Fa uns pocs dies vaig llegir a premsa, no amb sorpresa però sí amb una certa tristor, unes declaracions que el president del Partit Popular a Menorca va realitzar en un acte del seu partit.

Segons el que es publicava va venir a dir que els alumnes de parla castellana eren discriminats als col•legis de Menorca.

Ja hi som! –vaig pensar- ja s’intenta crear a la nostra illa un conflicte on mai n’hi havia hagut.

Evidentment aquestes paraules no són una improvisació, tenen una clara intencionalitat: la creació artificial d’un possible conflicte lingüístic per interessos estrictament partidistes del Partit Popular. Ho estan fent a Mallorca i ara el Sr. Tadeo, supòs que a partir d’ordres i estratègies dels seus superiors mallorquins, pretén importar el conflicte i implantar-lo a Menorca. És ben trist.

Som ensenyant, mestre. He treballat des de 1984 a diversos centres educatius. Vaig començar la meva tasca professional quan encara les matèries s’impartien en llengua castellana. Poc a poc, des de l’acord, des del diàleg i el consens amb tota la comunitat educativa –alumnes, pares, mestres- la normalització lingüística s’ha anat estenent pels centres de l’illa. Sempre sense aldarulls, sempre sense conflictes, tranquil•lament, sense problemes, amb absoluta normalitat i respecte.

Sens dubtes, m’assembla desolador que per interessos de partit, per intentar sigui com sigui aconseguir un grapat de vots, els dirigents del Partit Popular intentin sembrar –des de la mentida- llavors de confrontació. Ni la nostra llengua ni la nostra societat es mereixen quelcom així. Hi ha una cosa que es diu consciència.

• Actualitat
• Sense comentaris

Molt se n’ha parlat aquests dies de la xiulada contra l’himne espanyol al Mestalla. He llegit articles de tota mena, he sentit força comentaris sobre la censura practicada per la televisió estatal. Si més no un article d’Antoni Bassas, excel•lent periodista  que vaig tenir el plaer de conèixer personalment  en un dinar a Palma fa pocs mesos, crec que deixa clara la qüestió. Per això gos reproduir-lo aquí. Fou publicat a El Periòdic de Catalunya el passat 15 de maig.
 
I A SOBRE ES PREGUNTEN PER QUÈ

ANTONI Bassas
Això de xiular els himnes és de mala educació, però és més vell que l’anar a peu. El 1925, el general Milans del Bosch va clausurar el camp de les Corts i va prohibir al Barça jugar durant sis mesos, a causa d’una clamorosa xiulada durant la interpretació de la Marxa Reial abans de començar un amistós internacional. Fa gairebé 85 anys.
De xiular, xiula tothom: els seguidors de la selecció espanyola van xiular La Marsellesa amb el príncep Felip i el president Chirac a la llotja. Els joves francesos d’origen magrebí també l’emprenen contra La Marsellesa així que poden. La temptació de transformar-se en Míster Hyde i que la pagui un simbol és irresistible enmig del gregarisme d’un estadi. O sigui, que tampoc cal convertir una xiulada en un episodi nacional.
També hi va haver, dimecres, qui va xiular l’himne espanyol en consciència. I una pregunta s’ha apoderat dels mitjans espanyols: ¿com és possible?
Si s’ho pregunten de bona fe, si us plau, mirin al seu voltant i recordin que vivim en una demòcracia on les unanimitats no són obligatòries. Entenguin d’una vegada que hi ha molta gent amb passaport espanyol que se sent una altra cosa i que no deixa escapar una ocasió televisada per demostrar-ho. La societat és així de diversa, i no ho arreglaran abaixant els canals de la taula de so, sinó reconeixent el país tal com és.
Ara bé, és intolerable que s’ho preguntin amb hipòcrita consternació els cínics, els que venen diaris i guanyen vots gràcies al negoci de la discòrdia. ¿O és que es pensen que surt gratis insultar Catalunya i mentir sobre la seva realitat cada matí des de la ràdio, organitzar boicots contra productes catalans, o publicar fotos amb nens emmanillats? ¿Creuen de debò que els actes no tenen conseqüències? ¿I creuen que els pobles no tenen memòria? Aquest himne va ser també el d’un règim militar que va robar-nos a tots la condició de ciutadans i que va perseguir la llengua i la cultura catalanes. Si de cas, demani’m silenci per respecte, però si us plau, recordi que les adhesiones inquebrantables són pròpies de les dictadures.

• Actualitat
• Sense comentaris

El passat dimarts, durant el mal anomenat “Debate sobre el estado de la nación” -quina nació?- el president del govern central, Sr. Rodríguez Zapatero, va anunciar que, abans del proper 15 de juliol, el nou sistema de finançament autonòmic ja seria una realitat.

He de confessar que som escèptic respecte a aquest anunci, no és la primera vegada que es parla d’una data i ja portem un inacceptable retard, però vull fer l’esforç de pensar que aquesta vegada serà veritat. Al manco haver-ho anunciat en un debat d’aquestes característiques, des de la tribuna del Congrés dels Diputats, fa que l’incompliment no sigui tan fàcil i senzill.

Així i tot cal tenir ben present la dita menorquina, “entre poc i massa sa mesura hi passa”, i no oblidar que la situació de les Illes Balears és ja insostenible. El govern central ha reconegut el maltractament fiscal que patim, s’ha constatat que som la comunitat més perjudicada en tots els camps…però passen els mesos i tot segueix igual.

Esperem al 15 de juliol., però si aquest dia passa i segueix el silenci i la paràlisi, o si el model de finançament no soluciona la problemàtica de les Illes Balears, llavors una de dues: com a societat ens mobilitzem o ens morim –ens maten- poc a poc…
Caldran decisions.

• Actualitat
• 2 comentaris