Eduard Riudavets

Diputat del Grup Parlamentari Bloc PSM-Verds de Menorca i membre de la Mesa del Parlament de les Illes Balears.

DEBAT AL PARLAMENT I UNANIMITAT

A la darrere sessió plenària del Parlament de les Illes Balears va ser aprovada, per unanimitat, una proposició no de llei que instava al Govern de les Illes Balears a participar en la creació i manteniment del centre d’interpretació que el Consell Insular, l’Ajuntament de Ferreries i la Fundació Biodiversitat estan impulsant a la muntanya de S’Enclusa, que des de fa un temps és ja de titularitat pública.
Malgrat el vot unànime de tota la cambra, malauradament, el debat va transcórrer en un to agre per mor que el Partit Popular va aprofitar l’avinentesa per mostrar els aspectes més partidistes de les seves positures polítiques. Em limitaré, llavors, a transcriure aquí les paraules finals del portaveu popular així com la meva rèplica final.

“…En definitiva, rebem positivament aquesta iniciativa
parlamentària amb l’esperança, però, que puguem avançar més
en una Menorca millor en la qual el vertader equilibri entre
progrés econòmic i social i preservació dels ecosistemes
naturals sigui una realitat, malgrat la crisi i malgrat algunes
polítiques d’esquerres que posen alguns pals a les rodes del
progrés en nom de la preservació del patrimoni natural.”

“…En definitiva, el nostre grup, BLOC per Mallorca i PSMVerds,
dóna absolut suport a aquesta proposició no de llei, i
permetin-me expressar el desig que aquest suport sigui unànime,
un desig que ja és una realitat perquè supòs que després de la
meva intervenció el Partit Popular no tornarà enrere.
Simplement vull acabar dient que malgrat tots avui votem el
mateix, n’hi continua havent que confonen progrés amb negoci
i els pals a les rodes amb els euros que deixen de guanyar.”

No hi vull afegir cap mena de comentari. Simplement dir que la unanimitat en el vot no pot amagar la clara discrepància entre dos models enfrontats. Un, propugnat des de la dreta, que qualifica la preservació del medi natural com a pals a les rodes del progrés i l’altre, progressista, que concep aquesta preservació com una passa imprescindible en el camí d’un veritable i sostenible progrés

MENORCA, BARCA I PÀTRIA

A un comentari anterior, a aquest mateix bloc, reflexionava sobre la importància que Menorca comptés amb un himne. Concretament deia:

Els pobles també es construeixen a partir dels símbols que els identifiquen i els agermanen en un sentit de comunitat. Els trets d’identitat són part de la voluntat col·lectiva que fa que el sentiment de poble sigui ben real. El cas de la bandera menorquina és prou significatiu: no fa tants anys que va ser va ser definida oficialment i avui es ja assumida per tots els menorquins i menorquines com un clar signe d’identitat. Ho pensava l’altre dia quan un grup d’estudiants que començaven carrera fora de l’illa em demanarem si ens n’hi podia regalar una per col·locar al seu pis peninsular. No podríem, llavors, aconseguir amb l’himne el mateix que hem aconseguit amb la nostra bandera?.” Segueix llegint »

UNES DADES ECONÒMIQUES

Des de finals d’octubre he tingut sobre la meva taula un gruixut llibre que, fins ara, no havia tingut temps de mirar-me amb calma. Estic parlant de la Memòria 2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
És un estudi amplíssim de múltiples vessants de la nostra economia i del nostre teixit social que donaria per incomptables comentaris a aquest bloc.

Si més no, però, avui només en centraré en dos aspectes que consider força interessants.  Els mateixos que, per cert, destaca Biel Barceló al seu bloc.
Em referesc, per una part a l’evolució de la renda per càpita real. Així podem observar que si la mitjana de la renda per càpita espanyola ha estat pujant ininterrompudament des de l’any 2000 , en canvi a les Illes Balears ha anat disminuint progressivament.
L’altre aspecte que crida prou l’atenció és que la càrrega fiscal per habitant és la més alta de tot l’Estat Espanyol.
Tot això traduït a paraules planeres ve a dir-nos que som els que més paguem a l’Estat i que a sobre cada vegada tenim manco diners.
Si a això hi afegim la manca d’inversions estatals a les Illes Balears i la insuficient transferència pressupostària provinent de l’Estat ningú, amb dos dits de front, pot negar l’espoli continuat que patim a les Illes Balears.
En aquest moment s’està negociant un nou sistema de finançament per a les comunitats autònomes. El President del Govern, i el ministre d’economia, han acceptat la realitat del maltractament que pateixen les Illes Balears. Ara, però, ja no basten les bones paraules, calen fets. La situació actual és inadmissible, i insostenible.  Les Illes Balears no gaudeixen del pressupost necessari mínim per sufragar les seves mancances en escoles, hospitals, infraestructures, etc. Mentre  tant , en canvi, aportem més doblers que la resta de comunitats autònomes a les arques estatals.
Si el govern Zapatero no satisfà les expectatives creades no sols suposarà una decepció sinó un atac frontal al nostre autogovern i al benestar dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
Des del PSM-Entesa Nacionalista va molts anys que denunciem aquesta situació injusta, ara que publicades a la fi les balances fiscals i quan els estudis –com els de la memòria del CES- deixen palès el continu empobriment de la nostra societat, és innegable la justícia de les nostres reivindicacions.

Esperem llavors que la solució estigui propera. Si no és així hi perdrem tots. Això sí, noltros no ens conformarem ni molt manco callarem.

Pàgines: Prèvia 1 2 3 4 5 6 7 8 ...11 12 13 Següent