Us assegur que no estic content, no em fa feliç observar, i viure, tot el que ha passat aquests dos darrers dies a les Illes Balears. Fa uns moments he sentit els informatius de la televisió estatal. M’ha esgarrifat veure com es parlava de les nostres illes. Però és un fet i contra els fets no hi val fer l’estruç, cal enfrontar-los. Però sincerament veure el meu país arrossegat pel fang no em fa ni mica feliç.

S’havien de prendre decisions i s’han pres. Ara el futur és incert i preocupant. Però, més enllà de les dificultats que tindrà el govern progressista al que don suport, hem de pensar en el nostre país, i la veritat em molesten els somriures de felicitat o algunes paraules eixelebrades. Les Illes Balears n’han quedat tocades, i ja sé que no és culpa nostra –no és culpa del PSM que ha actuat sempre amb total honestedat- però igualment em dol.

Ho vaig dir al seu moment, no tinc cap simpatia per Jaume Matas però no és plat de gust per una persona que estima la seva terra que qui ha estat el seu president hagi pogut caure , presumptament, en assumptes tan tèrbols. Allò que està passant amb UM tampoc em produeix cap satisfacció. El meu país no s’ho mereix.

Ens esperen dies molts durs, però pot ser mai com ara caldrà un esforç de transparència, absoluta honradesa i sentit, molt de sentit, de país. Des de la inquietud, la preocupació i, sí, la tristor faig una crida a qui això pugui llegir: no és hora d’alegries sinó de cares sèries i treball callat. Sense escarafalls ni turbulències.

Rellegesc el que acab d’escriure i he d’arribar forçosament a una conclusió: pot ser sí som una persona estranya . Què hi farem.

• Actualitat
• 14 comentaris

No tinc per costum escriure al bloc des de la immediatesa dels successos polítics. Crec més oportú donar un temps a la reflexió i al coneixement més acurat dels temes. Si més no, i sense trencar del tot aquesta manera de fer, consider oportú traslladar aquí les paraules de Biel Barceló, portaveu del Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds del qual form part, que reflecteixen el meu pensament sobre la situació que s’ha generat arran de les detencions dels alts càrrecs, afiliats a UM, del Govern de les Illes Balears.
Així Biel Barceló s’ha mostrat contundent, ha exigit una immediata clarificació dels fets tot reclamant que es realitzi urgentment una auditoria en les àrees gestionades pels detinguts per esbrinar si s’ha produït un cas d’enriquiment personal il•lícit o ens trobem davant una trama organitzada per afavorir a un determinat partit. De confirmar-se aquest darrer supòsit Biel Barceló no ha dubtat en deixar clar que el “pacte de govern quedaria en entredit”.
No hi afegiré res més. Només un sentiment personal. Estic escandalitzat, ofès, enrabiat i fastiguejat per tot el que està succeint. No vull treure a ningú el dret a la presumpció d’innocència, però sens dubtes, com a membre de l’únic grup parlamentari que no té cap persona imputada en casos de corrupció, puc permetre’m exigir actuacions immediates, estrictes i transparents. És el nostre deure.

• Actualitat
• Sense comentaris

He acabat de llegir les 100 mesures que el ministre d’educació ha presentat com a base per a un futur Pacte de l’Educació.  He de confessar que hi he trobat de tot, des de declaracions d’intencions a obvietats, des de propostes que m’assemblen assenyades a simples fórmules retòriques. Era previsible.
Si més no, i deixant pendent un anàlisi més acurat i profund, m’assembla oportú fer unes inicials consideracions.
Som favorable, en principi,  aque s’arribi a un acord per bastir un sistema educatiu que –més enllà de les lluites polítiques-  gaudeixi d’una certa estabilitat. Així ho ha reclamat també el Consell Escolar de Menorca.
Però, al meu parer, perquè això sigui possible és necessari un previ compromís. Cal un susbtancial augment dels recursos pressupostaris dedicats a l’educació. Com a xifra orientativa podem parlar del 6% del Producte Interior Europeu, aquesta inversió ens situaria en la mitjana europea i és allò que reclamen els diversos components de la comunitat educativa. Sense recursos suficients tot resultarà ser, una vegada més, un brindis al sol.
Per altra part, no hem d’oblidar que l’Estat Espanyol només es competent en l’elaboració de la normativa bàsica. El desenvolupament i la concreció correspon a les diverses comunitats autònomes. És important recordar-ho. A Madrid sempre tenen la temptació d’anar més enllà d’allò que els hi pertoca tot intentant fórmules uniformitzadores que vulneren els drets de cada comunitat. Esperem que això no succeeixi.
Un altra dia, parlaré més a fons –com a ensenyant i com a nacionalista- de les mesures concretes que s’han proposat. Avui rest aquí. Entre l’esperança i el temor.

• Actualitat
• Sense comentaris