A vegades, pot ser massa sovint, la feina callada i constant no té el reconeixement que es mereixeria. Estem acostumats als focs d’artifici, als carnestoltes polítics, a l’espectacle dels grans anuncis…

El primer dia d’aquest mes de desembre, el Parlament de les Illes Balears, aprovava l’anomenada Llei de Comerç. Una llei que, si bé tingué ressò a premsa, no ha tengut la repercussió que és mereix. Per començar és una llei que –amb el parer contrari del govern d’Espanya- ha optat un model propi de comerç per a les Illes Balears, una llei que, adaptant la directiva europea, és respectuosa amb el territori i amb els drets dels consumidors a la vegada que protegeix el comerç tradicional que és fonamental per a les nostres ciutats i pobles.

Una llei que conjuga tot allò que el nacionalisme progressista ha defensat sempre: preservació del territori, defensa de les nostres costums i tradicions, respecte als drets individuals. Us assegur que en una llei així, de marcat caràcter tècnic, sumar-hi aquests trets d’indentitat no és tasca senzilla. Fer-ho amb el consens del sector, tirar-ho endavant en contra del parer del poderós ministeri d’economia estatal, seguir sense defalliments, malgrat la pressió de lobbys molts influents…és una tasca titànica.

Una feina dura, difícil que la consellera Xisca Vives, i el seu equip, ha sabut conduir a bon port. Una feina callada i constant que vull deixar reflectida a aquest bloc.

Res més, només afegir les primeres paraules, i les darreres, de la intervenció de la consellera en la defensa parlamentària de la llei:

Avui venim a presentar qualque cosa més que la Llei de comerç, avui venim a presentar un model de comerç per a les nostres illes, un model que neix gairebé del consens unànime i que ens permet adaptar-nos a la Directiva europea relativa als serveis en el mercat interior. Fa temps que treballam per dur endavant aquesta llei, però en tot moment des d’aquesta conselleria hem anunciat que el més important era aconseguir una llei de consens adaptada a les nostra realitat socioeconòmica i al mateix temps respectuosa amb el territori.

Finalment, i com a consellera d’aquest executiu, voldria traslladar una reflexió a aquesta cambra: ens trobam en una situació complexa, econòmicament desfavorable i amb situacions dramàtiques provocades per l’atur; ara tenim dues feines paral•leles: aconseguir sortir d’aquesta situació i establir un nou model per corregir errors del passat. Com diu Àlex Rovira al seu llibre La bona crisi, superar una crisi, la crisi no
és tornar a tenir, sinó aconseguir ser, afrontar cada instant amb esperança i amb sentit de la realitat. Aquesta llei vol incidir sobretot en allò que som; sabem que si som el comerç tendrà futur.

• Actualitat
• 5 comentaris

 ARA MATEIX 

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d’un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s’ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d’angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d’un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l’espai d’història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

            Miquel Martí i Pol

(Cridem qui som perquè tot està  per fer i tot és possible. Cridem qui som, és el nostre deure.)

• Un poc de tot
• Sense comentaris

A una entrada anterior esmentava una esmena que el senador del PSM, Pere Sampol, havia aconseguit fos aprovada al Senat espanyol. Una esmena a la llei que estableix el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes. Una esmena que pretén corregir la injustícia que aquest sistema perpetúa.
M’assembla lògic i just que avui us doni a conèixer el text concret d’allò que fou aprovat:

“A lo largo de la vigencia del presente sistema, se atenderá la situación de aquellas Comunidades Autónomas en las que puedan coincidir transferencias negativas del Fondo de Garantía de Servicios Públicos Fundamentales con Fondo de Suficiencia Global negativo y no alcancen, después de la aplicación del Fondo de Competitividad, la financiación per cápita media en términos de habitante ajustado.
En el supuesto de que, en estas Comunidades Autónomas, el índice de financiación descrito en el punto 5 del artículo 23 no alcance la unidad después de haberse repartido la totalidad de los recursos del Fondo de Competitividad, el Estado establecerá la compensación reduciendo el importe del Fondo de Suficiencia Global negativo. En caso de no resultar suficiente el recurso al Fondo de Suficiencia, el Estado aportará los recursos adecuados para garantizar que las comunidades autónomas afectadas puedan alcanzar la unidad en relación al índice de financiación descrito en el punto 5 del artículo 23”

Com podeu veure el text és en castellà. Al Senat espanyol, pretesa cambra de representació territorial, la nostra llengua està vetada. Com podeu veure aquesta esmena suposa que les Illes Balears deixarien de patir, en bona mesura, l’espoli fiscal que les ofega. Com heu de saber aquesta esmena va rebre el vot contrari dels senadors socialistes.
Hi manca, però, encara molt perquè aquesta modificació del sistema de finançament sigui efectiva. En primer lloc ha de poder passar al Congrés del Diputats, i allí ha de rebre suficients vots favorables, cosa difícil si tenim en compte que no hi tenim cap diputat nacionalista de les Illes Balears i el Govern Zapatero és hostil a les millores financeres per a la nostra terra.
Si més no, aquesta situació ens aboca a una reflexió. Mentre els partits estatalistes acaparin la totalitat dels escons de diputats al Congrés dels Diputats, mentre no hi hagi suficients veus nacionalistes a les Corts Generals, mentre les Illes Balears depenguin del vot interessat i submís a les directrius de Madrid, serà molt difícil avançar en el procés de redreçament nacional. Això no vol dir que pensem defallir en el combat, ni molt manco, només és deixar constància que únicament la veu del nacionalisme progressista s’aixeca contra les imposicions del govern espanyol de torn. Només el nacionalisme trenca el silenci dels anyells en que es troben tan còmodes els diputats i diputades espanyolistes de les Illes Balears. No em negareu que, al manco, per una reflexió sí dóna.

• Actualitat
• 6 comentaris