s’hagi vist obligat a rectificar.

• Actualitat
• 3 comentaris

Sens dubtes hi ha moltes maneres d’estar i fer oposició. I no és senzill ni plaent estar-hi, ho sé per experiència. Però naturalment també des de d’oposició es realitza una tasca necessària i profitosa. D’això vull parlar. Hi ha moltes maneres de fer oposició i, ara per ara, el Partit Popular, al meu parer, ha escollit la pitjor, la més vergonyosa, la més fastigosa…
Podria deixar-ho així, al cap i a la fi –com deim a Menorca- “del seu pa en faran sopes”, però crec que s’imposa una reflexió al respecte.

Dia rere dia ens despertem amb comunicats i declaracions dels dirigents populars. Ni una sola proposta, ni una sola solució, ni la més mínima idea de futur. Es limiten a cercar o inventar desastres per atacar als governs progressistes.

Un accident de tràfic: la culpa és de qui governa perquè no ha deixat fer autopistes. Un incendi: culpable el govern per no haver-lo previst. Males dades econòmiques: responsable en exclusiva naturalment també el govern.

No deixa de ser normal que l’oposició utilitzi les seves armes per erosionar un govern contrari, però allò que és barroer fins a límits escandalosos és que només es faci això i que això es faci des de la demagògia i la manca absoluta d’escrúpols. Sense cap mena d’anàlisi i sense cap tipus d’alternativa, el Partit Popular –talment com aus carronyeres- només es dedica a cercar presumptes cadàvers per alimentar la seva estratègia electoral. En definitiva, són voltors.

• Actualitat
• Sense comentaris

Fa uns dies sabíem que el Tribunal Suprem acceptava que el jutge Baltasar Garzón fos assegut a la banqueta del acusats per mor d’haver encetat –al seu moment- un procés judicial contra els crims del franquisme.

No tinc especial simpatia pel jutge Garzón, ni és la meva intenció entrar en disquisicions jurídiques que van més enllà dels meus coneixements i capacitats. Simplement vull deixar per escrit la cruel paradoxa que aquesta situació ens posa davant els ulls.

A l’Estat Espanyol, ara per ara, és impossible jutjar als criminals que durant dècades assassinaren, perseguiren, torturaren. En canvi es dóna el vist i plau perquè sí sigui jutjat aquell que volia portar a judici el franquisme, responsable d’un veritable extermini de tots els qui gosaven no agenollar-se davant la dictadura.

Una paradoxa cruel, injusta però ben aclaridora. Hem bastit un sistema polític sobre fonaments podrits si una cosa així és possible. Al manco cal saber-ho i cal dir-ho. Callar és també una mena de complicitat. No és una democràcia un sistema que permet que els criminals no paguin les seves culpes i persegueix qui pretén fer justícia. No ens podem quedar callats. No podem ser còmplices.

• Actualitat
• 2 comentaris