No tinc per costum escriure al bloc des de la immediatesa dels successos polítics. Crec més oportú donar un temps a la reflexió i al coneixement més acurat dels temes. Si més no, i sense trencar del tot aquesta manera de fer, consider oportú traslladar aquí les paraules de Biel Barceló, portaveu del Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds del qual form part, que reflecteixen el meu pensament sobre la situació que s’ha generat arran de les detencions dels alts càrrecs, afiliats a UM, del Govern de les Illes Balears.
Així Biel Barceló s’ha mostrat contundent, ha exigit una immediata clarificació dels fets tot reclamant que es realitzi urgentment una auditoria en les àrees gestionades pels detinguts per esbrinar si s’ha produït un cas d’enriquiment personal il•lícit o ens trobem davant una trama organitzada per afavorir a un determinat partit. De confirmar-se aquest darrer supòsit Biel Barceló no ha dubtat en deixar clar que el “pacte de govern quedaria en entredit”.
No hi afegiré res més. Només un sentiment personal. Estic escandalitzat, ofès, enrabiat i fastiguejat per tot el que està succeint. No vull treure a ningú el dret a la presumpció d’innocència, però sens dubtes, com a membre de l’únic grup parlamentari que no té cap persona imputada en casos de corrupció, puc permetre’m exigir actuacions immediates, estrictes i transparents. És el nostre deure.

• Actualitat
• Sense comentaris

He acabat de llegir les 100 mesures que el ministre d’educació ha presentat com a base per a un futur Pacte de l’Educació.  He de confessar que hi he trobat de tot, des de declaracions d’intencions a obvietats, des de propostes que m’assemblen assenyades a simples fórmules retòriques. Era previsible.
Si més no, i deixant pendent un anàlisi més acurat i profund, m’assembla oportú fer unes inicials consideracions.
Som favorable, en principi,  aque s’arribi a un acord per bastir un sistema educatiu que –més enllà de les lluites polítiques-  gaudeixi d’una certa estabilitat. Així ho ha reclamat també el Consell Escolar de Menorca.
Però, al meu parer, perquè això sigui possible és necessari un previ compromís. Cal un susbtancial augment dels recursos pressupostaris dedicats a l’educació. Com a xifra orientativa podem parlar del 6% del Producte Interior Europeu, aquesta inversió ens situaria en la mitjana europea i és allò que reclamen els diversos components de la comunitat educativa. Sense recursos suficients tot resultarà ser, una vegada més, un brindis al sol.
Per altra part, no hem d’oblidar que l’Estat Espanyol només es competent en l’elaboració de la normativa bàsica. El desenvolupament i la concreció correspon a les diverses comunitats autònomes. És important recordar-ho. A Madrid sempre tenen la temptació d’anar més enllà d’allò que els hi pertoca tot intentant fórmules uniformitzadores que vulneren els drets de cada comunitat. Esperem que això no succeeixi.
Un altra dia, parlaré més a fons –com a ensenyant i com a nacionalista- de les mesures concretes que s’han proposat. Avui rest aquí. Entre l’esperança i el temor.

• Actualitat
• Sense comentaris

He llegit, avui mateix i per casualitat,  unes declaracions que el passat 12 de gener va realitzar el President del Congrés dels Diputats, Sr. José Bono. Textualment va afirmar:
“No sóc proper, de cap manera, al nacionalisme. Això de ser només solidaris amb els que tenen la teva mateixa partida de naixement o el mateix color de pell és una mica sospitós”.

La veritat és que en altres moments unes afirmació d’aquestes característiques m’haguessin indignat. Ara per ara, només em produeixen una certa llàtima. Que una persona que ocupa un dels més importants càrrecs de l’Estat demostri tanta ignorància, sigui capaç de tanta mala fe i finalment gosi recórrer a fórmules tan demagògiques i falsàries no és mereix més.

Pot ser hauríem de recordar-li al Sr. Bono que el nacionalisme progressista s’ha manifestat sempre a favor dels valors solidaris. Que quan demanem un tracte fiscal just sempre servem el que correspon a la solidaritat, que quan, per exemple, el PSM-Entesa Nacionalista proposà en el debat estatutari un sistema de concert econòmic establia paral•lelament una “quota de solidaritat”. Cal també fer-li avinent al Sr. Bono que la defensa dels propis drets mai és una manca de solidaritat i que de cap manera exclou la defensa dels drets d’altres pobles..

Finalment la referència insultant que fa el Sr. Bono a “la partida de naixement” o “al color de la pell”, en un poc dissimulat intent d’identificar nacionalisme amb racisme o xenofòbia, només mereix un absolut menyspreu. Mai, mai, el nacionalisme progressista ha derivat cap a aquesta plantejaments execrables.

Tal volta el Sr. Bono s’ho hauria de fer mirar. És precisament el nacionalisme espanyol, mai declarat però ben present, del que ell n’és un clar exponent el que ha marginat a la ciutadania de les nacions immergides per la força dins l’Estat Espanyol. És el nacionalisme espanyol el que posa traves a la nostra llengua i cultura, el que en ofega econòmicament, el que ens vol mantenir com a ciutadans de segona.

Finalment, Sr. Bono, una reflexió personal. Em sent, com a nacionalista de les Illes Balears, molt més proper al poble sahrauí que a persones com vostè que recolza un govern que ven ingents quantitat d’armes al Marroc. Em sent molt més proper als ciutadans kosovars musulmans, la independència dels quals es neguen a reconèixer, que a figures com vostè que sembla que encara estan instal•lades en les essències de d’aquella “Espanya imperial”…i Sr. Bono, per estimar i lluitar pels drets del propi poble no es demana partida de naixement ni es mira el color de la pell. Només cal amor a la terra i honestedat. Les seves paraules em fan dubtar que vostè acompleixi aquest darrer requisit.

• Actualitat
• 2 comentaris