http://eleccions.psm-menorca.cat/

N’he parlat altres vegades. És una llàstima que la difusió de la revista “LLuc. Revista de cultura i idees” sigui, a Menorca, tan esquifida. És un plaer cada trimestre poder legir els seus articles. És una publicació erudita però entenedora, profunda però a la vegada planera.

Avui vull parlar del darrer número aparegut, dedicat gairebé monogràficament a l’admirat Damià Pons. Escriptor, professor universitari, polític, conseller d’educació i cultura de 1999 a 2003 i, sobre tot, una excel•lent persona i bon amic.

No em dedicaré a comentar els molts articles que, sobre Damià Pons, apareixen a la revista. De Carles Cabrera,  Margalida Pons, Bartomeu Cañellas Roca, Joaquim Molas,  Pere Sampol, Joan Francesc Mira, Joan López Casasnovas, etc.

Tot plegat configuren un exhaustiu retrat de la figura de Damià Pons. Vaig tenir la sort – el plaer, l’honor – de formar part del seu equip a la seva etapa com a Conseller d’Educació i Cultura, un equip que segons López Casasnovas va ésser “el més bon equip que ha tingut un Govern de les Illes en l’exercici de les seves competències culturals, lingüístiques i educatives fins ara”. Estic orgullós d’haver-hi participat. Molt.

Poca cosa més a afegir. Només encoratjar-vos a cercar i adquirir “Lluc”, una gran publicació editada per L’Espurna.Edicions. Es pot contactar mitjançant el correu electrònic, revistalluc@gmail.com. Val la pena. Com també, per cert, val la pena llegir l’obra de Damià Pons. Vet aquí un fragment d’un dels seus poemes, citat així mateix a “Lluc”.

“Pot ser jo cerc rompre’m, esper per tu,
trobar un camí estret que m’acosti a una terra
que no em malmeni el nom ni que me canviï
els ulls”.

I és que, a més, Damià Pons és una persona compromesa amb el seu país. Lluc. Damià Pons.País.

• Actualitat
• Sense comentaris

http://eleccions.psm-menorca.cat/

És ben a prop. S’atraca la campanya electoral. Ja és a la cantonada. És un bon moment per plantejar qüestions, pot ser sense resposta. Abans que les demandes de vot ho envaeixin tot, llavors, un parèntesi :

Serem capaços de votar des de la reflexió i no des de la consigna?
Sabrem destriar la propaganda de la realitat?
Aconseguirem rebutjar les promeses buides de contingut?
Valorarem la tasca feta?
Recordarem qui s’ha engreixat malbaratant diners públics?
Farem l’esforç de conèixer les propostes serioses?
Tindrem la serenor necessària per adonar-nos de les mentides?
Coneixerem els rerefons que amaguen alguns projectes?
Tindrem la capacitat de votar des de Menorca per Menorca?.
Ens deixarem emportar per les grans campanyes mediàtiques estatals?
Tindrem present que hi ha casos en que dir-se d’esquerra no vol dir fer polítiques d’esquerra?
Oblidarem, malauradament, l’espoli que suposen els govern dretans?.
Tindrem el coratge de votar des del pensament i no des de l’adhesió acrítica?
Preguntes. Reflexions. Demanarem el vot, jo ho faré pel meu partit. Però voldria, desitjaria, que abans d’introduir la papereta a l’urna –qualsevol papereta- ens fessim aquestes preguntes. Reflexió.

• Actualitat
• Sense comentaris

http://eleccions.psm-menorca.cat/

Avui em vull limitar a transcriure, literalment, alguns paràgrafs del manifest fundacional del PSM. No faré comentaris. Simplement hi afegiré una paraula: coherència. Després de més de trenta anys, coherència.

• “Aquestes premisses d’insularitat, sistema econòmic i manca d’autodeterminació posen en perill la fràgil estructura física i humana de Menorca”.
• “Per tot això aspiram a la més ample autonomia en el nostre espai vital per tal d’aconseguir un desenvolupament integral i equilibrat de l’individu i la societat. Autonomia que s’ha d’entendre com a Sobirania”.
• “El PSM contempla la forma republicana com la més adient pel govern d’un poble”.
• “Ordenació del territori de Menorca mitjançant la creació d’un organisme autònom i democràtic que garanteixi la millora en la distribució de la indústria, l’agricultura i els serveis i la total protecció del medi i el paisatge”.
• “Propugnam una política urbanística que mantengui les densitats humanes al seu nivell racional…”

Això i més fou escrit l’any 1976. Coherència.

• Actualitat
• Sense comentaris