EL SR. BAUZÀ VOL JUGAR AMB EL LEGO

http://eleccions.psm-menorca.cat/

Podria fer molts comentaris sobre el discurs de José Ramón Bauza el dia que presentaren la candidatura del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears, molts. Si més no avui em limitaré a comentar una de les moltes barbaritats amb que es va omplir la boqueta. Això que els anomenen bombàstica i falsament “lliure elecció de centre”.

En primer lloc cal dir-li a aquest senyor que, sisplau, deixi de fer demagògia barata i barroera amb un tema tan sensible i important com és l’educació. En segon lloc que abans de parlar faci un petit esforç per assabentar-se de les coses. I en tercer lloc que no tot val per aconseguir vots…si tens un mínim de dignitat.

I és que, avui per avui, la lliure elecció de centre és ben vigent. És el que tenim. Qualsevol pare o mare pot escollir el col•legi dels seus fills. Una altra cosa és que el centre que s’hagi triat tingui suficients places per atendre la demanda. I això passa ara i passarà igualment si, els déus no ho permetin, el Sr. Bauzà arriba a governar.

És clar que hi ha una solució, i pot ser és la que ronda pel cap el dirigent popular. Fer créixer els centres segons la demanda. Si un centre té més peticions que places…llavors l’hi feim més aules. Talment com jugar amb les infantils peces del famós “lego”.

Així que ja ho teniu, una de dues, o en Joserra Bauzà engana als ciutadans o simplement és que li agrada jugar amb un lego. Infantó.

EL PAÍS QUE VOLEM

http://eleccions.psm-menorca.cat/

Dilluns passat, vaig assistir a la conferència que Biel Barcelo, secretari general del PSM-Mallorca i candidat a la presidència del Govern de les Illes Balears, va oferir a Palma. Va ser un èxit, pel contingut i per la nombrosa assistència.

Us deix aquí l’enllaç al bloc d’en Biel per si voleu llegir-la íntegrament. Sota el títol de “El país que volem” va dibuixar un veritable i ambició programa de govern: http://bielbarcelo.balearweb.net/.

Si més no em ve de gust incloure al meu bloc un recull breu de les seves paraules. Són seny i coratge.

 L’educació és el pilar bàsic del nostre país. Per aquest motiu, en el proper mandat, l’educació no serà la nostra prioritat, sinó que serà la nostra obsessió. Tenim un repte: adaptar el nostre sistema educatiu a la realitat actual de les Illes Balears. Ho he dit en altres ocasions: un país no pot consentir un 40% de fracàs escolar. En canvi, un país amb gent formada té futur. Per aquest motiu, proposam incrementar radicalment la inversió pública en educació. Les nostres escoles tenen cada vegada més població escolar i, sobretot, cada vegada més complexa. Si volem preparar els ciutadans de demà, fan falta més recursos. Millor atenció. Més mestres per alumne. Incrementar el desdoblament de grups. Disminuir la ràtio per alumnes. Millors mitjans tecnològics. Més atenció a la diversitat dins l’aula. Moltes més beques. La desatenció pressupostària al sistema educatiu de les Balears és greu. I això s’ha anat suplint amb l’esforç impagable, voluntat i vocació de molts mestres d’aquesta terra. Però el pilar més important de la nostra societat no només pot basar-se en aquests voluntarisme, també necessitam més mitjans. Per aquest motiu, volem destinar el 6% del nostre PIB a l’educació. El PP ha demostrat que per ells l’educació a les Balears no és una prioritat. El Govern Central ens imposà unes transferències educatives absolutament mal dotades. Amb aquest mal finançament avui a Balears només podem destinar el 3% del nostre PIB al sistema educatiu. A l’Estat, un 5%. PP i PSOE han estat molt preocupats per finançar adequadament el sistema escolar de Madrid o Extremadura, però obliden l’educació dels ciutadans de Balears. Però l’educació no només necessita més finançament. També necessita consens. Proposarem en aquesta legislatura un Pacte Social per l’Educació. Un pacte de totes les forces parlamentàries, experts, pares i mestres per arribar a un mínim comú denominador de continguts, recursos destinats, una llengua vehicular i una manera de gestionar. L’educació ha de defugir del debat partidista. En Educació hi ha d’haver-hi consens, planificació i acord. És irresponsable que alguns partits emprin l’educació com a batalla partidista, per enfrontar, per fer electoralisme. Per tant, com que la nostra obsessió és la millora radical del sistema educatiu, serem insistents i persistents. Hem d’incrementar els recursos (fins a un 6% del PIB) i signar un pacte nacional per l’educació.

Més enllà de la brega política diària, el deure d’un polític amb el seu país consisteix, també, en mirar més enllà, més lluny i imaginar un horitzó. El nacionalisme espanyol del PP i el PSOE és un nacionalisme tancat, que rebutja la diferència. Incapaç d’evolucionar. Que defensa banderes espanyoles de la mida d’un camp de tenis i que ridiculitza les urnes per decidir el futur. Que il·legalitza partits polítics i posa multes a les emissions de televisió en català. Que se sent amenaçat per la diversitat i la globalització. És un nacionalisme impermeable a noves aportacions. Un nacionalisme que vol control, que només vol cinema i canals en castellà i més inversions a l’aeroport de Barajas. La nostra nació, en canvi, és una nació on hi caben aquells que ens sentim mallorquins, catalanoparlants, mediterranis, europeus. I també hi caben aquells que se senten argentins, espanyols, marroquins o castellanoparlants. És igual. Perquè el que compte és la identificació. Ens podem sentir d’on volguem, però el més important és si ens identificam amb les Illes Balears. Les Illes Balears no són el lloc de naixement de molts mallorquins, eivissencs, etc, però en canvi, si que són el nostre país. Per ser mallorquí, només és necessari voler-ho ser. Voler compartir un projecte de present i de futur. L’atractiu de les Illes Balears com a projecte nacional passa, per a molta gent, per un servei de salut potent, una escola de qualitat, un habitatge digne o un aeroport connectat directament amb el món. Avui en dia, tothom ja sap que allò que decidim des d’aquí serà més beneficiós per a tots noltros. Per això cada vegada hi ha més sectors de la societat que s’identifiquen amb un projecte de més ambició nacional, que aposti pel benestar i la solidaritat de tothom, independentment d’on hagui nascut i de la llengua que parli. En pocs anys, el canvi en el discurs d’entitats com el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, d’associacions d’immigrants, de sindicats i fins i tot de nous partits polítics ha estat molt clarificadora. Com a nació, no som ni una raça ni una ètnia. Som una cultura, una llengua, un patrimoni, un esperit emprenedor, una xarxa de microempreses. I cada vegada és més assumit el cost que té per a nosaltres la subordinació a Madrid, la visió excloent i centralista del PP i el PSOE. Empresaris, comerciants, estudiants, pensionistes no entenen com pot ser que infraestructures essencials pel nostre desenvolupament no puguin ser gestionades des d’aquí. Insisteisc: avui tothom ja sap que allò que decidim des d’aquí serà més beneficiós per a tots nosaltres.Per això, el mallorquinisme polític, el menorquinisme polític, o com cada un es senti més còmode d’anomenar és cada vegada més present en el discurs de molts sectors del país. I per això l’agressivitat del centralisme és cada cop major, perquè se senten amenaçats i perduts. Des del PSM-IniciativaVerds-Entesa defensam un projecte nacional per a les Illes Balears. Complet i sense renunciar a res. Obert, integrador i canviant. Cada generació te dret a construir la nació, té dret a fixar les regles de joc. I això és el que nosaltros volem fer.

I així podria seguir, però no cal. Només dir que estic orgullós de tenir un amic,  i un candidat, com a Biel Barceló.

 

LET US FACE THE FUTURE

http://eleccions.psm-menorca.cat/

L’altre dia vaig conéixer les candidatures que ha presentat el Partit Popular al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears. Us he de confessar que he quedat bocabadat. Encara no me’n sé avenir. No m’esperava tanta manca de sentit de la realitat.

Naturalment, cada formació política té tot el dret del món a elegir els seus candidats. Malgrat, en el cas del Partit Popular, això de elegir sigui més un eufemisme que un fet. Seria més correcte parlar de persones digitades. Tant dóna. La veritat és que mai m’hagués pensat que –amb el vent que sembla bufar-los a favor- la llista del PP fos tan decebedora.

I no estic parlant com un militant del PSM- que orgullosament ho som- sinó com a ciutadà amb ulls a la cara i orelles per escoltar les impressions de molta gent –fins i tot de dretes- que està encara més astorada que jo.

Des de senyors de provades conviccions ultramontanes a d’altres perfectes desconeguts, de persones amb la data caducada a d’altres que són un pur farcit. Vet aquí les llistes populars.

En tot cas, això no és una crítica. És la constatació d’una sorpresa. M’esperava més de Santi Tadeo, al que –per cert- conec i aprecií. Bé, com deim a Menorca, del seu pa en faran sopes.

Però, si més no, estic convençut que han deixat la torxa del futur en les nostres mans. Llavors vull fer meu l’slogan electoral dels laboristes anglesos (Les us face the future) que el 1945 amb Clement Attlee donaren la sorpresa de véncer electoralment a Winston Churcill…el guanyador de la II guerra mundial. I és que en política hi ha lloc per les sorpreses. “Les us face the future”.
Anem llavors a afrontar el futur. Serà nostre.

Pàgines: Prèvia 1 2 3 ...6 7 8 9 10 ...162 163 164 Següent