18
abr.
2011
Escrit per Eduard Riudavets
http://eleccions.psm-menorca.cat/
Dilluns passat, vaig assistir a la conferència que Biel Barcelo, secretari general del PSM-Mallorca i candidat a la presidència del Govern de les Illes Balears, va oferir a Palma. Va ser un èxit, pel contingut i per la nombrosa assistència.
Us deix aquí l’enllaç al bloc d’en Biel per si voleu llegir-la íntegrament. Sota el títol de “El país que volem” va dibuixar un veritable i ambició programa de govern: http://bielbarcelo.balearweb.net/.
Si més no em ve de gust incloure al meu bloc un recull breu de les seves paraules. Són seny i coratge.
L’educació és el pilar bàsic del nostre país. Per aquest motiu, en el proper mandat, l’educació no serà la nostra prioritat, sinó que serà la nostra obsessió. Tenim un repte: adaptar el nostre sistema educatiu a la realitat actual de les Illes Balears. Ho he dit en altres ocasions: un país no pot consentir un 40% de fracàs escolar. En canvi, un país amb gent formada té futur. Per aquest motiu, proposam incrementar radicalment la inversió pública en educació. Les nostres escoles tenen cada vegada més població escolar i, sobretot, cada vegada més complexa. Si volem preparar els ciutadans de demà, fan falta més recursos. Millor atenció. Més mestres per alumne. Incrementar el desdoblament de grups. Disminuir la ràtio per alumnes. Millors mitjans tecnològics. Més atenció a la diversitat dins l’aula. Moltes més beques. La desatenció pressupostària al sistema educatiu de les Balears és greu. I això s’ha anat suplint amb l’esforç impagable, voluntat i vocació de molts mestres d’aquesta terra. Però el pilar més important de la nostra societat no només pot basar-se en aquests voluntarisme, també necessitam més mitjans. Per aquest motiu, volem destinar el 6% del nostre PIB a l’educació. El PP ha demostrat que per ells l’educació a les Balears no és una prioritat. El Govern Central ens imposà unes transferències educatives absolutament mal dotades. Amb aquest mal finançament avui a Balears només podem destinar el 3% del nostre PIB al sistema educatiu. A l’Estat, un 5%. PP i PSOE han estat molt preocupats per finançar adequadament el sistema escolar de Madrid o Extremadura, però obliden l’educació dels ciutadans de Balears. Però l’educació no només necessita més finançament. També necessita consens. Proposarem en aquesta legislatura un Pacte Social per l’Educació. Un pacte de totes les forces parlamentàries, experts, pares i mestres per arribar a un mínim comú denominador de continguts, recursos destinats, una llengua vehicular i una manera de gestionar. L’educació ha de defugir del debat partidista. En Educació hi ha d’haver-hi consens, planificació i acord. És irresponsable que alguns partits emprin l’educació com a batalla partidista, per enfrontar, per fer electoralisme. Per tant, com que la nostra obsessió és la millora radical del sistema educatiu, serem insistents i persistents. Hem d’incrementar els recursos (fins a un 6% del PIB) i signar un pacte nacional per l’educació.
Més enllà de la brega política diària, el deure d’un polític amb el seu país consisteix, també, en mirar més enllà, més lluny i imaginar un horitzó. El nacionalisme espanyol del PP i el PSOE és un nacionalisme tancat, que rebutja la diferència. Incapaç d’evolucionar. Que defensa banderes espanyoles de la mida d’un camp de tenis i que ridiculitza les urnes per decidir el futur. Que il·legalitza partits polítics i posa multes a les emissions de televisió en català. Que se sent amenaçat per la diversitat i la globalització. És un nacionalisme impermeable a noves aportacions. Un nacionalisme que vol control, que només vol cinema i canals en castellà i més inversions a l’aeroport de Barajas. La nostra nació, en canvi, és una nació on hi caben aquells que ens sentim mallorquins, catalanoparlants, mediterranis, europeus. I també hi caben aquells que se senten argentins, espanyols, marroquins o castellanoparlants. És igual. Perquè el que compte és la identificació. Ens podem sentir d’on volguem, però el més important és si ens identificam amb les Illes Balears. Les Illes Balears no són el lloc de naixement de molts mallorquins, eivissencs, etc, però en canvi, si que són el nostre país. Per ser mallorquí, només és necessari voler-ho ser. Voler compartir un projecte de present i de futur. L’atractiu de les Illes Balears com a projecte nacional passa, per a molta gent, per un servei de salut potent, una escola de qualitat, un habitatge digne o un aeroport connectat directament amb el món. Avui en dia, tothom ja sap que allò que decidim des d’aquí serà més beneficiós per a tots noltros. Per això cada vegada hi ha més sectors de la societat que s’identifiquen amb un projecte de més ambició nacional, que aposti pel benestar i la solidaritat de tothom, independentment d’on hagui nascut i de la llengua que parli. En pocs anys, el canvi en el discurs d’entitats com el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, d’associacions d’immigrants, de sindicats i fins i tot de nous partits polítics ha estat molt clarificadora. Com a nació, no som ni una raça ni una ètnia. Som una cultura, una llengua, un patrimoni, un esperit emprenedor, una xarxa de microempreses. I cada vegada és més assumit el cost que té per a nosaltres la subordinació a Madrid, la visió excloent i centralista del PP i el PSOE. Empresaris, comerciants, estudiants, pensionistes no entenen com pot ser que infraestructures essencials pel nostre desenvolupament no puguin ser gestionades des d’aquí. Insisteisc: avui tothom ja sap que allò que decidim des d’aquí serà més beneficiós per a tots nosaltres.Per això, el mallorquinisme polític, el menorquinisme polític, o com cada un es senti més còmode d’anomenar és cada vegada més present en el discurs de molts sectors del país. I per això l’agressivitat del centralisme és cada cop major, perquè se senten amenaçats i perduts. Des del PSM-IniciativaVerds-Entesa defensam un projecte nacional per a les Illes Balears. Complet i sense renunciar a res. Obert, integrador i canviant. Cada generació te dret a construir la nació, té dret a fixar les regles de joc. I això és el que nosaltros volem fer.
I així podria seguir, però no cal. Només dir que estic orgullós de tenir un amic, i un candidat, com a Biel Barceló.
