Vet aquí la meva intervenció en el plenari del Parlament de les Illes Balears en el debat sobre una proposta del Partit Popular que pretenia eliminar el requisit de coneixement del català pel personal sanitari. Si teniu la paciència de llegir-ho, entrendreu el perquè del títol que encapçala l’entrada.

Sres. Diputades
Srs. Diputats
Em permetran que, abans d’entrar en el tema que avui ens ocupa, faci una reflexió global sobre el que són i , el que haurien de ser, les formes en política. Les formes, els procediments, les maneres d’actuar que sovint són tan importants en política, com el fons de la qüestió. Perquè les formes condicionen, marquen i  defineixen el temes polítics .
Així deixem clares un parell de coses.
En política, és cert, a vegades no es diu la veritat, a vegades la veritat es disfressa, s’amaga o simplement es deixa de costat. No hauria de ser així, però malauradament així és. Però hi ha una cosa pitjor que la mentida, una cosa molt pitjor. I és la veritat a mitges, la falsedat encoberta, la tergiversació interessada dels fets, la manipulació conscient de la realitat. Això és molt pitjor, perquè a partir d’un gra de veritat es construeix tot un discurs fals i farcit de mentides. En definitiva es pretén confondre i manipular a la ciutadania.
  Avui, amb aquesta proposta del Partit Popular ens trobem, llavors, amb un cas de manual, un exemple paradigmàtic de com es poden retòrcer els fets i els arguments només per aconseguir avantatges partidistes.
De com es poden utilitzar les necessitats i preocupacions ciutadanes, no per aportar solucions sinó al contrari per agreujar els problemes amb la única intenció de treure`n rèdits polítics.
Avui ens trobem davant un debat on l’objectiu del Partit Popular no és, per res, millorar la sanitat pública sinó treure’n profit partidista, fins i tot a costa de crear nafres inexistents, de posar sal a les ferides, de provocar confrontació.
No ens hauria d’estranyar. L’actual política en contra de la normalització de la llengua catalana que porta a terme el Partit Popular condueix a que aquest partit en lloc d’oferir solucions a problemes existents no faci altra cosa que engreixar-los.
El Partit Popular és, ara per ara, part del problema, i en molts casos, és el propi problema.
Senyores diputades i senyors diputats. Avui no parlem de sanitat pública, ni tan sols parlem del decret que fixa els coneixements del català a la sanitat. Tot això són pretexts i excuses.
Avui parlem d’una altra cosa: de la hipocresia del Partit Popular que, sota grans discursos, només pretén el més miserable dels objectius: erosionar el govern a costa de la salut i els drets lingüístics dels ciutadans.
Però, com no vull caure en les mateixos formes abjectes que utilitza aquest partit, demostraré ara mateix aquesta afirmació. I ho demostraré per tres vies diferents, amb tres argumentacions lògiques diferents.
Demostrem, idò, la manca d’ètica del Partit Popular, el seu menyspreu per a la ciutadania, la seva intrínseca voluntat de confrontació interessada.
Primera demostració. Tot emprant la clàssica via matemàtica: la reducció a l’absurd.
Diu el Partit Popular: allò que és important és que siguin bons metges no que sapin català.. Girem l’argumentació llavors  i diguem:
Allò que és important es que siguin bons metges no que sapin castellà?.
Hi estaria d’acord el Partit Popular?. No, és clar que no!. Per a ells el català és innecessari però el castellà és sacrosant.
Anem una passa més enllà en aquesta argumentació.  Mirin, jo li propòs al conseller de Salut, Sr. Thomàs, que demà mateix llogui un vol charter i parteixi cap a Romania, si em deixa jo mateix li acompany.
Ens anem a Romania i tornem carregats de metges romanesos  que parlen una llengua romànica similar al català, bons especialistes, bons professionals, ben preparats, amb contracte de feina i amb el compromís que, ( no en tres anys, ni en dos, ni en un,) amb el compromís que en sis mesos han de dominar el nivell exigit de català.
Els hi assegur que no tindrien cap problema.
No tindrien, al manco, el fals problema d’aquests metges que fa anys i anys que són a la nostra terra i en neguen a conèixer la llengua del nostre país.
Ho acceptaria  això el Partit Popular?
No, de cap de les maneres, perquè és clar sabrien català, podrien atendre en català, però, és clar, no coneixerien el castellà i  a sobre no tindrien tampoc el deure de conèixer-lo perquè al no ser espanyols no estarien obligats per l’article constitucional que estableix el “deure de conèixer el castellà”.
Llavors, de cop, el Partit Popular posaria el crit al cel, seria gros, parlaria, amb la boca plena, a crits, de discriminació dels castellanoparlants. El ciri que muntaria defensant els drets dels castellanoparlants faria època.
És a dir que llavors ja no seria important que fossin bons metges sinó que dominessin el castellà.
Tots els arguments falsos i falsaris que ara utilitza per justificar la discriminació dels catalanoparlants ja no els empraria. Al contrari. Exigiria que sabessin castellà per sobre de les seves capacitats mèdiques.
Però bé, ja he dit que era un demostració per la via de la reducció a l’absurd. Però, per molt absurda que sigui aquesta hipòtesi que planteig, deixa en evidència la fonamental hipocresia del partit popular. Per res pensa en els pacients, per res pensa en els drets dels ciutadans, per res es preocupa per la sanitat.
 El seu únic interès és la utilització partidista dels conflictes i l’atac contra qualsevol avanç de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. Primera demostració, quod erat demostrandum, de la hipocresia del Partit Popular.
Però, fem una passa més. Demostrem-ho ara amb una argumentació legal.
El Partit Popular ens demana amb la seva proposta que el Govern de les Illes Balears cerqui subterfugis per incomplir la legalitat, cerqui fórmules retorçudes per botar-se les normatives legals, faci equilibris jurídics per obviar l’acompliment de la legalitat. Se’ns demana, en definitiva, una prevaricació a gran escala. Això ens demana el Partit Popular. Que s’incompleixi la legislació tant autonòmica com estatal.
Textualment ens demana el Partit Popular que el Govern de les Illes Balears elabori i aprovi
 
“un decret llei o un projecte de llei  que
contempli que el coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears sigui considerat com un mèrit…”

És a dir, que ens demana que el Govern faci un decret que vulneri la llei estatal del “Estatut Básico del empleado público” que al seu article 54.11 diu textualment i sense cap mena de interpretació possible que els funcionaris:
 “garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio.”.
Es demana que es faci un decret per incomplir aquesta llei estatal. I per incomplir també la normativa autonòmica, ja que la Llei de Normalització Lingüística, a l’article 8.1 no deixa lloc a dubtes quan estableix que;
” Els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’Administració pública a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma”.
I com es pot garantir el dret de ser atès en català sinó es coneix la llengua? Com dimonis podem escollir que se’ns atengui en català, a l’empara de les lleis estatals i autonòmiques, si els metges no han d’acomplir el requisit de conèixer el català?.
Ho torn repetir, el Partit Popular ens demana una prevaricació clara i sense cap altra justificació que els seus afanys partidistes de rendibilitzar algunes protestes puntuals d’alguns metges que volen viure al marge de la legalitat sense acatar la legislació que obliga a la resta de ciutadans.  Que obliga tots els funcionaris. Sense excepcions.
 Quod erat demostrandum. Segona demostració de la hipocresia política del Partit Popular.
Però, per si tot això no bastava, passem a la tercera demostració.
Passem a demostrar com el Partit Popular se’n fa portaveu d’un grup de metges que, des del corporativisme i la defensa de privilegis il•legals, es neguen a acceptar el mandat del govern elegit pels ciutadans. Es neguen, en definitiva, a acceptar les decisions de les institucions fruit de la sobirania popular, essència de la democràcia, amb el suport interessat ,és clar, del Partit Popular.
El Partit Popular vol mostrar-se en aquesta cambra com a portaveu del personal sanitari, pretén atribuir-se la representació i la veu dels professionals de la sanitat.
Em permetin el llegeixi l’opinió, al respecte d’alguns metges del sistema de salut de les Illes Balears, diu així:
“L’Acadèmia Mèdica Balear, des de fa 40 anys, utilitzant el català com a llengua vehicular en la majoria de casos, organitza anualment prop d’un centenar d’activitats científiques de formació continuada…. Les activitats de l’acadèmia han trobat un excel•lent ressò entre els professionals de la salut, de manera que avui són 900 els socis de l’acadèmia….
De cap de les maneres, no podem creure que aquest nombrós grup de professionals qualificats i responsables de l’assistència sanitària abandonin la sanitat pública de les Illes per uns mínims requisits de coneixement de la llengua catalana….”
“… la nostra institució dóna suport de manera clara a la feina de normalització i a totes les passes fetes endavant per dur-la a terme, també a l’àmbit de la sanitat pública…”
 Quod erat demostrandum, el Partit Popular no parla per, ni defensa a, els professionals de la sanitat. El Partit Popular només intenta fer del conflicte interessat una arma electoral. Tercera i darrera prova de la hipocresia política del Partit Popular.

 
No m’allargaré més. Només una reflexió final. Senyores diputades i senyors diputats. Cal desemmascarar el Partit Popular: cal que els ciutadans sapin que no es preocupa per la sanitat de les Illes Balears, cal que sapin que pretenen aferrissadament discriminar als ciutadans catalanoparlants, cal que coneguin que només es mouen per càlculs partidistes i electorals. Cal que d’una vegada per totes els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears siguin conscients que el Partit Popular és un perill per a la convivència pacífica, solidària i serena dins la nostra societat.

• Actualitat
• 4 comentaris

Amb motiu d’una visita institucional de la Mesa del Parlament de les Illes Balears al Parlament d’Escòcia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una sessió de control del govern a la sala de plenaris. A més de la impressionant estructura de l’edifici parlamentari, obra de l’arquitecte català Enric Miralles, va ser força interessant i il•lustratiu observar la vivesa del debat. El primer ministre escocès, el nacionalista Alex Salmond, va respondre amb contundència i celeritat a les crítiques dels partits de l’oposició. Malgrat governar en minoria va ser clar en tot moment i va acabar la seva darrera intervenció tot proclamant que els problemes de fons que arrossega el poble escocès només es resoldran definitivament amb la independència d’Escòcia.

Més tard vaig tenir l’ocasió de parlar amb diputats del Scottish National Party, que a l’igual que el PSM forma part de l’Aliança Lliure Europea (European Free Alliance), i sens dubtes em va impactar la seva determinació i claredat d’idees.
És evident que qualque cosa es mou a Europa, pot ser el procés serà lent  però estic convençut que, tard o prest, les nacions sense estat trobaran el seu reconeixent nacional en el marc d’una Europa Unida. El Scottish Nacional Party , en gaèlic Pàrtaidh Nàiseanta na h-Alba, està obrint camins.

• Actualitat
• Sense comentaris

 El passat dimarts, dia 5, el President del Govern de les Illes Balears, compareixia davant el plenari del Parlament a fi d’exposar una anàlisi de la situació econòmica actual i presentar una sèrie de noves mesures per fer front a la crisi.
Com era d’esperar la intervenció assossegada i raonada del Sr. Antich va ser contestada amb un enfilall d’exabruptes, exageracions i atacs per part de la portaveu del Partit Popular, en el que possiblement serà el seu cant de cigne al Parlament de les Illes Balears.
Si més no, unes paraules del portaveu del Grup Parlamentari del Bloc i PSM-Verds crec que van centrar la qüestió i va aportar una visió equànime, serena i assenyada del que hauria de ser una actuació responsable de totes les forces polítiques. Biel Barceló així mateix rebutjà el discurs partidista i demagògic del Partit Popular que en lloc d’oferir propostes i aportar possibles solucions, es limita a gran frases sense fonament i té com a únic objectiu l’aprofitament de la crisi econòmica per purs i durs interessos electorals. Digué Biel Barceló:

 
“Sens dubtes, llavors, també correspon al Govern de les Illes Balears fer el possible per generar aquesta confiança…tota l’actuació del Govern ha anat en aquesta direcció. Serenitat i confiança.
Al Bloc per Mallorca i PSM-Verds li hagués complagut que en aquesta tasca de generació de confiança ens hi haguéssim trobat tots, que totes les forces polítiques haguessin primat el sentit de país i el benestar de la població per sobre d’interessos partidistes.
Malauradament no ha estat així. Tots vostès, senyores diputades i senyors diputats, hem pogut observar –i sentir- setmana rere setmana- com el tema de la crisi econòmica era utilitzar com a una eina per intentar erosionar el govern.
Pot ser això és legítim, no ho pos en dubte, però del que estic segur és que no és lleial. No és lleial amb el país del que formem part, no és lleial amb la ciutadania que representam, no és lleial sobre tot amb el que hauria de ser l’esforç comú per superar quan abans aquests crisi econòmica que, no ho negam, està fent un mal profund a l’economia i a la societat de les Illes Balears.
Vull tornar repetir que la feina d’oposició és absolutament legítima, però si més no des del nostre grup parlamentari, des de la modèstia del nostre grup parlamentari, havíem gosat pensar que el Partit Popular seria capaç, com a principal partit de la nostra terra, com a partit més votat, cosa que no es cansa de recordar- qualque cosa més que atacs pamfletaris, qualque cosa més que propostes demagògiques de cara a la galeria, qualque cosa més que receptes de pa amb fonteta….
 
“Però em permetin, senyores diputades i senyors diputats, que porti el meu argument una poc més enllà. Saben quina és la millor política d’austeritat que pot posar en marxa un govern, qualsevol govern?
Molt senzill. No malbaratar els doblers, no tirar els doblers, no fer mal ús dels doblers. Els doblers públics que són de tots els ciutadans. Els hi assegur que aquest govern, des del moment mateix de la seva presa de possessió, ha fet una política de racionalitat en la despesa, d’austeritat…i ho ha fet d’una forma ben senzilla, simplement no fent projectes faraònics innecessaris, controlant despeses inútils, sabent allò que es signava, evitant els robatoris de les arques públiques.
Saben senyores diputades i senyors diputats, quant doblers ja ha estalviat aquest govern només amb una bona gestió, només controlant que els doblers públics no anessin a parar a butxaques particulars, només fent les coses ben fetes?….”

No crec que sigui necessari afegir-hi res més. Simplement dir que la responsabilitat hauria d’ésser una autoexigència de totes les forces polítiques…incloses les que estan a l’oposició. En aquests moments més que mai.

• Actualitat
• 1 comentari