Avui fa desset anys. Per primera vegada la llengua catalana era acceptada per una organització d’abast mundial. El vint-i-vuit de juliol de 1993 el cap del govern d’Andorra va pronunciar el primer discurs en català davant l’Assemblea de les Nacions Unides. Andorra es convertia en el 184è membre de l’ONU.

Record que TV3 va transmetre aquest moment històric i, sincerament, em va causar una forta emoció. La nostra llengua malmesa, perseguida, humiliada…era rebuda en peu d’igualtat al principal fòrum mundial.

Però, sens dubtes, l’emoció no basta. Cal anar més enllà. Cal reflexionar sobre el que això suposa. La conclusió és òbvia: només les llengües que compten amb un estat que les empari obtenen reconeixement internacional. Andorra –un país petit en dimensions i en habitants- parla en llengua catalana a les Nacions Unides. En canvi, la Unió Europea no reconeix la llengua catalana malgrat sigui parlada per milions de persones. Per a la Unió Europa només compta el castellà –llengua oficial de l’Estat Espanyol-  a l’igual que l’estonià, el maltès, el danès…etc. amb molts manco parlants que la llengua catalana.

Crec que la conclusió és tan òbvia que no cal ni esmentar-la.

• Actualitat
• 4 comentaris

Un poema que, enmig de la tempesta, reconcilia amb la vida. Un poema que dóna ales i rejoveneix l’esperit de lluita.

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

(Màrius Torres)

• Un poc de tot
• 2 comentaris

No deixa de ser divertit però, a vegades, avergonyeix. Em referesc a les imprecacions que des dels escons del Grup Parlamentari Popular es llencen quan se’ls hi diu alguna cosa que no volen sentir en els debats parlamentaris.

Malgrat que aquesta legislatura no m’he prodigat gaire des de la tribuna per mor que form part de la Mesa del Parlament també és cert que gairebé totes les vegades que he pres la paraula he hagut d’aguantar crits i interrupcions. Res de nou. Som conscient que parl amb convenciment i vehemència i no em fa cap por dir les coses pel seu nom. Això no agrada, irrita i molesta a la dreta. Res de nou.

El que m’ha fet gràcia és veure recollit al Diari de Sessions la darrera floreta que em dedicaren els diputats del Partit Popular el passat 8 de juny. La veritat és que enmig de tanta cridòria al seu moment no me’n vaig adonar. Ara rellegint-ho m’he fet un tip de riure: “Torero, torero”.

Bé, crec que el millor és que jutgeu vosaltres mateixos:

EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
Gràcies, Sra. Presidenta, senyores diputades, senyors
diputats. Sr. Rodríguez, a mi m’agradaria que m’hagués escoltat
un poc millor perquè sí que he parlat de l’exposició de motius
però he parlat bastant de l’articulat i…
(Remor de veus)
Sí, possiblement una cosa és escoltar i l’altra entendre.
M’agradaria que fes un esforç per fer les dues coses.
Bé, no és la funció en aquest debat interpel•lar-lo a vostè. Li
agraesc que una de les coses que li he demanat se m’ha
contestat. Ara, si ho hagués contestat tot potser hagués aclarit el
seu discurs, perquè ara sincerament, Sr. Rodríguez, totes les
motivacions que ha exposat per justificar l’esmena a la totalitat,
sincerament no tenen ni cap ni peus, és la meva impressió, i en
el seu torn de rèplica no ha afegit res nou, s’ha limitat a enrocar-se
en la seva posició sense aportar res nou i a més ho ha
embullat molt més, perquè s’han de tenir pocs arguments per
defensar una esmena a la totalitat per haver de recórrer a la Llei
del sòl i al COFUC; ha de tenir molts pocs arguments interns de
la llei per haver d’intentar sortir-se’n com pot, i tal i… Ui!, quan
es va per aquest camí, senyal que qualque cosa falla.

Perquè en definitiva la pregunta és ben clara, ben simple i
senzilla: millora aquesta llei en control i transparència la
situació actual?, l’actual? Sí, i molt. Que vostès diuen que
voldrien que millorés més, per açò tenen les esmenes parcials,
no és així? Clar, però és que amb l’esmena a la totalitat, el
major control i la major transparència que demana el Sr.
Rodríguez, idò desapareixen, s’eliminen, quedam com estam.
En definitiva, siguem clars, vostès volen que quedi com està,
vostès volen que quedi com està.
(Intervenció inaudible)
Bé, idò no presentin esmena a la totalitat, i li posaré un
exemple: vostè va presentar un munt de lleis la legislatura
passada, un munt, sí, li ho reconec. Ni una sola vegada va
presentar el nostre grup parlamentari l’esmena a la totalitat, i hi
havia grans parts… El nostre grup parlamentari…, i li explic per
què.
LA SRA. PRESIDENTA:
Senyors…, senyors i senyores diputades, una mica de silenci.
EL SR. RIUDAVETS I FLORIT:
Perquè malgrat hi havia parts molt grosses i molt d’articles
que no ens agradaven, consideràvem que era la nostra obligació,
vull dir tirar endavant aquestes lleis que eren necessàries
millorant-les. Vostès ho fan totalment al revés, intenten
paralitzar una llei necessària amb l’excusa que es pot millorar.
Açò són vuits i nous i cartes que no lliguen.
Sr. Rodríguez, jo crec que els falta fer un exercici de
responsabilitat. Jo puc entendre, ja ho he dit abans, que hi hagi
aspectes de la llei que són millorables, per açò són les esmenes
parcials, i per molts jutipiris i carusses que em faci, Sr.
Rodríguez, vostè ha demostrat aquí que no té arguments per
defensar una esmena a la totalitat, que simplement el que
pretenen és que les coses quedin com estan, i a mi em preocupa
si açò és, una de dues, o és un acte d’irresponsabilitat o, el que
em preocuparia més, que fos voluntat de reincidència.
Gràcies.
LA SRA. PRESIDENTA:
Gràcies, Sr. Diputat.
(Remor de veus. S’escolta una veu de fons que diu:
“Torero!, torero!”)

Senyors i senyores del Partit Popular, puc ser moltes coses però els hi assegur que no em dedic a matar braus. En tot cas si així s’ho passen bé…jo encantat.

• Actualitat
• Sense comentaris