Eduard Riudavets

Diputat del Grup Parlamentari Bloc PSM-Verds de Menorca i membre de la Mesa del Parlament de les Illes Balears.

LA TELE DE DONYA ESPE

M’ha arribat un correu electrònic. Inclou un enllaç a una emissió de la televisió autonòmica de Madrid. És d’allò més interessant, a la vegada que indignant, la visió que n’ofereix de la normalització de la llengua catalana.
És difícil en tan poc temps dir més mentides, retòrcer tant la realitat, tergiversar tant les coses amb una clara intencionalitat política…i tot això en un mitjà de comunicació públic que hauria de ser, com a mínim, respectuós amb les altres comunitats autònomes.
Però no ens hem d’estranyar. TeleMadrid està fèrriament controlada per l’inefable Esperanza Aguirre, “ la Espe”, que s’ha convertit en la punta de llança de la dreta reaccionària i anticatalanista. En definitiva podem observar fent un click sobre aquest enllaç com ens tracta el Partit Popular.

Després s’estranyarà qualcú que a les nacions immergides forçadament dins l’Estat Espanyol es vagi congriant un sentiment de rebuig a tot allò que significa centralisme, a tot allò que significa Espanya…
Els qui diuen mentides són mentiders. Donya Espe, la seva televisió, és un bon exemple de la mentida organitzada pel més barroer nacionalisme espanyol…

CRIMINALITZAR L’ACAMPALLENGUA

Fa uns dies vaig comentar els fets succeïts a l’Acampallengua d’enguany, celebrat a Sa Pobla, quan la guardia civil se’n va emportar detingut –injustificadament- el coordinador de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.
També m’he referit a l’èxit de participació (15.000 persones) d’aquesta concentració en defensa de la llengua catalana.


Avui vull escriure, altra vegada, sobre la política hostil del Partit Popular respecte a la normalització lingüística  que ja s’ha convertit en la línia estratègica central de l’actuació d’aquest partit.
L’enèsim episodi d’aquesta deriva en contra de la nostra identitat com a poble va ser protagonitzada, a un dels darrers plenaris d’aquest període de sessions, per un diputat popular menorquí . Abans d’entrar a detallar el fons de la qüestió he de manifestar la meva preocupació perquè aquest diputat, del qual em consta el seu tarannà moderat i tolerant, hagi entrat també en aquest discurs falsari i barroer que no refusa utilitzar la mentida i la demagògia com a eina per provocar confrontació.

És un símptoma més que les instruccions anticatalanistes de la direcció del Partit Popular ja impregnen tota la seva estructura.

Anem a les concrecions. A la sessió plenària del Parlament, l’esmentat diputat va intervenir en el torn de preguntes per referir-se a l’Acampallengua parlant d’algunes protestes per la detenció il·legal de Tomeu Matí. Repetiré aquí, textualment, les seves paraules:

“Els fets que es varen produir durant els moments previs a la detenció del Sr. Martí i davant del quarterde la Guàrdia Civil de Sa Pobla, ho he dit, crec que s’han de qualificar de molt greus.  Són testimoni, en el meu entendre, que determinades polítiques pretesament normalitzadores de la llengua amaguen realment postures radicals, antidemocràtiques i que res no tenen a veure amb la festa cultural…”

Una passa més en l’estratègia del Partit Popular. Ara li ha tocat a l’Acampallengua. Ara intenten criminalitzar l’Acampallengua. Una més.

QUINA BARRA !!!

Escric aquest comentari tot just després d’haver sentit l’intercanvi dialèctic entre la Sra. Mabel Cabrer, consellera del Govern Matas, i l’actual Conseller de Mobilitat, Biel Vicens, del PSM.  Després el penjaré al bloc. Si més no crec que és un bon exemple de les misèries de la política, al manco d’una determinada manera de fer política. La qüestió a debat es centra en el conat d’incendi que es produí fa uns dies a uns dels vagons del tren que uneix Palma amb Inca.

La senyora Cabrer, desfermada, parla de l’incident con si fos una reedició del desastre del Hindemburg, una mena de catàstrofe apocalíptica…fins i tot llença l’expressió, més ridícula que efectiva, de “canibalisme ferroviari”.

La resposta del Sr. Vicens és mesurada, exposa els fets, explica que s’activaren tots els protocols de seguretat, que s’actuà amb celeritat, serenor i eficàcia, que l’incident no va ser greu ni suposà en cap moment un perill pels viatgers…

Però, més enllà del tema en concret, allò que m’assembla una desvergonya absoluta són les paraules de la Sra. Cabrer, responsable del desastre del metro de Palma –el “litro” se l’anomena popularment-  amb desviacions pressupostàries enormes, inundat quan caigueren les primeres quatre gotes i on l’actual govern hi ha hagut d’invertir una milionada per arranjar-ne les nombroses deficiències estructurals. Responsable així mateix de la destrossa paisatgística i ambiental que suposaren les autopistes faraòniques d’Eivissa –també plenes de defectes constructius- i responsable, per si tot això no bastava, que durant els seus quatre anys de gestió no es fes ni un pam més de línia ferroviària.

Aquesta senyora, llavors, aquesta ex-consellera, resulta que gosa alliçonar a l’actual Govern de Progrés per un incident, un conat d’incendi a un vagó ferroviari…

Sincerament, podria omplir fulls i fulls d’expressions ben dures per qualificar aquesta actitud desvergonyida, me’n basta una: quina barra !!!.

Pàgines: Prèvia 1 2 3 ...44 45 46 47 48 ...85 86 87 Següent