Diumenge passat vaig tenir la satisfacció d’assistir al Congrés del PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca. A diferència d’anteriors congressos va estar marcat per la unitat, el debat ideològic profund i el compromís d’una tasca ferma per fer extensius a tota la ciutadania els principis nacionalistes, ecologistes i d’esquerra.
L’elecció d’una nova executiva conformada per una àmplia representació de militants provinents de l’organització juvenil, Joves d’Esquerra Nacionalista, combinada amb l’experiència d’altres afiliats amb intensa trajectòria política, em fa augurar que el PSM de Mallorca seguirà demostrant, amb molta més força, l’important paper que ha de tenir, ara més que mai, dins la política de les Illes Balears.
Així mateix, l’aclaparadora majoria amb que va ser reelegit Biel Barceló, com a secretari general, deixa clar que ens trobem amb un partit sense fissures, unit entorn del líder que ha aconseguit superar situacions difícils i reconduir el partit vers a polítiques que connecten amb la societat mallorquina.

Des de Menorca,  ens complau especialment l’aposta clara del PSM de Mallorca per reforçar els vincles i l’estratègia entre els partits que conformen la federació PSM-Entesa Nacionalista. Des del respecte mutu als posicionaments propis de cada illa s’ha refermat la necessitat de portar a terme polítiques coordinades pel bé dels ciutadans i ciutadanes de totes les illes.
La meva salutació i enhorabona, des d’aquest modest bloc, als companys de Mallorca que enceten una nova etapa de renovació. Només amb un PSM-Entesa Nacionalista fort seran possibles polítiques de redreçament nacional, defensa de la nostra llengua i cultura, preservació del medi natural, igualtat i justícia social.

• Actualitat
• Sense comentaris

El passat 29 d’octubre va ser aprovada  per unanimitat , a  la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes Balears, una proposició no de llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds, defensada per jo mateix, que instava al Govern de l’Estat a revisar l’acord del Consell de Ministres de 1 d’agost pel qual els aeroports de les Illes Balears quedaven exclosos del sistema de cogestió aeroportuària entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.
De fet aquest acord, pres de forma unilateral pel govern central desdint-se d’anteriors promeses del seu president, estipulava una xifra mínima de passatgers, 30 milions anuals, per poder accedir a aquesta nova fórmula de gestió. Aquest xifra arbitrària, sense cap fonament tècnic o jurídic i mai explicada, només possibilitava la inclusió dels aeroports de Barajas, a Madrid, i el Prat a Barcelona.
Tot just fa uns dies, el Senat aprovava així mateix la proposta del senador nacionalista del PSM de Mallorca, Pere Sampol,  que també exigia que els aeroports insulars, tant de les Illes Balears com Canàries, fossin inclosos dins el model de cogestió. Aquesta iniciativa només comptà amb el vot contrari dels senadors del PSOE.
Les motivacions per aquesta demanda són múltiples, però bàsicament es fonamenten en el concepte que precisament a les illes, dependents especialment del tràfic aeri, és més necessària la participació de les administracions autonòmiques en la gestió dels seus aeroports.  Aquests són d’importància cabdal per a la nostra economia i pel nostre territori, són  bàsics per a la configuració d’un nou model econòmic que ha de basar-se en la coordinació de tots els sectors productius amb les infraestructures necessàries, sempre atenent el pes que el turisme té dins la nostra economia amb un 90% dels visitants de les Illes Balears que arriben per via aèria.
Des del PSM- Entesa Nacionalista, la via de la cogestió ens ha assemblat sempre excessivament minsa, de fet les nostres propostes polítiques són més agosarades. Defensem la transferència íntegra de la gestió dels aeroports a les comunitats autònomes. Així ho férem en la tramitació de la reforma del l’Estatut d’Autonomia però l’oposició dels partits estatalistes, PP o PSOE,  va impedir que reeixís la nostra reivindicació. Només s’aconseguí incloure un article, concretament el 32.15 que obria la porta a la cogestió.
Ara per ara, però, fins i tot aquesta fórmula de mínims se’ns és negada pel govern de l’Estat. Per això des del PSM seguirem exigint la cogestió dels nostres aeroports, exigint que el Sr. Zapatero acomplexi els seus compromisos amb les Illes Balears, exigint que la iniciativa aprovada al Senat es porti a terme, exigint que es tengui en compte el posicionament unànime del Parlament de les Illes Balears.

• Actualitat
• Sense comentaris

El passat divendres dia 7, convidat per l’Agrupació de PSM-Verds a Alaior, vaig tenir el plaer de compartir una xerrada amb un bon grapat de militants i simpatitzants.
El tema no podia ser més d’actualitat: “Corrupció i situació política”. Així, vaig començar les meves paraules lamentant que malauradament avui per avui molts ciutadans ja fan una identificació automàtica entre aquest dos conceptes, i si bé no deixa de ser injust, sens dubtes, és comprensible atenent l’allau de casos de corrupció que han enverinat els darrers mesos la vida política de les nostres illes.

Seguidament férem un breu repàs d’aquests casos: cas Scala, Cas Cavallistes, Cas Turisme Jove, Cas Bitel II, cas Llucmajor, Cas Andratx, Cas Rodrigo de Santos, etc. Tots aquests afectant la gestió del Partit Popular. O també Cas Son Oms i cas Can Domenge que afecten a Unió Mallorquina i Cas Eivissa Centre que hi està implicat el PSOE eivissenc.
A més d’altres formes menys evidents d’irregularitat en la gestió dels fons públics: encàrrec d’una edifici operístic a Palma, desviació pressupostària de més del cent per cent en la construcció del Palmarena, etc. 

Pot ser el més interessant va ser llavors analitzar les conseqüències polítiques d’aquesta proliferació de pràctiques corruptes que han suposat presumptes enormes desviacions de diners públics a les butxaques d’alts responsables polítics, sobre tot del Govern Matas. Sens dubtes la primera conclusió fou la necessitat d’una regeneració de la vida política que passa per un major control de la despesa pública, una major dotació de les fiscalies anticorrupció i un compromís ètic de bandejar els corruptes de la política.

Res de tot això és senzill. L’anterior govern del Partit Popular, el Govern Matas, havia creat, per acció o per omissió, una veritable sistema organitzat de corrupció, un sistema basat en el convenciment de la impunitat de que gaudien els implicats i l’absència de qualsevol control sobre que se’n feia dels diners públics. Això tingué com a conseqüència un clima generalitzat de tolerància envers el lladronici constant dins les administracions públiques. Ara per ara la mateixa estratègia defensiva del Partit Popular – són casos aïllats que n’hi ha a tots els partits- segueix indirectament mantenint una certa benvolença enfront d’aquestes actuacions corruptes.

Caldrà molta feina per reparar allò que s’ha trencat. Caldran molts esforços per recuperar la confiança de la ciutadania i això no sols es tasca del PSM-Entesa Nacionalista , lliure de la taca de la corrupció, sinó de totes les forces polítiques que haurien d’assumir-ho com una prioritat absoluta.

• Actualitat
• Sense comentaris