L’any passat, el 20 de novembre, data ben significativa per cert, el Parlament de les Illes Balears aprovava amb l’abstenció del Partit Popular i el vot afirmatiu de la resta de forces polítiques una proposició no de llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds en la que textualment s’instava el Govern de les Illes Balears a “crear el Memorial Democràtic de les Illes Balears, que haurà de ser l’òrgan encarregat de portar a terme una política institucional de recuperació de la memòria, coordinar l’acció que en aquest camp fan diferents institucions i donar suport a les iniciatives de la societat civil”.
En l’exposició de motius es concretaven les mesures que aquest nou organisme havia de prendre, “haurà de dur a terme tasques com l’elaboració d’un cens de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura, la investigació i la identificació de les persones desaparegudes de manera violenta durant aquest períodes, la recopilació de testimonis orals de les víctimes supervivents, l’organització de cursos, seminaris, la publicació i difusió d’estudis, l’organització d’actes de reconeixement de les víctimes”.
Així mateix també s’explicitaven les motivacions que feien necessària la creació d’aquest Memorial. “Les Illes Balears tenen contret un deute amb el seu passat. Totes les societats democràtiques que han patit ocupacions o règims totalitaris han de preservar el record dels que no varen deixar de lluitar per les llibertats i per la democràcia”.
A la mateixa proposició es retia també homenatge a les entitats ciutadanes que, com l’Associació de la Memòria Històrica de les Illes Balears, han mantingut encesa la flama de la reivindicació de justícia per a les víctimes.
Avui quan aquesta temàtica és d’absoluta actualitat, el Memorial Democràtic de les Illes Balears ja és una realitat que prest serà plenament operativa. El Govern de les Illes Balears en compliment de la proposició no de llei del Bloc per Mallorca i PSM-Verds ha acordat la constitució de la Fundació de la Memòria Democràtica on hi participaran membres del govern, dels consells insulars, dels grups parlamentaris i dels municipis, amb dos consells assessors formats un d’ells per historiadors i l’altre per entitats cíviques.
Sincerament, per a mi és una satisfacció immensa que la recuperació de la memòria de les víctimes del franquisme, la restitució del seu bon nom i l’homenatge als que lluitaren per la llibertat sigui un objectiu d’aquest govern. Sobre tot quan les meves propostes en aquest sentit mai varen ser acceptades pel partit popular durant la legislatura anterior. En una de les meves intervencions vaig acabar amb aquesta frase que crec resumeix perfectament el que pretenem aconseguir.
“Permetin-me llavors, i en el mateix sentit, acabar amb unes paraules que no són meves, amb unes paraules de qui va viure personalment la brutal i sagnant repressió que es va viure a Mallorca, les paraules precisament d’un escriptor de drets, d’un escriptor catòlic, però que malgrat açò va ser fidel al seu
humanisme cristià i no es va aplegar a les consignes del tenebrós bisbe Miralles. Diu Georges Bernanos a Els grans cementiris sota la lluna: “Cal expiar pels morts, cal reparar pels morts perquè ells ens alliberin”. Açò és el que pretenem.”

